dijous, 28 de maig de 2009

Ja s'acosta


Amb nervis, molts nervis! Ara les obres del piset d'Empuriabrava ja s'han d'anar enllestint. Fa una setmaneta que vaig anar a veure mobles i ja me'ls vaig quedar, o sigui que a principis de juliol me'ls porten. Això què vol dir? Que els caps de setmana a treballar! Ja que ho hem tirat tot a terra i ho hem volgut fer tot de nou, no he volgut aprofitar res.

Sincerament, no és perquè sigui meu, però està quedant preciós! Aquest dilluns aniré a comprar tots els mobles del lavabo, ja tenim la cuina nova de trinca, amb la vitro, la nevera... fins i tot ja tinc triats els colors de les parets. M'encanta, perquè serà tot al meu gust.

Ens fa molta il·lusió, tindrem el nostre niuet de caps de setmana i festetes. Estem desitjant anar-hi a passar aquestes vacances. Serà una manera de desconnectar de tot i de tothom.
Respirar aires de platja, passejar pel passeig amb bicicleta i reposar amb alguna terrasseta fent alguna que altre clara. Fantàstic!

I tot això ja està aquí... a partir del juliol no ens busqueu enlloc, que no sigui a Empuriabrava.

L'art de viatjar

El món sobre rodes
Albert Casals



"... Suposo que cada viatger té una raó per ser-ho: n'hi ha que viatgen per desconnectar, d'altres ho fan per tastar menjars exòtics, d'altres per veure monuments i llocs interessants, encara d'altres per visitar un amic o un parent... En el meu cas, viatjo per la gent, i per això sempre que algú em pregunta per un viatge el primer del que li parlo són les persones, i no els paisatges, les que em donen una raó per sortir de casa ..."
(Albert Casals)



Sincerament, jo no viatjo per la gent,
jo seria la que viatja per aprendre,
per aprendre el màxim,
visitar, tocar, experimentar, tastar...
La gent, la pots conèixer al replà de l'escala mateix.

dimarts, 26 de maig de 2009

Bruixa


... El paó de nit (o bruixa) és l'insecte més gros d'Europa, pot arribar a mesurar 17 cm de punta a punta de les ales ...

Em fa l'afecte que li veig la cara a la bruixa.

dilluns, 25 de maig de 2009

TodoAcaba


"Una vida ociosa es una muerte anticipada."

dijous, 21 de maig de 2009

Glup-gluP

El frío modifica la trayectoria de los peces
Pierre Szalowski



"... -¿Quién puede saber que estoy aquí?
Julie levantó la cabeza, apenas sorprendida.
-Nadie, aparte de mí, los gatos y tú.

El hombre, después de mirarla fijamente, se volvió, inquieto, hacia los dos gatos, que ronroneaban su inocencia. Después de hacer el amor un hombre suele ser más estúpido de lo que lo era antes. Julie apartó la sábana y se levantó. Su cuerpo era absolutamente perfecto. Se fue hacia el baño sin dedicar una mirada a ese que estaba metiéndose la camisa en el pantalón.

-Estás casado, ¿no?
El hombre puso cara de no oír nada y se concentró en la tarea de cerrarse la bragueta. Julie, vestida con una corta bata roja, imitación de seda, reapareció.
-Luc... Porque te llamas Luc, ¿no? Menudo caradura. Anoche eras soltero y te metes en la cama conmigo, y por la mañana estás casado..."

dilluns, 18 de maig de 2009

MiCielo



... Hay 400.000 millones de estrellas en nuestra galaxia ...

dissabte, 16 de maig de 2009

InSomni.09


Nit de Festival!
La veritat és que un 10 pels 4 grups... (Ix!, Josep Puntí, Russian Red, Mendetz)


Anècdota de la nit: Al mig del concert d'en Josep Puntí (ex - Adrià Puntí), després de tirar-li aquesta foto, em fa una proposta indecent! És un crack!
jajajaja...

;-p

També haig de dir,
que moltes gràcies amb en Caro i la Carme,
que abans del concert em van regalar la pel·lícula "Persepolis"
com a regal del meu aniversari.


Carme-Caro-Meia-Álvaro
**Més fotos al "feisbuc"

divendres, 15 de maig de 2009

Mail


L'altre dia em va arribar un mail que em va fer posar un somriure a la cara, i per aquest motiu el vull compartir amb vosaltres.

;-)

CARTA PRIMERA


Queridísima esposa:
En virtud de que hablar contigo es prácticamente imposible
(nunca te callas) me he visto en la imperiosa necesidad de
informarte mediante esta carta, de la siguiente incorformidad:
Durante el último año he intentado hacer el amor contigo 315 veces.
Tuve éxito en sólo 36 veces, o sea, una vez cada 10 días.

Lo que sigue es una lista con los motivos por los que fracasé el mayor número de veces: Despertaremos a los niños: 12 veces
Es muy temprano: 17 veces

Estoy demasiado cansada: 33 veces

Es demasiado tarde: 11 veces

Hace demasiado calor: 18 veces

Hace demasiado frío: 22 veces

Te hiciste la dormida: 39 veces

Me duele la cabeza: 27 veces

No me he lavado los dientes: 10 veces

No me siento bien: 8 veces

Quiero ver la tele: 16 veces

No me he bañado: 13 veces

Me esta bajando: 12 veces

Tengo ganas de hacer pi-pi: 15 veces

Ahora, de las 36 veces que tuve éxito, el resultado no fue
siempre satisfactorio, porque:
6 veces permaneciste ahí acostada simplemente.

4 veces me dijiste que me diera prisa para terminar.

7 veces tuve que despertarte para decirte que había terminado.

1 vez me asusté porque creí haberte hecho daño, ya que te
levantaste y empezaste a respirar agitadamente.

En espera de respuesta a la presente, quedo para lo que
necesites... Tu Esposo.


CARTA RESPUESTA


Queridísimo esposo:

Me parece que has exagerado un poco las cosas, es decir, te
puedes ir a tomar por culo. Aquí van las razones por las que no conseguiste más de lo que obtuviste:

Volver borracho: 14 veces
No volver a casa: 30 veces

Volver demasiado tarde: 29 veces

Se te puso floja antes de tiempo: 16 veces

Calambres en las piernas: 11 veces

No se te levanto: 34 veces

Medio se te levanto: 25 veces

Te la pillaste con la cremallera: 1vez

Estabas resfriado y te goteaba la nariz: 7 veces

Te quemaste la lengua con el café: 9 veces

Me la quisiste meter por atrás (pensando que era por delante): 12 veces
Se te pasaron las ganas después de pensar en ello demasiado:
36 veces

Las veces que permanecí ahí acostada (como tú dices) fue debido simplemente a que se te salió y te dedicaste a follar a las sábanas... y como parecías entusiasmado, no quise moverme y arruinarte el placer. Aaaaaaahhhhhhhhhh!!!! y la vez que me levanté y me puse a respirar agitadamente, fue porque en tus movimientos pasionales se te escapó un pedo! so asqueroso!

Atentamente Tu Esposa
PD: Alguna otra duda querido?

dijous, 14 de maig de 2009

PremiRamonLlull09

L'últim home que parlava català
Carles Casajuana




"... És clar que ell canviava al castellà quan un client li contestava en castellà. És clar que, a les botigues properes, hi havia cada cop més venedors que atenien els clients en castellà. És clar que, si cap client els parlava en català, aquells dependents continuaven parlant en castellà, perquè per regla general el català l'entenien però no el parlaven. Sí, era cert que a Barcelona, que sobre el paper era una ciutat bilingüe, tots els catalans d'origen parlaven castellà quan algú se'ls adreçava en castellà, però pocs castellanoparlants feien mai l'esforç de parlar català quan algú se'ls adreçava en català, encara que l'entenguessin o que l'haguessin estudiat a l'escola. Sempre havia estat així ¿no? ..."

dimecres, 13 de maig de 2009

Donde estan las llaves?


Tenim el costum de quan arribem a casa ens tanquem amb clau per dins. Ens sembla que així estem molt més segurs dins del nostre niuet... (tonteries i manies com altres).
Amb les presses de llevant-se d'hora, marxar cap a Temps de Flors de Girona, tirar totes les bosses d'escombraries (que si una de paper, que si una de deixalles, que si l'altre d'orgànic...), agafar la càmara de fotos, el mòbil, ulleres... Vale! Ja ho tenim tot! doncs PUM, tanquem la porta i a dins les meves claus posades al pany.
Ja l'hem liat! Tots dos amb cara de tontos i tancats a l'escala de l'edifici.

Sort en vam tenir, que tinc el costum de deixar alguna finestra oberta perquè es ventili mentres no hi som. Vam agafar una escala hiper-mega-llarga, i el meu cunyat es va enfilar, pujar com va poder la persiana (que estava abaixada) i cap a dins, donant idees de com ens poden fer una visita. Un bon espectacle amb molts espectadors, ja que va sé la distracció de tot el veïnat que tafanejava darrera les cortines.

Ara a vigilar que no ens torni a passar...

;-)

Donde estan las llaves matarile, rile, rile.
Donde estan las llaves matarile, rile ron.
Chin-Pon!

dimarts, 12 de maig de 2009

(:

dilluns, 11 de maig de 2009

AAAAxis!



... 8 millones de españoles sufren alergias primaverales ...


Teneis alguna alergia?
Yo al polvo, pero me dura todo el año.

):

divendres, 8 de maig de 2009

Un dia assolellat


Un banquero es un señor que nos presta un paraguas cuando hace sol
y nos lo exige cuando empieza a llover

dijous, 7 de maig de 2009

Tot d'animalades ;-)

Lo mejor que le puede pasar a un cruasán
Pablo Tusset



"... Me desperté sin resaca a toque de teléfono, mucho más descansado de lo que cabía esperar después de haber dormido apenas cuatro horas. Lo que recordaba del último sueño era una simple repetición de mis andanzas por el barrio Chino, aunque convertida mi acompañante de hotel en una hermosa pescadera de la Boquería. Comprendí que llevaba un rato intentando penetrar el colchón sin acabar de encontrar el hueco. Es una sensación muy frustrante, no creo que las mujeres la conozcan; deberían imaginar algo así como no atinar con la manga del abrigo: eso mismo pero en el pijo, que es más delicado y se te acaba poniendo como un pimiento por la fricción áspera con la tela. Los de Pikolín deberían prever este tipo de cosas, no me extrañaría que la resistencia a punzonamiento que presentan sus productos acabara propiciando severas lesiones de frenillo ..."

dimecres, 6 de maig de 2009

Dentista


Passo uns dies bastant "perrita" pel què fa al bloc... no estic al 100%. Segur que ho fa aquests canvis de temps, aquesta calor insuportable que fa a la comarca i que no deixa ni descansar. M'he d'anar acostumant. I a les meves hores lliures que tinc, devoro llibres i més llibres, com qui veu aigua.

També he estat molt atabalada amb la maleïda boca! El dilluns a la tarda vaig anar al dentista. No sé si em fa més mal la boca o la butxaca.
Normalment hi vaig un cop l'any a fer-me una neteja, però aquest cop em van trobar una incidència. Em van tenir d'adormir la boca per poder treballar bé. I com no... em vaig enriolar perquè se'm va adormir la boca, i el nas! jajaja..
Quan em feia glopejar l'aigua, em sortia disparada! ja que no em sentia la boca i no la podia tancar completament... un show! ens vam enriolar la dentista i jo, i no podíem parar.
Però tot i que hi va haver moments de riures, tot s'ha de dir, és molt desagradable estar una hora seguida amb la boca ben oberta i que una persona et vagi remenant i ficant tot tipus d'estris. I no dir els sorollets tan molestos que es van escoltant... grrrr

Després del dentista, cap al veterinari a portar els dos gossets (vacuna de la ràbia), ja us ho podeu imaginar, la meitat de la boca caiguda, morta, adormida. Fins i tot em vaig haver de justificar amb el veterinari el perquè de la meva cara inexpressiva i dels riures de la meva mare.

Però es va acabar el riure, quan després de dues horetes, se'm va despertar... bufff! encara em fa mal! I dilluns una altre vegada la mateixa sessió.

dilluns, 4 de maig de 2009

Miau-Miau


... D'aqui 2-3 setmanetes augmentem la família, adoptem dues gatetes ...




Si, són les dues gatetes de la foto (o potser les germanes de les que adoptem),
en fi, ens en quedem dues.
No les volem triar, ja que les que no ens quedem i no puguin col·locar les mataran.
Van néixer tot just la setmana passada i en són 5, totes femelles.
Viuran amb l' Álvaro,
ja que jo tinc dos gossets i són tant mimats que no em volen compartir.

dissabte, 2 de maig de 2009

Dali-làndia




Avui ROSENDO a barraques de Figueres.
Brutal!

divendres, 1 de maig de 2009

CarpeDiem


"Los primeros cuarenta años de vida nos dan el texto;
los treinta siguientes, el comentario."