dimecres, 30 de setembre de 2009

Me... mo?


Passo una temporada entre una mica espessa, amb falta de temps per actualitzar i per passar pels vostres blogs. A veure si m'organitzo una mica més, sembla com si encara necessités més vacances, ja que tinc un gos a sobre que no me'l trec!
Aprofito per posar un Meme d'aquells xorres, que ja sabeu que m'agraden, i el tenia aparcat al calaix des de fa bastant temps.


1. Agafa el llibre que tinguis mes aprop, i escriu de la pàgina 79, la línia 3.

"... Dejé claro que me refería a la España reaccionaria, miserable, casposa y fascista que mató a Federico García Lorca, y cuyo espíritu sigue vivo todavía. ..." (Me Voy - Pepe Rubianes)

2. Què és l'últim que has vist a la tele.

Doncs va se ahir a la nit, el programa que fan a TV3: A la presó. M'agrada tot el tema aquest, és més, des de fa anys estic mirant d'entrar a treballar amb algun centre penitenciari, però és bastant complicat accedir-hi.

3. A part del soroll del pc, què més s'escolta en aquests moments?

Doncs porto tot el dia amb el repeat posat de Me cago en el amor de Tonino Carotone. Us deixo el videoclip d'aquest fantàstic gèni perquè canteu amb mi.

4. Quan has rigut per últim cop?

Fa uns 20 minuts, parlant pel mòbil i recordant una anècdota d'aquest cap de setmana a Empuriabrava. Sempre miro d'allunyar del meu costat a totes les coses i persones que no em dibuixen un somriure a la cara.

5. Què hi ha en les parets d'on et trobes ara mateix?

Doncs davant meu hi tinc un plafó de suro amb totes les meves entrades de concerts (que no són poques) i fotos penjades on surten retalls de la meva vida passada i de la meva vida diària.

6. Com vas vestit en aquests moments?

Vaig amb un texans de color negres i amb una camisa lila i negra. I amb les sabatilles d'estar per casa.

7. Alguna cosa que els teus companys de blog no sàpiguen de tu?

Ufff... això és difícil, ja que no saben gaire sobre mi. Alguna pinzellada de tant en tant, però només coses superficials.

8. Com són les teves mans?

Amb cinc dits cada una. Blanques. Amb els dits de pianista. Una petita cicatriu a la mà esquerra que demostra lo bona que era de petita. Un anell de plata a la mà esquerra, i dos anells de plata a la mà dreta. Les ungles de les mans mai me les pinto (si és que no és color transparent o en una ocasió que s'ho mereixi)

9. Què veus des de la teva finestra?

Veig el meu carrer. Un carrer molt ample, amb arbres, flors, gent caminant ràpid pel fred que ja fa a la Plana de Vic. Cotxes passant. Cares llargues que es barrejen amb cares alegres. La cartera que va de porta en porta. El fruiter saludant a la veïna de més enllà. Adolescents amagant-se amb un cigarret a la boca... En fi, el meu carrer.

10. Què tens pensat a fer en el teu temps lliure a curt termini? I a llarg termini?

Mmmm... Sóc una persona molt organitzativa pel què fa el tema oci. A curt termini hi ha diferentes cosetes ja gairebé enllestides: un dia a Port Aventura amb els amics, un cap de setmana de relax a Andorra amb la parella, un viatge pel novembre d'una setmaneta per esperar les vacances de nadal, un sopar aquest cap de setmana de colla... I sobretot, molts concerts a la vista ja emparaulats. I a llarg termini també hi ha moltes cosetes que vull fer, però com que falta tant... cada cosa al seu temps.



Pd: No ve a cuento, però estic fins els collons de rebre trucades procedents del 1485 (publicitat movistar)! Els recomano des d'aqui, que deixin de tocar els ous a la gent i que si no tenen feina que es contin els pèls del cul!! joé!! que emprenyant d'aquesta manera no aconseguiran mai vendre res, només que els enviïn a la p.merda!

Ja està.

divendres, 25 de setembre de 2009

Crac-Crac

Luisito
Susanna Tamaro


"... -Ens hem d'imaginar la nostra vida com una caseta que construïm a poc a poc, maó a maó. El lloc on s'alçarà no és físic, sinó fet de temps. Ara sou aquí, després anireu a l'institut, fareu la mili. Alguns de vosaltres us posareu a treballar, d'altres anireu a la universitat. Fixeu-vos-hi, totes aquestes etàpes seran els maons que, any rere any, edificaran la vostra caseta ..."

[...]

"... Per no parlar de les magarrufes untuoses de la nora, que només pensava en la distribució del pis del qual un dia, n'estava segura, prendria possessió. Voltava com un mussol per les habitacions, xiuxiuejant al marit, totalment dominat:
-Aquí ampliarem la finestra, allà tirarem a terra aquesta paret i unirem aquesta habitació amb la de la vella.
Era això també el que li glaçava el cor, la idea d'haver engendrat fills i el fet de penedir-se'n ..."

dijous, 17 de setembre de 2009

Anem a comprar...


Em fot gràcia! Des de quan sabem que les bosses de plàstic contaminen? I que tarden molt en desfer-se? I bla-bla-bla... Jo des de que tinc ús de raó que ho sabia, ja m'ho han inculcat de petita, fins i tot ho explicaven a la E.G.B. a "natus"!

El què passa és que totes aquestes multinacionals s'han passat pel forro tot el què deien des de fa anys aquells pesats que se'n fan dir ecologistes i tota la seva tropa. I ens volen vendre tot el rollo de la conservació del medi ambient, sense haver de dint-se clarament que tot això és una excusa fàcil per reduir gastos i fer-se propaganda.
Què ven més?:
- Fer una campanya per reduir bosses perquè és una despesa important i innecessària (on aquests diners destinats se'ls pot embutxacar una persona amb corbata)?
- O, fer una campanya per reduir bosses per ajudar a contribuir en la conservació del medi ambient?

La resposta està més que clara.

Si tots aquests xupatintes tinguessin miraments pel nostre planeta, en faria d'anys que les bosses de plàstic s'haurien eliminat! Nosaltres, com molta gent, anem a comprar sempre amb cabassos de tota la vida, o amb el carro de la compra o fins i tot amb bosses de roba que les botigues mateixes ja et regalen.

divendres, 11 de setembre de 2009

11 de setembre



Feliç diada a tots!!!

dimecres, 9 de setembre de 2009

El tercer...

La reina al palau dels corrents d'aire
Stieg Larsson


"... La Rosa Figuerola es va despertar dissabte cap a les vuit del matí, gairebé dues hores més tard de la seva hora habitual. Es va asseure al llit i va contemplar en Mikael Blomkvist. Roncava. Vaja, ningú no és perfecte.

Es va preguntar on la portaria aquella història amb un Mikael Blomkvist. Ell no era algú del tipus fidel, amb qui una es pogués plantejar una relació a llarg termini. Però, d'altra banda, no estava gaire segura d'estar buscant realment una relació estable amb promès, nevera i criatures. Després d'una dotzena de temptatives fracassades des de l'adolescència, es començava a dir cada cop més que el mite de la relació estable estava sobrevalorat. La seva relació més llarga, amb un col·lega d'Uppsala, havia durat dos anys.

Tampoc era el tipus de dona que busca històries d'una nit, per bé que trobava que molta gent oblidava el valor extraordinari del sexe com a remei per a gairebé tot. I el sexe amb Mikael Blomkvist estava molt bé. Per tornar-hi ..."


Ara ja si, ara toca la peli!

dijous, 3 de setembre de 2009

Playuki


M'agrada anar a la platja, no a prendre el sol, ja que sóc d'allò més blanqueta i sempre agafo un color fresa-nata bastant interessant. És més, jo no em poso morena ni a tirus: de blanca, passo a vermella, de vermella em pèlo per tornar a passar a ser blanca. En fi... per això sempre sóc o dins l'aigua o sota el para-sol.

M'encanta seure vora el mar i contemplar la varietat que hi ha de l'espècie humana. M'hi passava llargues hores.

Els típics xulo-playas jugant a les pales perquè tothom els miri la seva tauleta de xocolata, i com tothom sap, la xocolata a la llarga es desfà... i què els hi queda amb aquests pobres? Ni cervell, ni tauleta...

Els pares jugant amb els fills fent els castells de sorra. O més ben dit, pares disfrutant fent castells de sorra, mentres el fill està avorrit a la tovallola mirant el seu pare com li ha pres la galleda i la pala.

El què no he arribat a entendre mai, és perquè totes les dones es posen bikini. Arriba un moment que una queda molt més bé amb un banyador d'allò més cuquetó. Pots ser molt més sexy amb un banyador ben posat, que amb un bikini minúscul on surten tots els mantecados fent de flotador. Segurament en el seu apartament d'estiu no disposen de miralls.

Quan era petita, m'enrecordo que tothom feia top-less. Ara sincerament, continuen fent top-less les persones que en feien quan jo era petita. No se'n veuen pas gaires de noies joves amb els pits ferms fent top-less. Però si dones amb més de 60 anys amb els pits sobre genoll. Si us plau, ja ho sé que estem en un país lliure que tothom pot fer el què li roti... però no cal anar regalant aquests espectacles.

Anar a la platja també significa escoltar al tiu que ben els cocos, cridant a tot pulmó: COCOOO, COCOOOO RICOOOO, COCONUUUTS!! Sincerament has de tenir molt de desig per gastar-te 4.50 € per un coco que al super et costa tirat de preu. Però clar, s'ha de pagar el fet de menjar-te'l davant de la platja, i amb sorra incorporada.

M'estimo més escoltar 1.000 vegades el dels cocos, que no aguantar els típics que se'n porten el radio-cd de casa i obliguen a escoltar una música desagradable per les orelles a tots els que tenen l'honor a estar a prop d'ells.

Veus que arriben des de lluny direcció on estàs tu, amb un cargament de tovalloles, para-sols, neveres, flotadors, els 5 nens portant una barca gran inflable, cadires, 2 matalassos... Ah! i sobretot, vermells com gambes i xancletes amb mitjons! I on es volen col·locar amb tot el mobiliari? Em sembla que el final per anar a la platja haurem de comprar ticket i reservar lloc.

I ara... per colmo, quan estàs ben estirgassada a la tovallola a punt de tornar a agafar el son... escoltes: MASAJE-MASAJE-SINCO-EULOS! Collons! Primer el de les ulleres, després el del coco, més tard el de cd's... i ara massatges! I a sobre, si pagues una mica més, et fan un Happy End (massatge complert amb final feliç)! Però a on arribarem?

-_-