Visc i treballo en un poble de la comarca d'Osona, però des de fa 6 anys em vaig comprar el què se'n diria el meu "apartament de soltera" a Empuriabrava.
Ara, la Llei de Costes, ja ha tancat l'expedient on dicta que TOTS els amarratges i els embarcadors d'Empuriabrava seran de domini públic, a més, les finques que queden arran dels canals quedaran afectades per una servitud de trànsit de sis metres. Què vol dir això? Doncs que tots els propietaris tindran les mans lligades per actuar en aquesta franja de sis metres (no podràn fer-hi obres, ni vendre l'habitatge...), encara que legalment no perden la propietat de la casa. Aquesta afectació creua jardins privats, piscines, habitacions, llits, cuines...
He tingut la sort que per un PAM (si, si!! per una merda de pam!!!) no sóc una de les 5.000 persones afectades per aquesta llei.
És indignant que després de tots aquests anys (algunes de les finques afectades tenen més de 50 anys!), on els propietaris tenen les seves escriptures en regla (firmades pel contratista, pel notari), tenen els papers corresponents... on han pagat SEMPRE les seves contribucions, els impostos... On moltes de les vivendes han passat de pares a fills i amb la suor que comporta moltes vegades pagar una hipoteca. Ara, després de tots aquests anys que l'Estat s'ha embutxacat diners d'aquests treballadors sense posar-hi cap pega, els hi diuen que se'ls hi quedarà una part del seu habitatge i que formarà part del domini públic. Ahhh! i això si!! que continuïnt pagant, que és el seu deure!
Sort que no he estat una de les afectades, perquè sinó hagués estat portada de tots els diaris i revistes!! Colla de malparits!!
Ara, la Llei de Costes, ja ha tancat l'expedient on dicta que TOTS els amarratges i els embarcadors d'Empuriabrava seran de domini públic, a més, les finques que queden arran dels canals quedaran afectades per una servitud de trànsit de sis metres. Què vol dir això? Doncs que tots els propietaris tindran les mans lligades per actuar en aquesta franja de sis metres (no podràn fer-hi obres, ni vendre l'habitatge...), encara que legalment no perden la propietat de la casa. Aquesta afectació creua jardins privats, piscines, habitacions, llits, cuines...
He tingut la sort que per un PAM (si, si!! per una merda de pam!!!) no sóc una de les 5.000 persones afectades per aquesta llei.
És indignant que després de tots aquests anys (algunes de les finques afectades tenen més de 50 anys!), on els propietaris tenen les seves escriptures en regla (firmades pel contratista, pel notari), tenen els papers corresponents... on han pagat SEMPRE les seves contribucions, els impostos... On moltes de les vivendes han passat de pares a fills i amb la suor que comporta moltes vegades pagar una hipoteca. Ara, després de tots aquests anys que l'Estat s'ha embutxacat diners d'aquests treballadors sense posar-hi cap pega, els hi diuen que se'ls hi quedarà una part del seu habitatge i que formarà part del domini públic. Ahhh! i això si!! que continuïnt pagant, que és el seu deure!
Sort que no he estat una de les afectades, perquè sinó hagués estat portada de tots els diaris i revistes!! Colla de malparits!!
