dilluns, 23 de maig de 2011

Temps de canvis



Qui m'ho hagués dit que la meva vida faria un gir inesperat. La veritat és que no em podia pas queixar pel tema feina, ja que en tenia i estava fixe des de feia anys. Llàstima de les últimes retallades i tot el què ha comportat que m'ha fet empipar una miqueta massa.

Com és habitual amb mi, faig les coses sense pensar (pim-pam), a vegades em surt bé i a vegades ben escaldada. Gràcies a tots els canvis a l'empresa que ens ha perjudicat a tots els treballadors, el dilluns sense pensar-m'ho vaig enviar per mail el meu currículum a un centre privat de molta anomenada a l'Alt Empordà. El dimarts mateix em trucaven interessant-se per mi i per tenir una entrevista. I el dijous, després d'una hora i quart d'entrevista, la feina era meva.

Va ser tot, dit i fet.

He canviat gairebé sense voler-ho, i m'he trobat que el canvi ha sigut més que positiu. Em reconeixen els estudis cursats amb tot el què això representa. M'incorporaré al centre el dia 1 de juny com a Educadora Social, formant part així, de l'equip directiu. I... tindré despatx!! No sabeu pas quina il·lusió em fa! I s'han acabat les guàrdies de caps de setmana, de festius... ara treballaré només de dilluns a divendres i amb un horari més que fantàstic.


Clar, que tot això té un preu. El preu que haig de pagar és deixar-ho absolutament tot, marxar de la meva estimada Plana de Vic, del meu poble que m'ha vist créixer, de la meva gent, els meus amics, la meva família... tot. No me'n vaig gaire lluny, només a 1:30h de camí, però se'm fa molt dur pensar-hi. No he viscut mai sola, lluny dels meus. No hi conec a ningú, no hi tinc ningú. Em fa por, por la soledat. Por arribar a casa i que no t'esperi ningú, i no tenir a ningú a qui esperar. 

No hi estic acostumada, necessito estar sempre amb gent. Però una oportunitat com aquesta, en aquests temps que vivim, no la puc deixar escapar.

És un canvi radical. Canvi de feina, canvi de companys, canvi de domicili, canvi de zona, canvi, canvi, canvi, canvi...


Pit i collons!