I ara s’espanta aquell nen dels vuitanta
un nen que no vol fer-se gran
Camí dels trenta
no acaba de festa
però no és com havia somiat.
un nen que no vol fer-se gran
Camí dels trenta
no acaba de festa
però no és com havia somiat.
Realment m'encanta navegar pel facebook, al principi em semblava una estupidesa tenir concentrats tots els meus amics allà... però ara, he retrobat gent de la infància, amb els que he viscut molts bons moments i que sempre portava a dins del meu cor. Ara, gràcies això, ens anem retrobant. Amics del càmping, ja que jo des de que vaig néixer fins els 16 anys anava a un càmping de l'Empordà, i ens vam distanciar tots molt. És curiós com canvia la vida de les persones. Un casat, l'altre solitari, l'altre tancat a un psiquiàtic, l'altre amb fills, l'altre drogadicte... la veritat és que et fa reflexionar i molt.
12 comentaris:
Ei, no coneixia aquestos!! ^^ Ya m'ha sonat la veu d'en Gerard Quintana i la harmonica... Sonen bé!!
Si... el temps passa per tots... suigui bé o malament.... :p
si que sonen bé, són els Buhos amb en Quintana...
Si, sembla mentida com passa el temps per tothom i com evolucionen les vides.
Ufff!!! Això de fer-se gran és un pal... quan ets petit fas amics allà on vagis i si repeteixes el lloc de vacances encara millor... llàstima que amb el temps, hem d´estudiar, potser els nostres interessos canvien i els camins es van distanciant...
C´est la vie i llei de vida!!!
Fa pena oi?
Jo sóc molt extrovertida i allà on vaig faig amics, però aquells eren especials, perquè van ser els millors estius de la meva vida, vaig creixer allà. Ja que hi anava caps de setmana, festius, vacances... I tinc un record molt especial. I com deia, és acollonant com evolucionen les vides, gent que semblaven que es menjarien el món i s'han menjat una merda.
dels 70 o dels 80, sempre agrada retrobar-se amb el passat.
tot i així, encara em resisteixo al facebook.
bon cap de setmana!!!
Jo també era molt contrari a això del facebook i ara és la segona o tercera pàgina que més visito. I anar trobant gent que havies perdut en el temps (no en la memòria) és una passada.
aiiins siii! jejeje.. jo també la tinc com a pàgina habitual del dia...
Jo no m'entenc gaire pero es curios la gent que pots tobar.
Jo sí que el faig servir molt... i he vist caure-hi tots aquells que deien que no se'n farien mai, jejeje (tremola, Òscar... ;-)
Petonets!!!
jajja,,, tens tota la raó.. jo també he vist amics meus que estaven totalment en contra i caure-hi com mosques... és més... queden ben enganxats!
No m´agrada es facebook, però no me puc esborrar. Amor-odi...
jejeje.. segur que és més amor que odi!
;-)
Publica un comentari a l'entrada