Por mi parte han de disculparme,
pero yo no tengo tiempo para hacerme viejo.
Con su permiso.
pero yo no tengo tiempo para hacerme viejo.
Con su permiso.
En un dia com avui, de fa exactament 5 anys, ens vas deixar.
Però pensa que sempre estàs en boca,
en memòria i en el record de tots nosaltres.
Encara tens les teves cosetes el lloc on les vas deixar.
T'estimem iaia!
4 comentaris:
Ohhhhh! (Corazoncito encogido)
EStarà ben contenta la teva avià allà on sigui al veure aquest post.
Un petonàs per a tu els teus i els lliris són preciosos... ja me´n recordo de un altre post que aquestes flors li encantaven a la teva àvia...
Segur que allà on estigui està veient com ets de feliç amb la teva vida i està molt i molt contenta per això.
P.D. Sembla una tonteria però per a Carnestoltes l´Alex anava de pirata i vaig posar-li un mocador al cap que era d´ella, és de seda, però no em va importar. Vaig pensar "La Ita estarà contentíssima si veu que l´ALex porta alguna cosa d´ella..."
Moltes gràcies!
Si, els lliris li agradaven molt, al seu jardí hi tenia lliris, i sempre que en podia fer un ram ens els portava... i és una flor que em recorda a ella.
Syl: segur que li hagués encantat posar-li ella mateixa el mocador de seda, el més bo que tingués a l'armari.
Publica un comentari a l'entrada