Quan era molt petita m’encantava mirar pel·lícules de terror. Em posava estirada el sofà, amb una manteta, tot fosc... i premia el play. Devorava aquest estil de cinema. M’agradava la sensació dels nervis que em causaven.
En canvi ara, tot el contrari. Els espants, la intriga, la por... em causen una angoixa i un malestar terrible. No disfruto de la pel·lícula ja que em fan patir molt.
Fa un parell de dies vam voler mirar [·Rec], i sincerament mai m’ho havia passat tant i tant malament. Enfonsada el sofà, tremolant, pàl·lida i a punt de plorar de por. Va ser a una escena que hi sortia una nena que em va espantar molt, vaig fer un xiscle i tot seguit vaig haver de parar la televisió perquè el meu cos em deia prou.
Aquella nit em va costar agafar el son, em venia a la ment aquella mirada. Ignorant de mi tenia por de recorrer el passadis per arribar a l'habitació, per si em sortia alguna cosa... I l'únic que hi havia era la meva parella amagada darrera d'una porta per sortir just al moment en què jo hi passava. Jejejeje!Com es pot canviar tant? Això temps enrere l’hagués mirat sola al sofà de casa, en canvi ara, ni acompanyada les puc mirar.
15 comentaris:
No soc gaire peruc, intento sempre racionaltzar sempre la sensacio, pero suposo que es deu pasar molt malament.
Jo mai no he pogut veure pelis d'aquestes... a més de la por que em fan, jo tinc un defecte que multiplica els seus efectes... la meva imaginació no té límits... prou pel·lícules que em munto jo soleta com per posar-hi més input. Només et diré que vaig marxar del cine a meitat de El Orfanato, just al moment que comencen a moure's els llençols al llit de la prota... una de les meves pitjors pors... algú que m'agafi dels peus... ai!
Ui siiii! El Orfanato també va sé durilla! Em va semblar molt semblant a Los Otros...
jejeeje,, doncs sembles igual que jo, que la nostre imaginació no té límits... a vegades la imaginació et fa passar males passades!
Un petonet
Jo no puc amb les pel·lícules de por... sóc com tu... no n´he vist cap de les típiques de la meva època... és que sino no dormia a les nits... encara em passa.
Imagina´t el ORFANATO la vaig haver de veure en dos parts ben separades l´una de l´altra!
si, la veritat és que és bona idea això de veure les pelis de por en dues parts, jo també ho he fet més d'una vegada. Així, desconectes de la peli i sembla que no t'hagi d'espentar tant...
Mai de la vida he pogut amb les pelicules de por. No puc, són superiors a mi i això de patir mirant la tele... no no no.
Tens raó, ja es pateix a la vida en sí, per patir per una peli.
Les pelis de por tampoc m'acaben de fer el pes, però he de reconèixer que les descàrregues d'adrenalina i els canvis d'estat son brutals.
si, jo abans disfrutava molt però ara ja m'he fet gran. JEJEJJE
Per cert! M´agrada el muntatge que has fet per a lo dels premis... com en téns tants!!!!!!!!
Segur que l´Álvaro t´ha ajudat... pq en algun lloc ha d´estar...
jejje.. si la veritat és que em va ajudar ell a fer el muntatge dels premis (que posats un per un m'ocupaven massa) i a fer les fotos dels llibres i de la peli del mateix tamany...
sort en tinc d'ell! jejeje
...això em va passar a mí l'altre dia, que sense voler vaig posar Antena 3...
...surtia una que es diu Patiño que se li inflaba tot i quasi se li surtíen els ulls...
...quina por!...
Kisses!
De pequeña vi una pelicula de iedo, estuve llendo al sicólogo mucho tiempo
Nunca he vuelto a ver nada de miedo
nunca, no lo soporto, me explota el corazón, por eso en mi casa están prohibidos los sustos
muakkkkkkkkkkkkkk
Alex: jajaja.. m'has fet riure amb el teu comentari, la veritat és que si que fa una mica de por, sobretot quan se li inflen les venes del coll.
Bolero: UFFFF... es que no vale la pena pasarlo mal con una peli, la qual te tiene que distraer...
A mi les de por em fan mes aviat gracia, em fan mes por els drames... @_@
Publica un comentari a l'entrada