Carlos Ruiz Zafón
"... -El que veuràs avui no ho pots explicar a ningú. A ningú.
-Ni tan sols a la mare?- Vol saber el noi, amb un fil de veu.
El pare sospira, emparat per aquell somriure trist que el persegueix per la vida.
-És clar que sí- respon-. Amb ella no hi tenim secrets. A ella l'hi pots explicar tot ..."
11 comentaris:
Un bon escriptor, un bon llibre.
em va encantar aquest llibre, i aquest fragment que poses és preciós, entranyable...
Quan el vaig llegir em vaig endinsar pels carrers de barcelona i per l'avinguda del tibidabo a visitar la famosa casa... ainns
vas llegir la segona part? o el que es pot considerar?? no és el mateix... però està força bé ^^
No, no he llegir la segona part.
I doncs? existeix la famosa casa?
A mi aquest llibre em va encantar! buffff...
xiiiiiiii i tant que existeix i és molt maca!!!!
Ara no recordo el número de la casa però és a l'avinguda del tibidabo...
soc una mica friki que hi farem! jejejeje
MERAVELLOS, per culpa de Carlos hara tinc que anar a Barcelona obligada ment, i per supost pasejar per la Avd del Tibidabo mmm. M'encanta el llibre sempre he somiat en trobarme el cementeri de llibres olvidats. I per supost que li ho pot contar a la mare... ES LA MARE. Un bes molt gran fantastic llibre i llegis "El joc de l'angel" es meravellos a i "Marina" que tb es de Carlos es... uf entranyable, fabulos ais crec que estic enamorada.
per les mares -ni que siguin de ficció- no s'ha d etenir cap secret.
Montserrat: Doncs la veritat és que ho desconeixia completament! no et frikie!! m'has donat una bona idea per un diumenge! jajjaja
Lansbury: jajaja, m'has fet riure amb això d'enamorada! jajaja. Me'ls apunto per llegir!
Òscar: a més no val la pena... ja que tenen un "sexto sentido" que saben prou bé quan els hi amagues alguna cosa.
El vaig llegir ja fa un parell d'anys i tot i que em va agradar, no és pas dels que més ho ha fet.
El tinc... des de fa bastants anys... i encara no l´he llegit... de moment he coençat por "el hombre que..."
En particular "La sombra del viento" era de la meva àvia i li vaig demanar per llegir... com trigava molt en tornar-li me´l va reclamar i li vaig dir "Es que aún no lo he leído"... Ara la meva àvia està en algun lloc però no sé on i estic contenta de no haver-li tornat el llibre ja que posa el seu nom al la primera plana i per mi és un regal veure la seva lletra quan m´entra una mica la nyonya.
És un bon record
Me encanto ;)
tengo pendiente el juego del Angel
Publica un comentari a l'entrada