Al final...
són les petites coses les que es recorden,
les petites imperfeccions,
les quals arriben a fer-se perfectes.
són les petites coses les que es recorden,
les petites imperfeccions,
les quals arriben a fer-se perfectes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
12 comentaris:
Nena!!!!! M´has fet plorar molt i molt amb aquest video, i de quina manera!!!!
aiiiinssss...
no ets pas l'única... a mi també em va fer plorar!! és molt bonic.
Ostres si realment això es cert, aquesta dona val molt.
una declaració preciosa. no tinc paraules.
Hem d'aprendre a valorar les coses dels altres del dia a dia perquè quan ja no les tenim ens adonem de el molt que les trobem a faltar.
Colllons nena ostres es masa de vertat m'agradat molt.
Real o ficció, és una delícia.
Un vídeo dur i commovedor. Si fos real, l'enteresa que demostra aquesta dona seria digna d'admirar. Segur que algun cas real, per desgràcia, hi ha.
se m'han escapat unes llagrimes, maquisssssim!! ^^
ayy si fossim capaços de fer humor en els funerals...el video toca la fibra de veritat, crec que es una campanya publicitaria, no se on ho vaig llegir
un petó
aissssssss MeiA.... m'has tocat la fibreta, eh? tens kleenex a mà? petons petits i concentrats :)
Em sembla, que com diu la Maite, és d'una campanya publicitaria de l'India...
Seria fantàstic tenir el valor suficient per a fer un enterrament així.
M'agrada que us hagi agradat!
Petons!
Publica un comentari a l'entrada