dijous, 30 d’abril del 2009

Propera Festa...


Del 14 al 17 de maig es celebra la sisena edició del Festival In-somni de Girona.


Jo únicament aniré el dia 15 de maig a veure:

IX!
Mendetz
Josep Puntí (ex Adrià Puntí)
Russian Red


Per veure la resta de la programació clickeu AQUÍ.


O sigui, que qui vulgui venir, ja ho sap! Ens ho passarem d'allò més bé!

dimecres, 29 d’abril del 2009

Temps era temps...

L'Ombra del Vent
Carlos Ruiz Zafón



"... -El que veuràs avui no ho pots explicar a ningú. A ningú.
-Ni tan sols a la mare?- Vol saber el noi, amb un fil de veu.
El pare sospira, emparat per aquell somriure trist que el persegueix per la vida.
-És clar que sí- respon-. Amb ella no hi tenim secrets. A ella l'hi pots explicar tot ..."

dimarts, 28 d’abril del 2009

St.Jordi


... Sant Jordi és el patró de diverses nacions i territoris, entre els quals hi ha Catalunya, Càceres, Aragó, Portugal, Bulgària, Etiòpia, Anglaterra, Geòrgia, Rússia, Grècia, etc ...


*Moltes gràcies carinyo per aquestes roses precioses!
(a part de tots els regals que em vas fer).
I 1000 gràcies per la rosa nº 26 del meu pare, que ell mai ha fallat!

dijous, 23 d’abril del 2009

26 primaveres


En un dia com avui de fa 26 anys...
la Meia ja donava guerra.

dimarts, 21 d’abril del 2009

BlúTúz


Avui, després d’uns dies de tenir el kitt de mans lliures pel cotxe per sobre la taula m’he proposat a instal·lar-lo. Em serà molt útil, ja que m'encanta conduir i parlar pel mòbil i d'aquesta manera evitaré una altre multa per a la meva col·lecció.

Jo i les noves tecnologies no som gaire amigues, ja que sempre em surt algun petit problema i jo sóc una persona que es posa nerviosa i perd els nervis bastant ràpid si no em surt a la primera tot.

Un cop llegit el manual d’instruccions i fer tot el procés, he començat a remenar el mans lliures pel cotxe; despenjar, penjar, volum…

I clicant no sé quin piu, es realitza una trucada. Doncs vinga, aquí ha començat la tonteria: premo el piu, i ràpidament rebo un missatge on he tingut una trucada, intento trucar aquest numero sense èxit, ja que no em dona senyal. Al cap de 1 segon, repetim la jugada. I així durant un quart d’hora més a menys. Trucant, i sempre l’hora de penjar rebo un missatge de que el mòbil que truco ja està disponible. Jo ben atabalada, pensant que aquest numero volia alguna cosa important per la seva insistència i que no coincidíem per trucant-nos (he suposat que no coincidiem perquè ell també intentava trucar-me)… fins que se m’ha encès la bombeta i m’he adonat que NO em trucaven, sinó que JO trucava. Bufff… i sobre em trucava a mi mateixa, per això sempre sortia com a NO DISPONIBLE i se m’enviava un missatge automàticament al meu mòbil al finalitzar la trucada per avisar-me que ja estava disponible el numero marcat (és a dir el meu).

Grrrr… quin cas!!

No sé pas on tinc el cap!!!

dilluns, 20 d’abril del 2009

Dia.XX


... En el sistema de numeración romano no existe ningún símbolo que represente el valor cero, fue introducido posteriormente por los árabes ...

diumenge, 12 d’abril del 2009

Buuh


Quan era molt petita m’encantava mirar pel·lícules de terror. Em posava estirada el sofà, amb una manteta, tot fosc... i premia el play. Devorava aquest estil de cinema. M’agradava la sensació dels nervis que em causaven.

En canvi ara, tot el contrari. Els espants, la intriga, la por... em causen una angoixa i un malestar terrible. No disfruto de la pel·lícula ja que em fan patir molt.

Fa un parell de dies vam voler mirar [·Rec], i sincerament mai m’ho havia passat tant i tant malament. Enfonsada el sofà, tremolant, pàl·lida i a punt de plorar de por. Va ser a una escena que hi sortia una nena que em va espantar molt, vaig fer un xiscle i tot seguit vaig haver de parar la televisió perquè el meu cos em deia prou.

Aquella nit em va costar agafar el son, em venia a la ment aquella mirada. Ignorant de mi tenia por de recorrer el passadis per arribar a l'habitació, per si em sortia alguna cosa... I l'únic que hi havia era la meva parella amagada darrera d'una porta per sortir just al moment en què jo hi passava. Jejejeje!

Com es pot canviar tant? Això temps enrere l’hagués mirat sola al sofà de casa, en canvi ara, ni acompanyada les puc mirar.

dissabte, 11 d’abril del 2009

Espai de lectura


Els homes que no estimaven les dones
Stieg Larsson


"... Tanmateix, no va ser la desconcertant manca d'implicació emocional de la Lisbeth Salander el que més el va empipar. Milton tenia una imatge conservadora, d'estavilitat. I la Salander encaixava amb aquesta imatge com una excavadora en un saló náutic. La investigadora estrella de l'Armansky era una dona jove, pàl·lida i gairebé anorèctica, que duia els cabells extramadament curts i pírcings al nas i a les celles. Tenia una abella d'uns dos centímetres tatuada al coll, un braçalet tatuat al voltant del bíceps del braç esquerre i un altre al voltant del turmell esquerre. Quan li agafava per dur un top de tirants, l'Armansky també podia veure que portava un tatuatge d'un drac enrome a l'espatlla dreta. Era pèl-roja natural, però es tenyia els cabells d'un negre intens. Feia la pinta d'acabar de sortir d'una orgia d'una setmana en companyia d'una banda de heavy metal..."



Sincerament és una gran novel·la que quan la comences no pots parar de llegir.

dilluns, 6 d’abril del 2009

ppPpPzzz


... El 6% de la contaminació ambiental del planeta és per ventositats animals ...

dissabte, 4 d’abril del 2009

Papeles...


Joé!! Per fiiii!!
Avui, obro la meva bústia i... factures, factures, factures...
Però la sorpresa ha set en obrir una carta on, per fi, m'han ingressat els diners de la declaració de la renta (2007). Ja portava més d'un any batallant pels diners que són MEUS! I encara no sé per quin motiu no me'ls van pagar quan tocava. Aquesta setmana, ja tenia pensat presentar-me a hisenda personalment a demanar explicacions, ja que feia mesos que el meu advocat/gestor em portava el cas i no hi trèiem aigua clara. Ja que tots els papers estaven correctes com cada any.
Una part d'aquests diners ja estan col·locats, un sofà i un llit pel meu apartament d'Empuriabrava!!! jujuju
Ara ja podem començar a fer la declaració de la renta del 2008.

En fi... ara només em queda arreglar la paperassa per una multa de fa dos anys, que la tinc més que pagada. Però es veu que per a ells no ho està... són uns veritables "jetas". Sort que guardo tota la paperassa, per antiga i caducada que estigui. Haig de perdre un matí de la meva vida perquè aquesta gent amb corbata que no està qualificada per treballar davant al públic ni portar gestions importants vegi que com sempre van errats. I tanta gent el paro... bufff!
Vaig pagar al seu dia el preu de la multa (310€), ara em diuen que no està pagada, em demanen que pagui el doble (620€) i a sobre que m'embargaràn el compte corrent!!! Fills de la gran puta!!! Voleu també el meu fetge??
Amb aquesta cas, podria reclamar alguna cosa jo? ja que van completament errats i ho puc justificar amb papers? No crec... aquests mamons sempre es surten amb la seva.

divendres, 3 d’abril del 2009

Abril...




Maldito
abril?
Noooooo!

Es el mes de l'any més bonic que hi ha. Per mooooltes raons.

A diferència de la cançó (que tant m'agrada) sempre m'espera algú a l'arribar a casa. Amics? Moltes decepcions i els puc contar amb els dits d'una mà, i encara me'n sobren. Però els que puc contar hi són per sempre, aquests hi seran per tota la vida. Aquella granota s'ha convertit en príncep blau, després d'anys de búsqueda. I si, he deixat enrera les nits llargues sense dormir, per culpa del que m'acompanyava cada nit, el maleït insomni... Ara puc dir que l'Abril em torna a recordar que sóc feliç.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Sr. nº8


Ens queden tants carrers per creuar agafats de la mà, tants llocs per visitar, tants desitjos per complir, tants plans de futur per fer realitat, tants àlbums per omplir de records, tants mals de panxa per riure sense parar, tantes cançons per escoltar, tantes emocions per viure... Ens queden tantes coses per fer junts, tot just ara comencem a escriure el nostre guió del què acabarà sent una meravellosa novel·la, si més no, la nostre.





Gràcies per aquest nº8. T'estimo!