divendres, 24 de desembre de 2010

Bones Festes!


Molt bones festes!!

Jo les disfrutaré com una nena petita acompanyada de tots els meus!

:)

dijous, 23 de desembre de 2010

Ja la tinc!


Com cada any m'he palplantat sense cap mania al despatx de la meva jefa per demanar-li la panera de Nadal (tot s'ha de dir, a part de que hi ha molt bon rotllo entre les dues, també tinc un morro que me'l trepitjo.) Sóc de les que penso que: qui no plora, no mama.

A diferència d'altres anys que sortia del despatx amb un pernil o lot sota el braç, aquest només he pogut sortir amb cara de circumstància, pel fet de que com hi ha crisi, no hi ha panera (ni sopar de Nadal).

Sense pensar-m'ho gaire, tant bon punt he sortit del despatx he marxat a autoregalar-me'n una. Què collons! "Al mal tiempo... buena cara!" I a més, he treballat com una burra tot l'any i me la mereixo!

dissabte, 18 de desembre de 2010

Sefuela


Estic una mica preocupada. M'acaben d'enviar un e-mail informant d'una nova malaltia anomenada Sefuela. El què més m'angustia és que començo a patir alguns dels seus símptomes. Dilluns mateix aniré a demanar hora al meu metge de capçalera perquè em faci una bona revisió i que em digui si això pot ser greu.

Us passo el mail que m'han fet arribar perquè hi doneu una ullada:



NUEVA ENFERMEDAD: SEFUELA
La Sefuela es una nueva enfermedad aun no aceptada por la ciencia médica. Mientras tanto, millones de personas que padecen este mal, esperan la aprobación de la Organización Mundial de la Salud, para que estudie y se encuentre la cura para esta mortal enfermedad que cada día es adquirida por miles de personas.
Por favor, es muy importante hacerse este auto-examen ante la aparición de la Sefuela. El diagnóstico a tiempo puede ayudarnos a combatirla.

Sintomas que definen la aparición de esta patología:
1. Si un café te produce insomnio.
2. Si una cerveza te lleva directo al baño.
3. Si todo te parece muy caro.
4. Si cualquier cosa te altera.
5. Si todo pequeño exceso provoca aumento de peso.
6. Si el chorizo te cae pesadísimo, el picante te irrita y el ajo se te repite.
7. Si la sal te sube la presión arterial.
8. Si en una fiesta pides la mesa lo más lejos posible de la música y de la gente.
9. Si al atarte los zapatos te produce dolor de espalda y cintura.
10. Si la TV te produce sueño.

Todos estos síntomas son prueba irrefutable que padeces de Sefuela.

¡¡SE-FUE-LA juventud!!

dimecres, 15 de desembre de 2010

Doncs si, m'agrada!




No em mireu amb aquesta cara... no he matat a ningú, només m'agrada el Nadal!!


Què voleu que us digui... disfruto com una nena petita decorant tota la casa amb motius nadalencs, que si l'arbre, que si els ninotets, que si el calendari advent... total, només per 15 dies fa que les festes siguin més alegres. També m'agrada decorar la taula amb algun detallet festiu i així fer-la més vistosa.

Em diverteix cuinar (sempre m'ha agradat) i en aquestes dates no em suposa cap inconvenient ficar-me dins de la cuina. Ja tinc fins i tot el menú de cap d'any escollit. Es lleparan els dits!!

Dinars i sopars familiars? Tothom tremola quan és hora de parlar d'aquest tema. El què penso: és perquè fer el numeret si durant l'any no el fas. Jo faig els àpats només amb les persones (amics i familiars) més properes a mi, que durant els 365 dies de l'any són al meu costat. De què em serveix fer un sopar amb uns tiets llunyans que només veig un cop l'any? M'hi nego. Són festes per disfrutar amb els teus i no entenc perquè s'ha de fer tant espectacle.

Regals? Ui tant com si. Tothom qui em coneix sap que són una amant del consumisme i que el practico tot l'any. Però igual que amb el tema dels àpats, faig regal a qui realment vull, a les persones a les que estimo, no perquè sigui una obligació pel fet de ser Nadal. En aquest aspecte hi dedico molt de temps, ja que procuro fer un regal especial per a cada persona, mai demano la típica frase horrorosa: què vols que et regali? No. Un regal es fa voluntàriament i de cor, i es regala el què un vol regalar.

A més, sóc una persona que ho celebra absolutament tot, fins i tot les coses que per la majora són insignificants: aniversaris (familiars, amics... i fins i tot els dels gossets!!), sants, aniversari amb la parella, el dia que em vaig treure el carnet de conduir... ja ho veieu, ho celebro tot i més. Doncs perquè no haig de viure i celebrar el Nadal?

No tinc el Nadal com una obligació de sopar amb aquella pesada xerrameca, i després anar a casa de l'altre cosí fanfarró i fer un regal amb aquell amic borde... Fem simplement una festeta rodejada amb els meus, que en ves de crema catalana o de la mona de pàsqua, hi ha torrons sobre la taula.


Passeu, passeu... que veureu el piset...








dimecres, 24 de novembre de 2010

StopMails


Diàriament rebo entre 10 i 20 e-mails de collonades: que si vídeos, fotos, acudits... M'agrada. I com que els amics i familiars ho saben, me'ls reenvien tots.

Me'ls miro un per un. Suprimint directament tot tipus de cadenes "chorres" i tot tipus de material pornogràfic (què vols que et digui, no m'interessa gens veure les tetes d'una tia ni el què es pot arribar a ficar per un dels seus forats).

En canvi, tots els altres me'ls miro a estones mortes davant del PC. Però el què no suporto i m'agafa una mala llet que ho faig tremolar tot, són els mails que al final et fan un espant de mil dimonis! Collons! Que no teniu empatia o què?!

Estàs ben aficionat mirant el vídeo d'una noia que va en bicicleta, esperant que se la foti amb el primer arbre que trobi, de fons una música ben bonica i relaxant... i BUUUUUUH et surt de cop la cara de la nena de l'exorcista i a sobre xisclant!!

Que em voleu matar o què?! L'espant que m'emporto és poc! El cor se m'accelera a cent per hora i del salt acabo a l'altre punta de l'habitació...

Ara, quan en el mail llegeixo: "Pon los altavoces"... l'esborro de cop! No em cardareu més!!

dimarts, 23 de novembre de 2010

Jo ja he dit la meva


El menjador de casa meva s’ha convertit per uns moments en un autèntic col·legi electoral. Tota la taula plena de diferents partits amb una única cosa en comú: tots fan la mateixa pudor a merda.

Aquest any no podré anar a votar i em toca fer-ho per correu.

dimarts, 16 de novembre de 2010

De cap al teatre


El diumenge a la tarda vam anar a veure l'obra de teatre El Mètode Grönholm. Ens havien parlat molt bé i la veritat és que ens va encantar, vam disfrutar com nens petits.

Només fa falta mirar els actors per tenir la certesa que l'obra ha d'estar d'allò més bé i que no quedaríem decebuts.

Què podríeu arribar a fer vosaltres per aconseguir una feina?
Et fa reflexionar, ja que en moltes ocasions (per bé o per mal) et veus reflexat en algunes reaccions que tenen els personantges. A més, et posen aquell toc d'humor que et fa sortir més d'una rialla, a part, el meu costat hi seia una noia amb aquell riure tan escandalós i alhora tan contagiós que vulguis o no, també hi ajudava.

Us aconsello a tots anar-la a veure.

divendres, 5 de novembre de 2010

Troba les diferències...

Quina diferència hi ha entre un home solter i un home casat???


dimarts, 2 de novembre de 2010

Els nostres Panellets

Tota la tarda del dijous vam estar ben enfeinades fent els panellets. És una tradició familiar que des de que tinc ús de raó la fem entre la meva mare i jo.







No és per tirant-se floretes... però ens queden boníssims!! :)

divendres, 29 d’octubre de 2010

Entre tots... ho aconseguirem!




Amb la pell de gallina.

Si no hagués estat pel creuer...
jo també hi seria,
passejant pels meus carrers,
entre tots els meus amics

que durant el vídeo van sortint i sortint.

Us ha quedat genial!! Enhorabona!!

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Todo lo bueno... se acaba ):


Després d'una setmana de luxe a alta mar, ja tornem a ser aquí... però pensant en tornar a repetir-ho.

Hem disfrutat al màxim de cada racó del vaixell i, sobretot, amb les visites a terra.
Excursions i companyies inmillorables.

Dormiem molt poques hores perquè ho voliem disfrutar absolutament tot, tant la nit, com el dia.

Ens emportem molt bons records, experiències inoblidables, moltes rialles, emocions, bons tiberis, un excés de cocktails, balleruques a totes hores, companyies que difícilment oblidarem, concursos guanyats, complicitat amb els treballadors, gairebé 1300 fotografies... però sobretot ens emportem aquells 2 kilets de més per culpa del "todo incluido".

Puc estar molt contenta, ja que a dins del vaixell no em vaig marejar per a res, tot i que a la Nit de Gala vam trobar una forta tempesta a alta mar. Estàvem en alerta (ens ho van dir l'endemà) i costava lo seu aguantar-se dret a qualsevol racó. Si voliem desplaçar-nos anàvem d'un costat a l'altre del passadís, agafant-nos amb el què podiem... No us podeu pas arribar a imaginar el què s'arribava a moure!
Només el 15% dels passatgers vam poder baixar a sopar. La meva parella va ser un del 85% que no podia treure el cap de dins del WC. Una nit per recordar.

Puc dir i afirmar que han estat les millors vacances de la meva vida (i mira que cada any procuro fer un o dos viatges "importants").

Ara em toca tornar a la dura realitat i tornar a viure amb els peus a terra: tornar a fer-me el llit, servir-me jo mateixa el menjar, o aprendre que no puc (o no he de) beure cocktails a qualsevol hora del dia i sense pagar ni un duro.

Quina mè!

divendres, 15 d’octubre de 2010

Fins a la tornada


Si, demà és el gran dia!


Tinc una barreja de sentiments dins meu que no sé si són bons o dolents… però m’agraden.


Sé del cert, que els nervis no em deixaran dormir aquesta nit, però tant me fa, ja que l’alegria que sento és immensa.


Ara si que no m’avancen els segons del meu rellotge. A primera hora del matí ja vindrà el meu cunyat a portant-se direcció al Port de Barcelona.


Quan m’hi paro a pensar, se’m fica un nus a l’estómac al pensar que estarem rodejats d’aigua i a milers de milles de terra. Rodejats de 3.000 persones completament forasteres amb les que ho compartirem gairebé tot (taula, excursions, festes... les nostres vacances).


Em passen mil i un sentiments pel cap. Estic completament feliç.


Miro el meu company de reüll que prepara les últimes cosetes. Li demano què està pensant. I amb un somriure els llavis em diu:

-Amb la barra lliure de 24h diàries que tindrem!! I que aquesta serà l’ocasió de gravar-me fent un “baile de mierda”!!


Ell no sap que ben d'hora el matí el faré aixecar sí o sí del llit per poder visitar tot i més. (risa malvada)


Ens veiem a la tornada. Feu molta i molta bondat.

Nosaltres procurarem disfrutar el màxim.

Com que no us puc regalar una abraçada, us regalo aquest vídeo (m'encanta).


dimecres, 6 d’octubre de 2010

Vacaciones en el mar



Doncs si, ja estem a punt de marxa. Comença el compte enrere de les vacances tant esperades, ja que les del mes de juliol ja ni ens enrecordem.


Ens falten 10 dies per agafar les maletes i embarcar en un creuer pel mediterrani. És el nostre primer creuer i estem com dos nens petits amb un caramel a la boca.


Els dies passen lentament, les agulles del rellotge sembla que no avancin i la feina sembla que no s’acabi mai més. Tot se’m fa carregós i pesat. L’espera es fa eterna i ja ho tenim tot a punt, només falta posar-ho tot dins la maleta i tancar-la.


Portem un mes molt intens preparant-ho tot: passaports (ell el tenia caducat i jo ves a saber on), les excursions i rutes preparades, la paperassa que et cal, els vestits de gala pel sopar amb el capità, les disfresses per les nits temàtiques... i sobretot moltes ganes de disfrutar de la vida a alta mar i de despertar-te cada dia a un lloc diferent.

Bcn

Villefranche-Niza-Monaco

Livorno-Florencia-Pisa

Civitavecchia-Roma

Napols-Pomeya-Capri

La Goulette-Túnez

Navegació

Bcn


dissabte, 2 d’octubre de 2010

Silenci... Que les parets ens parlen


Estem d'inauguració!

Amb l'arribada del nou mes, també ha arribat un nou blog: Silenci... Que les parets ens parlen.
Estic il·lusionada amb aquest nou espai, ja que la idea ha estat a la meva ment des de molt el principi de començar amb el món del blog. Per fi, ara veu la llum.

Us faig 5 cèntims:
"Passejant pels carrers de qualsevol ciutat ens trobem diàriament amb un munt de cartells, pintades, senyals, pancartes, graffitis... que per algun motiu o altre ens fan desviar la nostre atenció cap a ells. Doncs són totes aquestes fotografies les que vull que formin part de Silenci... Que les parets ens parlen."

Com ja sabeu, sempre vaig amb la càmara de fotos al bolso, i sempre m'ha cridat l'atenció aquesta temàtica, o sigui que tinc un munt de fotografies gracioses, tristes, compromeses, divertides, sarcàstiques... per compartir amb tots vosaltres. Això si, també necessitaré la vostre ajuda per poder escoltar/veure moltes altres parets. Em podeu fer arribar les vostres fotografies (fetes per vosaltres mateixos) a mireia_ff@hotmail.com

Espero que passejar per aquest nou blog us sentiu com a casa i que podem compartir una bona estona.

dijous, 30 de setembre de 2010

Això és una cagada


Passejant amb una amiga, em vaig trobar a una vella coneguda de farres (la cambrera d’un local de Vic on jo solia freqüentar). I n’ha xerrant, xerrant... li poso la mà a la panxa i li acaricio.


- Aiiiins... estàs embaraçada!!!! Felicitaaaaats!! De quan estàs??? :)

- "No, no, no... me he engordao..." -_-

- O_o (joder, ostia p.!! Tierra trágame!!)


Perquè collons no podia tenir la mà quieta, i la boca tancada? Em vaig posar de tots colors, la cara em bullia. Vam desaparèixer pel primer carrer sense poder articular paraula, fins que ens vam mirar amb la meva amiga i ens va venir el riure tonto que ens va acompanyar durant tot el dia.


A vegades calladeta estic més maca.

dilluns, 27 de setembre de 2010

PortAventura



El mes passat vam anar tot un dissabte a Port Aventura. La veritat és que vam disfrutar com nens petits.


Hi vam anar un dia molt calorós a ple agost. La sorpresa va ser que no hi havia la quantitat de gent que ens esperàvem (millor!!). Les cues eren d’uns 15 minuts com a molt, cosa poc habitual.


Segurament és degut pels preus tant desorbitats del parc d’atraccions:


- 7.50€ el pàrquing.

- 44€ entrada d’adults.

- Si vols vip, que nosaltres no vam agafar: 44€ o 20€.

- Alguns dels espectacles ara costen 15€.

- Dinar: 20€ per cap.

- 1.50€ cada ampolleta d’aigua (i en ple agost...)

- I un llarg etc (peatges, algun record pels més petits de la casa...)


Total: un dineral!!!!


Nosaltres perquè no tenim fills, però si hi vas amb tota la família el complet... a quan et pot sortir la broma d’anar a passar un dia al parc d’atraccions?



dilluns, 20 de setembre de 2010

Un esport?



La gent em sembla que cada vegada està més boja o s’avorreix molt perquè no té feina.



Avui fent zapping he anat a parar a un canal on feien un “esport” molt estúpid.



No en sabia pas de la seva existència fins avui. Es diu Ear-Pull i consisteix en que dos participants es col·loquen una corda al voltant d’una de les orelles i un cop l’àrbitre dona la senyal, comencen a tirar-se cap endarrere, fins que un dels dos es rendeix o fins que la corda es trenqui o es deixi anar.



Les orelles quedaven adolorides, vermelles, ensangrentades... I ja us podeu imaginar quin gust ha de donar si la corda es trenca.



M’ha semblat més aviat un capítol de Jackass que no pas un esport.



dimecres, 15 de setembre de 2010

Collons d'homes....

Mai arribaré a entendre als homes! I molt menys al meu!


Teníem un sopar el divendres al vespre amb uns amics que feia mesos que no veiem.


Per l’ocasió, li vaig dir que s’anés a comprar una camisa o alguna brusa maca que lligués amb els pantalons nous. Hi havia d’anar sol perquè aquella tarda jo tenia feina.


Sobretot, li dic, compra-te-la a la mida, que arregli i que conjunti amb els pantalons.


Sincerament, jo ja tremolava, perquè un home sol a comprar roba és un desastre assegurat. L’últim cop se’m va presentar amb tres pel·lícules blu-rays i sense les sandàlies que li feien falta.


En fi... quan vaig arribar a casa em vaig trobar a sobre el llit, el què en teoria hauria de ser la brusa de mudar que segons ell portaria al sopar.... No sé quina és la part que no va arribar a entendre! No sabia si riure... o plorar.


dilluns, 13 de setembre de 2010

Anem a la muntanya!


Un cop l’any ens agrada fer la sortideta d’anar fins a Castellar de N’Hug i a les Fonts del Llobregat.


És una excursioneta molt maca i val la pena passejar pels carrers del poble, caminar pel seu entorn i sobretot menjar els deliciosos croissants gegants. Ens vam llepar els dits un cop arribats a casa!


dilluns, 6 de setembre de 2010

divendres, 3 de setembre de 2010

2horetes emocionants

Albert Pla y los Sujetadores


Sempre l'he trobat un geni, un crack.

No em canso mai d’escoltar-lo i menys si és en directe. Crec que és un dels millors showmans que he vist mai.


El vam anar a veure aprofitant les vacances i que feia un concert reduït de gent a la Ciutadella de Roses (lloc increïblement màgic) .


Vam tenir la gran sort de poder seure tots a primera fila, davant de l’escenari i degustant una bona copa de vi (Sons del Món 2010).


Ens va cantar i interpretar com ningú més sap, durant dues hores, un recull de la seva llarga trajectòria musical, un concert totalment lliure i sense seguir cap guió.


Com és habitual, ens va fer disfrutar com només ell sap.



dimarts, 24 d’agost de 2010

Un altre més!

Aquest és el famós Riky


Com ja sabeu, em desvic pels animals. Des de petita que han format part de la meva vida.

Fa un mes que el meu tiet va trobar al jardí de casa seu una Carolina (també anomenada Ninfa). I va tenir la gran sort de poder-la caçar, ja que en llibertat no hagués sobreviscut.


Ara, a conseqüència del mal comportament de l’ocell, n’està fart. I com no, m’ho ha fet saber. I m’ha dit que si no la vull, doncs que li obra la porta i la deixa anar.


Ja em veus a mi, anant a comprar una gàbia, joguets, menjar... tot i més. I vinga, Carolina i jo cap a casa.


Buscant informació sé que és mascle, i li hem posat Riky. És molt dolent, molt agressiu, fa cada picada! A més, no para de cridar i cridar i cridar. Sort en té que ha anat a espetegar en bona casa i que no l’abandonarem mai tot hi sent mal educat.


Tinc molta paciència, d’això me’n sobre, i em pot costar molt o poc, però al final aconseguiré que es calmi i que es comporti. Que arribi a coneixem. Per ara ja he aconseguit tranquil·litzar-lo quan crida: em poso a xiular-l’hi cançons i para per escoltar-me.


No sé res sobre Carolines (si algú em pot ajudar...), la tinc des d’ahir a casa i avui m’he passat totes les hores lliures buscant informació. He llegit que són molt carinyoses amb els amos, que imiten sons, cançons, paraules, fins i tot ballen... El meu no, és molt dolent i només m’intenta mossegar. Tot el contrari del què diuen.


A veure si ens adaptem mútuament i podem conviure.


Espero que no em vingui cap familiar/amic amb algun animal abandonat, ferit o similar... perquè al final m’hauré de comprar una casa de pagès!

Ja que amb aquest, en Riky, és el quart animal que em quedo per causes alienes:

1er: Un canari que es diu Pelat, perquè té una malaltia que li cauen les plomes i està ben desplomat. Aquest fa potser 7 anys que el tinc i el vaig adoptar perquè el seu amo el volia aniquilar.

2on: Una cadernera, que la vaig agafar perquè estava molt ferida i tenia l’ala trencada. Ara està ben curada i ja fa 1 anyet que està amb mi.

3er: En Titus, la tortuga terrestre, d’un amic que es volia desfer d’ella perquè es canviava de ciutat i li feia nosa.

I ara en Riky, que segurament es va escapar o el van deixar anar per dolent.

*Els dos gossets que tinc i l’acuàri amb 5 peixos de més d’un pam, els tinc per voluntat meva.


Com diu el meu pare: Ets Santa Teresita de Jesús!!!!

dijous, 19 d’agost de 2010

Estem ben arreglats!


Aquestes vacances en el passeig de Roses s’han viscut situacions no gaire agradables entre els policies i els negrets que venien bolsos, ulleres, cinturons, collarets... i les dones que feien les trenetes.


No crec que facin cap mal per vendre productes al carrer. Si, són tot imitacions, però aquestes mateixes imitacions les pots trobar a qualsevol botiga del centre de Roses. Si els comerciants estan emprenyats, doncs que abaixin preus, que venen exactament el mateix gènere, ni més ni menys.


Que no paguen impostos? Clar que no, perquè no els hi deixeu. No voleu aquesta competència. Ells estan disposats a pagar cada més el què correspongui per tal de tenir la seva paradeta muntada i no haver de córrer cada cop que veuen un uniforme. A Empuriabrava no tenen aquest problema i és el poble veí. Allà els fan pagar X diners i poden muntar la paradeta al passeig de la platja.


Jo hi sóc tot l’any a Roses i gràcies això he tingut la sort de fer amistat amb molt d’ells, i sabeu quan poden guanyar amb un dia si tot va bé? Com a molt 40 euros. I a sobre una part molt important d’aquests guanys van per la màfia que els porta. I no vulgueu pas saber el què els hi cau quan li han d’explicar amb el “cabecilla” que la policia se’ls hi ha emportat tot el gènere.

Però els que tenen la “sort” de treballar per aquests comerciants que es queixen tant, no milloren gaire! Perquè els fan treballar gairebé les 24h servint, i només per uns 35 euros de merda. Colla de lladres i explotadors! Jo tindria a la vostre santa mare servint taules!

M’estimo més que venguin els bolsos al carrer, que no pas que per tenir un tros de pa a taula m’hagin d’estirar al meu.


És que som toca-collons! Quin mal us fan? A mi mai m’han obligat a comprar-els-hi res. La gent dels pobles del voltant ve expressament a passejar al vespre pel passeig gràcies a l’ambient que comporta tot això. Donen vida.


A part, una altre cosa, tota la policia es concentra al passeig (Sta. Margarita). O sigui, que ja pots sortir ben mamat del bar i agafar al cotxe, total, no et faran la proba d’alcoholèmia. Pots aparcar (com jo he fet tot l’estiu) sobre la vorera, total, són al passeig. Els putus gavatxos que van més calents que la mare que els va parir, poden fornicar allà on volen, pixar i fins i tot deixar la cagarada. Total, la seguretat ha d’estar al passeig.


Si us plau! Per l’amor de Deu senyora alcaldessa, destini a tots aquests professionals cap a un altre àmbit que el què els hi estàs fent fer és el pallasso!


Duració del vídeo: 1m 30s. On explica que des de fa 2 anys Empuriabrava ha regularitzat els top-manta.


Perdoneu!!! Que no hi pensava!!!

Hola a tothom!!! Ja sóc aquí!!!


dijous, 8 de juliol de 2010

Espot




Tenim pressa. Molta pressa. I ho volem... TOT!

divendres, 4 de juny de 2010

Saxology


En primicia a les meves mans.
Us el recomano a tots, és fantàstic!

I des d'aqui, el meu petit racó, et vull tornar les 1.000 gràcies Pep. Enhorabona pel treball tan estupendo. Molta llum.

dijous, 27 de maig de 2010

Pa-pa-pa. Pa-pa-pa-ra-ra.

Serà l'anunci i la cançó de l'estiu?
Segurament que si, ja que ens el posaràn 120 vegades al dia.


No em desagrada. Surt Cadaqués i penso que és un racó de Catalunya fantàstic (m'atrabeixo a dir, que segurament el millor).

I la cançó... doncs hagués votat pel "Hey soul sister" però aquesta també m'ha enganxat des del primer cop de mirar l'anunci. M'agrada!




dimecres, 26 de maig de 2010

RectaFinal


Ara si que estic a la recta final. El cap de setmana del 19 de juny ja són les oposicions. Les 3 primeres fases al mateix dia! Això ens ha vingut molt de nou a tots els opositors, ja que sempre es deixa un marge de setmanes entre fase i fase.


Crec que la primera fase la tinc superada (la part general), la tercera fase també m’atreveixo de ficar-hi la mà al foc (el psicotècnic), però la segona (la part específica) no les hi tinc pas totes, ja que em refiava d’apretar fort un cop acabada la primera fase.

En fi, al mateix dia tots haurem de fer els tres exàmens (dos al matí i un a la tarda), sense saber si hem aprovat o els fem inútilment.


Però estic molt i molt contenta perquè veig la meva evolució amb tant sols dos mesos. La quarta fase és la física, que sincerament em feia una mandra... jo sempre anava al gimnàs a fer de relacions públiques, m’assentava en una màquina i parlava fins i tot amb les parets per tal de no fer gaires esforços i passar l’estona. Ara, en diferència d’abans, com més esport faig més ganes en tinc de fer-ne, sembla una droga que m’ha captivat. Els 10 minuts primers són potser els més durs, però un cop tens superat els 10 minuts no hi ha qui et pari.


Amb aquest bon temps dels últims dies no m'hi deixo caure gairé pel gimnàs, faig tot l'esport que puc al carrer, hi vaig a fer exercicis específics i a parlar amb l’entrenador per portar un seguiment. Però tot i així, m’agrada treure-hi el cap, per poder fer alguna competició amb els meus companys que s’entrenen per les físiques de mossos i bombers. He agafat molta resistència i ara fa 15 dies, que supero cada vegada la cursa navette.



Si, n’estic contenta i orgullosa. Una experiència única.

divendres, 23 d’abril de 2010

I a bufar espelmes!


Avui, entre roses i llibres,
un servidora en fa 27.



Molt bona diada de St. Jordi a tothom!
I recordeu que a les dones també ens agraden els llibres,
i els homes les roses!

Ahh! i penjeu la senyera al balcó!