De cap al teatre

El diumenge a la tarda vam anar a veure l'obra de teatre El Mètode Grönholm. Ens havien parlat molt bé i la veritat és que ens va encantar, vam disfrutar com nens petits.

Només fa falta mirar els actors per tenir la certesa que l'obra ha d'estar d'allò més bé i que no quedaríem decebuts.

Què podríeu arribar a fer vosaltres per aconseguir una feina?
Et fa reflexionar, ja que en moltes ocasions (per bé o per mal) et veus reflexat en algunes reaccions que tenen els personantges. A més, et posen aquell toc d'humor que et fa sortir més d'una rialla, a part, el meu costat hi seia una noia amb aquell riure tan escandalós i alhora tan contagiós que vulguis o no, també hi ajudava.

Us aconsello a tots anar-la a veure.

Todo lo bueno... se acaba ):

Després d'una setmana de luxe a alta mar, ja tornem a ser aquí... però pensant en tornar a repetir-ho.

Hem disfrutat al màxim de cada racó del vaixell i, sobretot, amb les visites a terra.
Excursions i companyies inmillorables.

Dormiem molt poques hores perquè ho voliem disfrutar absolutament tot, tant la nit, com el dia.

Ens emportem molt bons records, experiències inoblidables, moltes rialles, emocions, bons tiberis, un excés de cocktails, balleruques a totes hores, companyies que difícilment oblidarem, concursos guanyats, complicitat amb els treballadors, gairebé 1300 fotografies... però sobretot ens emportem aquells 2 kilets de més per culpa del "todo incluido".

Puc estar molt contenta, ja que a dins del vaixell no em vaig marejar per a res, tot i que a la Nit de Gala vam trobar una forta tempesta a alta mar. Estàvem en alerta (ens ho van dir l'endemà) i costava lo seu aguantar-se dret a qualsevol racó. Si voliem desplaçar-nos anàvem d'un costat a l'altre del passadís, agafant-nos amb el què podiem... No us podeu pas arribar a imaginar el què s'arribava a moure!
Només el 15% dels passatgers vam poder baixar a sopar. La meva parella va ser un del 85% que no podia treure el cap de dins del WC. Una nit per recordar.

Puc dir i afirmar que han estat les millors vacances de la meva vida (i mira que cada any procuro fer un o dos viatges "importants").

Ara em toca tornar a la dura realitat i tornar a viure amb els peus a terra: tornar a fer-me el llit, servir-me jo mateixa el menjar, o aprendre que no puc (o no he de) beure cocktails a qualsevol hora del dia i sense pagar ni un duro.

Quina mè!

Fins a la tornada

Si, demà és el gran dia!

Tinc una barreja de sentiments dins meu que no sé si són bons o dolents… però m’agraden.

Sé del cert, que els nervis no em deixaran dormir aquesta nit, però tant me fa, ja que l’alegria que sento és immensa.

Ara si que no m’avancen els segons del meu rellotge. A primera hora del matí ja vindrà el meu cunyat a portant-se direcció al Port de Barcelona.

Quan m’hi paro a pensar, se’m fica un nus a l’estómac al pensar que estarem rodejats d’aigua i a milers de milles de terra. Rodejats de 3.000 persones completament forasteres amb les que ho compartirem gairebé tot (taula, excursions, festes... les nostres vacances).

Em passen mil i un sentiments pel cap. Estic completament feliç.

Miro el meu company de reüll que prepara les últimes cosetes. Li demano què està pensant. I amb un somriure els llavis em diu:

-Amb la barra lliure de 24h diàries que tindrem!! I que aquesta serà l’ocasió de gravar-me fent un “baile de mierda”!!

Ell no sap que ben d'hora el matí el faré aixecar sí o sí del llit per poder visitar tot i més. (risa malvada)

Ens veiem a la tornada. Feu molta i molta bondat.

Nosaltres procurarem disfrutar el màxim.

Com que no us puc regalar una abraçada, us regalo aquest vídeo (m'encanta).

Vacaciones en el mar

Doncs si, ja estem a punt de marxa. Comença el compte enrere de les vacances tant esperades, ja que les del mes de juliol ja ni ens enrecordem.

Ens falten 10 dies per agafar les maletes i embarcar en un creuer pel mediterrani. És el nostre primer creuer i estem com dos nens petits amb un caramel a la boca.

Els dies passen lentament, les agulles del rellotge sembla que no avancin i la feina sembla que no s’acabi mai més. Tot se’m fa carregós i pesat. L’espera es fa eterna i ja ho tenim tot a punt, només falta posar-ho tot dins la maleta i tancar-la.

Portem un mes molt intens preparant-ho tot: passaports (ell el tenia caducat i jo ves a saber on), les excursions i rutes preparades, la paperassa que et cal, els vestits de gala pel sopar amb el capità, les disfresses per les nits temàtiques... i sobretot moltes ganes de disfrutar de la vida a alta mar i de despertar-te cada dia a un lloc diferent.

Bcn

Villefranche-Niza-Monaco

Livorno-Florencia-Pisa

Civitavecchia-Roma

Napols-Pomeya-Capri

La Goulette-Túnez

Navegació

Bcn

PortAventura

El mes passat vam anar tot un dissabte a Port Aventura. La veritat és que vam disfrutar com nens petits.

Hi vam anar un dia molt calorós a ple agost. La sorpresa va ser que no hi havia la quantitat de gent que ens esperàvem (millor!!). Les cues eren d’uns 15 minuts com a molt, cosa poc habitual.

Segurament és degut pels preus tant desorbitats del parc d’atraccions:

- 7.50€ el pàrquing.

- 44€ entrada d’adults.

- Si vols vip, que nosaltres no vam agafar: 44€ o 20€.

- Alguns dels espectacles ara costen 15€.

- Dinar: 20€ per cap.

- 1.50€ cada ampolleta d’aigua (i en ple agost...)

- I un llarg etc (peatges, algun record pels més petits de la casa...)

Total: un dineral!!!!

Nosaltres perquè no tenim fills, però si hi vas amb tota la família el complet... a quan et pot sortir la broma d’anar a passar un dia al parc d’atraccions?

Anem a la muntanya!

Un cop l’any ens agrada fer la sortideta d’anar fins a Castellar de N’Hug i a les Fonts del Llobregat.

És una excursioneta molt maca i val la pena passejar pels carrers del poble, caminar pel seu entorn i sobretot menjar els deliciosos croissants gegants. Ens vam llepar els dits un cop arribats a casa!

Tiene un color especial?

Després de passar un cap de setmana de luxe a Andorra ara toca fer un altre petit kit-kat. La veritat és que hem donat moltes voltes d'on seria la nostra destinació, i el final ens hem decantat per anar a passar 10 dies a Sevilla, ja que tothom ens n'ha parlat meravelles.

Ja tenim gairebé tota la maleta enllestida, ens falta acabar de preparar petites cosetes.

Tots els nostres amics que hi han estat, ja ens han aconsellat llocs obligatoris per visitar, anar de tapeo, de festa, anar a fer el got... Si algu ens pot recomanar el què sigui de Sevilla, també ens ho apuntarem, que 10 dies donen per molt. (Gràcies per les 2 guies Román).

I com no, ja tenim una llista ben complerta de cosetes que ens han demanat: loteria de nadal de Sevilla, roscos, mantecados...


Ens veiem a la tornada!!

Nos vamos!

Por fin es día 20! La cuenta atrás se nos hacía eterna! Hoy es nuestro gran día, me parece que no nos olvidamos de nada en nuestra maleta: ropa, sonrisas para regalar, cámara de fotos, una dosis de ilusión, cepillo de dientes, ganas de disfrutar, la reserva del hotel... él y yo. Todo! Lo tenemos todo!

Nos vemos el lunes que Carcasona nos espera!

FinDe

Este domingo (05-10-08) fuimos a pasar el día por Francia. Primero visitamos la Reserve Africaine de Sigean. Nos encantó, ya que hay un montón de animales y viven de maravilla, tienen todo su espacio y más, para jugar, correr… Están muy bien cuidados. La entrada nos costó 24 € por cabeza, pero vale la pena.

Álvaro + Meia

Hay un largo recorrido donde lo tienes que hacer andando. Donde vimos un montón de animales (cerditos, serpientes, chimpancés, leopardos, jirafas, “osos hormigueros”,… bueno, más de 3800 animales distintos) y hasta vimos sexo del duro:

Y luego, hay un trozo que se visita con el coche, me encantó, ya que los animales se te acercan al coche, lo picotean, lo lamen… jejeje… como me gustó! Antes de entrar te avisan: DANGER (peligro, no parar el vehículo en la proximidad de los osos y de los leones. Circulen con las ventanillas completamente cerradas). Bueno… ellos avisan. Nosotros si que nos paramos, para poder echar fotos y mirarlos de cerca.

Los avestruces eran los más agresivos que encontramos. Le gustó mucho mi coche y el flash de mi cámara, se ve que nos quería hacer un besito, pero nosotros no quisimos.

Ya se que no se puede, pero le dimos unas pocas de patatas a las cebras… monísimas! No nos atrevimos a darle patatas ni a los rinocerontes, elefantes, cocodrilos, osos, leones… pasamos!

De vuelta a casa, nos paramos a un pueblecito para visitar el castillo: El Castillo de Fitou. Las vistas impresionantes.

Algunas de las muchas fotografias que hice...

las iré colgando en mi otra pagina, en la de Ojo de Pez

Ya-tamos-aki

El Camping, nuestro punto de encuentro. Donde hemos pasado muchas horas, entre risas, yogas, bocatas, montando tiendas, sobando, rompiendo sillas, inflando colchonetas in-inflables, haciendo el fantasma, fumando, sudando, escuchando ruidos, bebiendo, orientación dentro (y fuera) de Blanes, parking ilegal con viejo verde, ir a la playa y no traer bañador, encontrar todo tipo de utensilios (espada, sombrilla, tampon usado...)... y un largo etc.

Gracias a todos por el fin de semana!

Focs + Barrakes

La llista confirmada: (no està tancada, encara s'hi pot apuntar més gent, i sinó a ultima hora em truqueu al mobil o sms)

- Stela
- Amic Stela 1 (Iris)
- Amic Stela 2 (Marc)
- Dani
- Meia (jo)

Ara faltaria buscar camping (que s'encarrega en Dani)

Coetus

Ahir em van proposar d'anar a veure un concert al teatre de Centelles: Coetus (orquestra de percussió ibèrica). Si teniu la oportunitat, no us ho perdeu. Em van deixar amb la boca oberta. Genials.

Aqui podreu escoltar alguna coseta:
Coetus

gran dia

Después de un viernes muy díficil, duro, estresante, asfixiante, de peleas, lloros.....

por fin....

me voy al concierto de Extremoduro! A liarlaaaaa!

Crumb

Ahir, vaig anar a veure un documental al centre comunitari, amb companyia de dos amics (Carme i Caro), ja que durant tot aquest mes s'ha celebrat la 12a Mostra de Cinema Documental de Vic. Aquesta edició va d'artistes singulars i la projecció que vaig anar a veure és "Crumb" de Terry Zwigoff (EUA, 1994). Aquesta pel•lícula és un retrat magistral de la personalitat obsessiva i excèntrica de Robert Crumb, un genial dibuixant de còmics i un dels pilars de la cultura underground. On ens deixa a conèixer les seves fantasies, obsessions i a la seva família.

Robert Crumb és realment friki. Físicament és clavat a com ell es dibuixa, i totes les seves pors, fòbies i vicis que representa a les seves historietes són reals. Té fixació pels culs grans, està obsessionat pel sexe i reconeix obertament que es masturba de 4 a 5 cops al dia.

Ens presenta a la seva família, la qual també participen en aquest documental (menys les germenes, les quals no hi van voler participar). Tot i que és un personatge rar, sembla el més "normal" de la família. La seva mare és viuda, germans super medicats i amb diferentes disfuncions, i les seves ex-novies tampoc eren gaire corrents (s'ha de dir, que Crumb ha set un inmens cabró amb les dones).

Ha set un documental molt interessant, una autobiografia molt ben aconseguida, molt sincera. Dura dues hores, però realment val la pena si t'agrada aquest dibuixant.

Geocaching

És el primer cop que he amagat un caché! N'havia anat a buscar, però a amagar mai.
Per qui no ho sàpiga, el geocaching és un esport que consisteix a trobar tresors (cachés) amagats gràcies a les coordenades d'un GPS. Els cachés, solen estar amagats a indrets fantàstics per visitar, així és una manera de fer senderisme amb un objectiu final. Quan trobes el caché (que és un tupper de plàstic) a dins hi ha diferents objectes, els quals en pots agafar algun, però n'has de deixar algun de teu.
Aquest nou caché està situat a Talaixà, un lloc ídilic per visitar.

Mi reflejo

En serio... crees... que eres tu?

Mirall de la Suit de Talaixà (refugi d'alta muntanya) on s'hi podia llegir aquest escrit.

Talaixà

Cap de setmana fantàstic. A la muntanya. Fent la ruta tot seguint els GR's de Sadernes-Talaixà-St Aniol amb la millor companyia del món. La pujada és bastant durilla. I un cop a Talaixà, en ves de dormir al refugi d'en Rodri, vam anar a la "Suit" d'una casa abandonada. Amb el luxe de tenir llar de foc, poder menjar calent i despertar-te amb el cant dels ocells. No va faltar ni el més mínim detall!

Aquests dos dies no es compren ni amb tot l'or del món.

Dalí

Dissabte 26 d'abril: Visita al Teatre-Museu Dalí.
És el tercer cop que hi vaig... i cada cop és entrar en un món diferent...


"El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar escenes extraordinàries al mig d'un desert buit. El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar pacientment una pera envoltat dels tumults de la història." Salvador Dalí.

7-mana Sta'08

Ya estoy aqui, otra vez, pero con mas experiencias en mi maleta. Esta vez fui a Castilla y León. Con dos palabras: im-presionante!

Me quedo con la gente, con el buen vino, el queso, los paseos, la morcilla, las risas, las tapas, la buena compañia, las 12 horas de viaje y con caravana, las noches sin dormir, el lujo, las catedrales, el jamon iberico, el camino de santiago, las procesiones (decir que no soy creiente, pero me impresionó el ambiente que corria por las calles), las torrijas, la risa tonta, mi castellano-catalán, el frio de la nieve, el mp3, los mapas, el cantar de los tambores, el silencio y las miradas de admiración... me quedo con todos esos dias maravillosos que he vivido.

Gran gira: Salamanca-Burgos-Valladolid-León...


Ha sido divertido...
Me equivocaria otra vez!

The Bodies (The exhibition)

Bodies es una exposición distinta a todo lo que has visto hasta ahora. Una forma diferente de descubrir el cuerpo humano a través de una clase de anatomía que toma como modelos cuerpos humanos reales conservados con una técnica especial.

200 órganos y 17 cuerpos humanos componen esta muestra cargada de realismo. ¿Cómo se conservan? Gracias a la técnica de la plastinación, un sistema creado por el científico Gunther von Hagens en 1977. Llega a Barcelona después de pasar por Nueva York, San Diego, Las Vegas, Buenos Aires… Y allí donde ha estado, ha levantado polémica. Se trata de una muestra con fines divulgativos, que brinda una oportunidad sin precedentes para descubrir la anatomía, fisiología y química humanas, pero no todo el mundo hace una lectura positiva de una muestra así.

El responsable científico de esta muestra es el doctor Roy Glover, profesor emérito de Anatomía y Biología Celular de la Universidad de Michigan, que ha ejercido de educador médico durante más de 30 años. Aunque la exposición es apta para todos los públicos, según los organizadores, deben ser los padres quienes decidan si quieren llevar a los pequeños a verla o no, pues algunos de los elementos expuestos podrían herir sensibilidades. Lo cierto es que los cuerpos que se exhiben están cargados de realismo y se presentan en diferentes posturas: como si jugasen a dardos, como si estuviese lanzando una pelota a la canasta… También se pueden ver cerebros y órganos de personas sanas y de otras enfermas, que permiten comparar los miembros sanos de los que no lo están.

La entrada vale unos 20 € (18 € con el carnet jove), pero vale la pena gastarlos, es una exposicion impresionante! Para ver...