Jo, com molts de vosaltres, sóc molt afortunada, tinc la sort de passar tots aquests dies de neu, fred i glaçades dins de casa. Amb la llar de foc a tota pastilla, la manteta i sobretot acompanyada de tots els meus, que són els que realment m'aporten l'escalfor necessària per viure.
A la taula no hi falta el menjar, ni el gall de pagès que ens menjarem per Nadal, ni els lots (cosa que vol dir que tenim feina), ni la famosa escudella amb carn d'olla, ni els canalons, gambes... Ni les rialles entre copa i copa. Ni els regals al costat del tió que gairebé ni es veurà de tant camuflat que quedarà.
Si, tinc molta sort de viure el Nadal amb alegria.
Però, tothom té aquest somriure dibuixat a la cara que moltes vegades, en aquestes dates, ens imposen? La realitat és que no.
En aquestes dates on predomina el consumisme massiu, jo, com gairebé la majoria de la gent, entrem de botiga en botiga per trobar algun detallet més per regalar. Ahir el matí, vaig entrar en una botiga de roba interior perquè em volia comprar alguna cosa de color vermell per cap d'any, pura superstició que tinc de tota la vida i que segueixo any rera any.
La dependenta, una senyora molt amable em va començar a ensenyar filigranes, coses inèdites, molt maques, i sobretot mooooolt sexys (els preus també preciosos).
I mentres observava tot el mostrador a rebentar de conjunts, picardies, tangues... se'm va il·luminar la bombeta i em va venir el cap totes les nits passades dels cap d'anys. Qui ho veurà això tan maco? tant sexy perquè? Si normalment és la nit que tothom va més cec de l'any, i un cop arribes al llit de quatre grapes, si hi arribes, no estàs pas per tonteries, sinó que quedes clapat amb un moment. Et gires cap on tens la parella a les 8:00 del matí, i el veus amb uns colorets que sembla que hagi sortit dels pastorets. Molt mono ell, però amb la corbata el cap, la baba mig caient i fent uns ronquets de porc senglar i a sobre ocupant tot el llit.
I després de la ràpida reflexió li vaig dir molt amablament a la dependenta: Gràcies però em quedo el de sempre, un conjunt bàsic però amb vermell (a vegades innovar no val la pena, en una altre ocasió serà).