dijous, 30 de setembre del 2010

Això és una cagada


Passejant amb una amiga, em vaig trobar a una vella coneguda de farres (la cambrera d’un local de Vic on jo solia freqüentar). I n’ha xerrant, xerrant... li poso la mà a la panxa i li acaricio.


- Aiiiins... estàs embaraçada!!!! Felicitaaaaats!! De quan estàs??? :)

- "No, no, no... me he engordao..." -_-

- O_o (joder, ostia p.!! Tierra trágame!!)


Perquè collons no podia tenir la mà quieta, i la boca tancada? Em vaig posar de tots colors, la cara em bullia. Vam desaparèixer pel primer carrer sense poder articular paraula, fins que ens vam mirar amb la meva amiga i ens va venir el riure tonto que ens va acompanyar durant tot el dia.


A vegades calladeta estic més maca.

dilluns, 27 de setembre del 2010

PortAventura



El mes passat vam anar tot un dissabte a Port Aventura. La veritat és que vam disfrutar com nens petits.


Hi vam anar un dia molt calorós a ple agost. La sorpresa va ser que no hi havia la quantitat de gent que ens esperàvem (millor!!). Les cues eren d’uns 15 minuts com a molt, cosa poc habitual.


Segurament és degut pels preus tant desorbitats del parc d’atraccions:


- 7.50€ el pàrquing.

- 44€ entrada d’adults.

- Si vols vip, que nosaltres no vam agafar: 44€ o 20€.

- Alguns dels espectacles ara costen 15€.

- Dinar: 20€ per cap.

- 1.50€ cada ampolleta d’aigua (i en ple agost...)

- I un llarg etc (peatges, algun record pels més petits de la casa...)


Total: un dineral!!!!


Nosaltres perquè no tenim fills, però si hi vas amb tota la família el complet... a quan et pot sortir la broma d’anar a passar un dia al parc d’atraccions?



dilluns, 20 de setembre del 2010

Un esport?



La gent em sembla que cada vegada està més boja o s’avorreix molt perquè no té feina.



Avui fent zapping he anat a parar a un canal on feien un “esport” molt estúpid.



No en sabia pas de la seva existència fins avui. Es diu Ear-Pull i consisteix en que dos participants es col·loquen una corda al voltant d’una de les orelles i un cop l’àrbitre dona la senyal, comencen a tirar-se cap endarrere, fins que un dels dos es rendeix o fins que la corda es trenqui o es deixi anar.



Les orelles quedaven adolorides, vermelles, ensangrentades... I ja us podeu imaginar quin gust ha de donar si la corda es trenca.



M’ha semblat més aviat un capítol de Jackass que no pas un esport.



dimecres, 15 de setembre del 2010

Collons d'homes....

Mai arribaré a entendre als homes! I molt menys al meu!


Teníem un sopar el divendres al vespre amb uns amics que feia mesos que no veiem.


Per l’ocasió, li vaig dir que s’anés a comprar una camisa o alguna brusa maca que lligués amb els pantalons nous. Hi havia d’anar sol perquè aquella tarda jo tenia feina.


Sobretot, li dic, compra-te-la a la mida, que arregli i que conjunti amb els pantalons.


Sincerament, jo ja tremolava, perquè un home sol a comprar roba és un desastre assegurat. L’últim cop se’m va presentar amb tres pel·lícules blu-rays i sense les sandàlies que li feien falta.


En fi... quan vaig arribar a casa em vaig trobar a sobre el llit, el què en teoria hauria de ser la brusa de mudar que segons ell portaria al sopar.... No sé quina és la part que no va arribar a entendre! No sabia si riure... o plorar.


dilluns, 13 de setembre del 2010

Anem a la muntanya!


Un cop l’any ens agrada fer la sortideta d’anar fins a Castellar de N’Hug i a les Fonts del Llobregat.


És una excursioneta molt maca i val la pena passejar pels carrers del poble, caminar pel seu entorn i sobretot menjar els deliciosos croissants gegants. Ens vam llepar els dits un cop arribats a casa!


dilluns, 6 de setembre del 2010

divendres, 3 de setembre del 2010

2horetes emocionants

Albert Pla y los Sujetadores


Sempre l'he trobat un geni, un crack.

No em canso mai d’escoltar-lo i menys si és en directe. Crec que és un dels millors showmans que he vist mai.


El vam anar a veure aprofitant les vacances i que feia un concert reduït de gent a la Ciutadella de Roses (lloc increïblement màgic) .


Vam tenir la gran sort de poder seure tots a primera fila, davant de l’escenari i degustant una bona copa de vi (Sons del Món 2010).


Ens va cantar i interpretar com ningú més sap, durant dues hores, un recull de la seva llarga trajectòria musical, un concert totalment lliure i sense seguir cap guió.


Com és habitual, ens va fer disfrutar com només ell sap.