Ja fa dos mesos que estic a la nova feina i m'hi he adaptat molt bé.
Estan contents amb mi i m'ho diuen. I jo estic content amb ells.
He estat fins al dia d'avui treballant el millor que sé i donant el millor de mi. Aportant idees i posant el dia tota la paperassa acomulada. Dinamitzant tot el centre jo soleta. Al capdavant de tots els animadors i els auxiliars de geriatria, i per suposat, dels 65 usuàris. I no és feina fàcil.
I avui... després de dos mesos veient-nos les cares... em diuen que: "Mireia, per treballar a aquest centre millor que et treguis el piercing."
M'he quedat sorpresa. Sincerament, no és cap problema treure'm el piercing cada vegada que entri al meu despatx i posar-me'l cada vegada que surti. Però... cal?
Treballo igual amb o sense, sóc la mateixa persona amb piercing o sense. Fa 10 anys que porto aquest piercing al llavi i MAI he tingut cap pega enlloc, tot el contrari.
És més, és tant discret que han tardat 2 mesos en veure'l.
En fi... dilluns al entrar al despatx, el deixaré al bolso... i lluiré el meu millor somriure (però sense el piercing).
(Avui ens ha deixat un dels grans.
Avui el món del Rock plora per tu Rober "Cantant i guitarrista dels Porretas".
Arreveure!)