divendres, 23 d’octubre del 2009

En aquellos tiempos...


Fa temps vaig descobrir a Joshua Hoffine, un dels millors artistes que hi ha alhora de reflexar les pors infantils.

De petita em feia molta por pujar a les golfes de casa sola i de nit, com també de baixar al garatge. Ara, no puc dir que li tingui por, però si que encara em fa un cert respecte.
Quan anava a dormir, intentava que cap de les meves extremitats sobressortissin del llit, per por als possibles "gremlins" que es poguessin amagar a sota i així evitar que em mosseguessin o que m'estiressin cap amb ells.
Quan em quedava sola a casa i volia anar d'una habitació a l'altre, encenia tots els llums i feia tot el trajecte corrents, per evitar que el "personatge" que m'estava esperant darrera d'una porta no tingués temps de reaccionar.

Actualment, de totes aquestes pors infantils només en conservo el record i gràcies a les fotografies d'en Hoffine, aquest vespre quan tanqui el cotxe dins del garatge, em farà caminar depressa, mirant de tant en tant cap endarrere amb un únic soroll de fons: el "clonck-clonck" dels meus talons.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Colgando en el campanario


Me voy
Pepe Rubianes

"... Y todo esto me lleva a preguntarme si, aunque colocaron mi nombre en el centro de la diana, la campaña no tendría objetivos más globales como, por ejemplo, la misma TV3 e, incluso, el Estatut de Catalunya, temas recurrentes en personas como Jiménez Losantos. No hay que olvidar que también era la época de la polémica sobre los papeles de Salamanca y del boicot a los productos catalanes. Ésa también fue una campaña increíble. A los catalanes nos llamaron de todo por parte de la España de la caspa. En el caso de Salamanca, ¡que lo que se roba hay que devolverlo! ¿Tan difícil es entender algo tan básico? Si robo un collar y la policía me detiene, tengo que devolver la joya. Si los papeles hubieran sido de otra Autonomía, estoy seguro de que se hubieran retornado sin ningún altercado o debate paralelo. Pero se vendió bien la historia de que los catalanes robaban unos archivos. Era un momento de ataque continuo a Catalunya en aquellos días, por eso creo que lo de menos fue lo que yo dije en El Club. Les serví de estrategia para que esa gentuza fascista lanzara su odio visceral contra Catalunya ..."

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Esperate'sentao


La impuntualidad es una falta de respeto,
no de tiempo.

dissabte, 3 d’octubre del 2009

Tengo una carcajada...



Ahora si que me RIO.

Samba! De Janeiro! Lalalalaaalalaaaaa

:D