Per fi!!!!

Després d'un cap de setmana molt mogut (platja, bici, concert d'en Miguel Bosé "fotos al feisbuc", passejades... i una bona escaldofada) acabem la setmana. I això què vol dir? Doncs que en dos dies comencem les nostres vacances tant esperades! SIIIIIIII!!!

Cada any he fet un mes sencer de vacances, però sempre m'acabava avorrint, les trobava massa llargues, ja que no podia marxar tot el mes a fora.
Aquest any ho hem fet diferent. Les hem repartit una mica. 10 dies el juliol, 10 dies a l'agost i 10 dies al novembre. Crec que anirà de conya. Ja les tenim repartides. Ara al juliol, anirem al piset de Roses (Sta. Margarida), per l'agost anirem al piset d'Empuriabrava, i pel novembre farem un viatget pel sud d'Espanya. Això si que són vacances!!

Com que les volem aprofitar al màxim no crec que em pugui connectar massa sovint (tot i així me'n porto el portàtil). O sigui que ens veiem a la tornada!

BONES VACANCES A TOTS/ES!!

Per cert, quina serà la cançó patètica de l'estiu??
Ho estava pensant avui...
i no em sona encara haver escoltat cap frikada
que ens faci ballar aquest estiu com bojos...

1/2 anyet sense fum

Sincerament pensava que em costaria molt més del què m'està costant. Ho porto bé. He canviat alguns dels hàbits i alguna que altre petita coseta i el resultat ha set fantàstic.
Tot i que en algun moment (sobretot els primers mesets), els nervis i la mala lluna m'han fet passar alguna mala jugada. I des d'aqui aprofito per donar les gràcies a les persones que m'han fet costat, sobretot a tu rei (que sense la teva ajuda m'hagués estat impossible deixar-ho).

=)

Anys i anys

Avui estem de celebració. (01-07-09)

Els dos homes més importants de la meva vida fan anys avui:
el meu "PAPA" i el meu "NEN".

Moltes felicitats als dos. Sou el millor tresor que tota persona desitja tenir.




Aquest és un dels meus regalets per tu, espero que t'agradi!

T'estimo

Hasta los HUEVOS!

Com tothom, estic una mica fins els collons de treballar per pagar les factures, que si la hipoteca, que si els crèdits, que si la lletra del cotxe, el llum, l'aigua, la contribució, i un llarg etc. Però bueno, s'ha de pagar i punt. Però el què no estic disposada és pagar per res del què jo no n'hagi donat la meva autorització.

Estic indignada i moooolt enfadada perquè el mes passat, quan vaig rebre la factura del telèfon mòbil, vaig mirar com sempre el detall de les trucades i dels sms. I la meva sorpresa va ser veure una quantitat de missatges rebuts del 7837, dels quals me'ls cobraven a mi a 0.30 cèntims. Jo mai he enviat RES a cap numero per tenir una politono d'aquests horribles, ni he participat a cap concurs per guanyar un fantàstic Ferrari o un esplèndid viatge a la Conxinxina, ni res per l'estil. És més, no conec ningú que hagi guanyat cap premi enviant un simple missatget.

Doncs bé, vaig començar a rebre sms del 7837, del qual me informat i és una "empresa" anomenada MBlox, i pel simple fet d'obrir el sms et donen d'alta instentàneament, sense la teva autorització, només pel fet de llegir-el.
El més curiós d'això, és que les operadores n'estant MOLT al corrent, ja que després d'ensenyar que jo no enviava aquests sms i demostrar que me'ls cobraven a mi, i després de l'estúpida demostració, com art de màgia em van donar la solució: que amb un simple sms que em van dir em podia donar de baixa a aquesta estafa que mai em vaig donar d'alta.

En fi, ens volen xuclar la sang per tots costats, només falta que ens posem en pompa i que ens donin pel cul.

Adéu Rei del Pop

50 anys, 45 anys de vida pública cantant com un mestre, després de la glòria de seguida va arribar el calvari, la seva decadència. La lluita per portar una vida normal, ell, que no va tenir res de petit, tenia mancança d'amor, en definitiva, mancança de tot, de tot el què pot desitjar un nen.
El van jutjar en vida i ara el segueixen jutjant un cop mort, apagueu les televisions i pareu l'orella per escoltar la seva música. Totes aquestes cançons quedaran per sempre més, el què no quedarà per la resta de la vida són els comentaris d'aquests que es fan anomenar "periodistes".

Hem tingut una gran pèrdua, ara mateix tot el món plora per tu.

Gràcies per l'art que ens has regalat!!

TicTac

Hablamos de matar el tiempo
como si no fuera el tiempo el que nos mata a nosotros.

Flash!

... Unas 1.000 personas mueren cada año a causa de los rayos ...

Can Sopes

Us presento en Sopes!
Mira que en fa de temps que hi passo pel davant i mai m'hi havia aturat ni a mirar'el, és més, no sabia ni que existia. És ben bé que com més gran et fas, menys aprecies les petites coses que se't posen al davant.

L'altre dia una nena de 6-7 anys em va dir una mica molesta:
- Passes per davant de Can Sopes i no li pots donar menjar?!
- Què??????? (li vaig contestar ben estranyada, ja que no tenia ni idea de qui era aquella marreca i molt menys qui era el de Can Sopes!)

I va sé llavors quan el vaig conèixer, s'esperava impacient darrera d'aquella nineta.

És una pedra que sembla una cara i tots els nens es paren a donar-li menjar (fulles, herbes, trossos de pa...) i li refreguen per la boca, tan si vol, com si no vol.
Es veu que és un costum de tota la vida això d'alimentar'el. Els avis, els rebesavis... ja ho feien de petits.

I des de que el conec, és veritat que hi veig més d'un nen que s'hi para.

Per cert, no crec que passi mai gana, ja que pel què he pogut observar va tip com un berru, però si us ve de gust el podeu trobar a l'Esquirol, un poblet veí del meu.

Bon profit!!

Parpadea

La vida és com un obrir i tancar els ulls.

-_-

Passejant en una tarda de diumenge per Montgrony em vaig endinsar a dins d'una ermita. I ni més ni menys, em vaig trobar amb un tamboret fet amb parts del cos d'un animal. No entenc com hi pot haver gent tant sàdica i recargolada, que per fer "art" ha d'arribar al punt de matar a una pobre bestiola. I molt menys puc arribar a entendre com he trobat aquesta autèntica salvatjada a un espai destinat al culte.
En fi, si estigués a les meves mans, faria obres d'art amb més d'una persona.