dilluns, 9 de gener de 2012

La meva videoteca del 2011

I després de la llista dels llibres del 2011, no podia faltar de cap de les maneres la meva videoteca de l’any! Només hi consten les pel·lícules que he vist durant el 2011 per primera vegada a la meva vida, no hi són les que he vist per segona, tercera o sisena vegada.

Les valoracions i puntuacions les tinc totes a les xarxes socials de MISO  (Pels que em volguer agregar el meu nom d'usuari: mireia_ff) i al FILMAFFINITY (Pels que em volgueu agregar el meu nom d'usuari: Meia)

Som-hi doncs!


Pel·lícules del 2011:
1. El niño con el pijama de rayas, Mark Herman.
2. Supone fonollosa, Albert Pla.
3. El fuego de la venganza, Tony Scott.
4. El concierto, Radu Mihaileanu.
5. Air doll, Hirokazu Koreeda.
6. La Nana, Sebastián Silva.
7. En la ciudad, Cesc Gay.
8. No es tan fácil, Nancy Meyers.
9. Up in the air, Jason Reitman.
10. Cristina F, Uli Edel.
11. Soul Kitchen, Fatih Akin.
12. Mis tardes con Margueritte, Jean Becker.
13. Conocerás al hombre de tus sueños, Woody Allen.
14. Niños grandes, Dennis Dugan.
15. Las viudas de los jueves, Marcelo Piñeiro.
16. El gran Vázquez, Oscar Aibar.
17. Lío embarazoso, Judd Apatow.
18. Two Lovers, James Gray.
19. Shutter Island, Martin Scorsese.
20. Salidos de cuentas, Todd Phillips.
21. Los seductores, Pascal Chaumeil.
22. Herois, Pau Freixas.
23. Relatos, Mario Iglesias.
24. Buried (enterrado), Rodrigo Cortés.
25. Los mercenarios, Sylvester Stallone.
26. The visitor, Thomas McCarthy.
27. Torrente 4: Crisis Letal, Santiago Segura.
28. ¿Para qué sirve un oso?, Tom Fernández.
29. Ex, todos tenemos uno, Fausto Brizzi.
30. Nevando voy, Maitena M/Candela F.
31. Las vidas posibles de Mr Nobody, Jaco Van Dormael.
32. Sígueme el rollo, Dennis Dugan.
33. ¿Y tú quién eres?, Antonio Mercero.
34. Caro diario, Nanni Moretti.
35. Nada que declarar, Dany Boon.
36. ¡Mamma Mia! La película, Phyllida Lloyd.
37. Celebración, Thomas Vinterberg.
38. En la ciudad de Sylvia, J.Luís Guerín.
39. Las 2 vidas de Andrés Rabadán, Ventura Durall.
40. El perdón. Historia del asesino de la ballesta, Ventura Durall.
41. Carta blanca, Farrelly.
42. Cuestión de principios, Rodrigo Grande.
43. El viaje de la tortuga, Nick Stringer.
44. Ispansi, Carlos Iglesias.
45. La ventana, Carlos Sorin.
46. El cuerno de la abundancia, J.Carlos Tabío.
47. Un oso rojo, Adrián Caetano.
48. Los limoneros, Eran Riklis.
49. Bienvenidos a Zombiland, Ruben Fleischer.
50. La soledad, Jaime Rosales.
51. Nuestros adorables niños, Benoît Cohen.
52. La red social, David Fincher.
53. María querida, J.Luís García Sánchez.
54. Morning Glory, Roger Michell.
55. Rumores y mentiras, Will Gluck.
56. Jackass 3D, Jeff Tremaine.




dimarts, 3 de gener de 2012

La meva biblioteca del 2011

Aquest any m’uneixo a la tradició bloguera de fer el llistat de lectures anual, ja que l’any passat em va passar per alt!

M’agrada llegir, des de sempre. Recordo que quan era petita, petita, petita... posava els diners que em donaven a una guardiola fins que en tenia prous per comprar-me un llibre. Aquesta afició es manté amb mi ara de gran.

Aquest Nadal, tot i està totalment en contra, m’han regalat un llibre electrònic. La veritat és que va moooolt bé, no ocupa lloc i pots portar un munt de llibres a sobre. Tot just fa una setmaneta que el tinc, m’hi haig d’anar acostumant, però pinta bé. I si, mai es pot dir: “de esta agua no beberé!”

Per cert, pels amants de la lectura, ja ha començat el “Repte del 2012"! Jo el del 2011 el vaig superar de llarg! Us animo que hi feu una ullada i que hi participeu, és una manera molt divertida de llegir!

Lectures del 2011:

1. Maleït karma - David Safie
2. Per què som com som? - Eduard Punset
3. Pa negre - Emili Teixidor
4. Els convidats - Emili Teixidor
5. Una segunda oportunidad - Jane Green
6. Push - Sapphire
7. El Príncep de la Boira - Carlos Ruiz Zafón
8. La imperfección del amor - Milena Agus
9. El Palau de Mitjanit - Carlos Ruiz Zafón
10. La casa gran - Maria Mercè Roca
11. Comptes numerats - Joan Gasull
12. La melancólica muerte de Chico Ostra - Tim Burton
13. Ojos azules - Arturo Pérez Reverte
14. Territorio Comanche - Arturo Pérez Reverte
15. Un dia amb el senyor Jules - Diane Broeckhoven
16. El psicoanalista - John Katzenbach
17. La mecánica del corazón - Mathias Malzieu
18. Tòquio Blues - Haruki Murakami
19. Aurora Boreal - Assa Larsson
20. Sangre derramada - Assa Larsson
21. La senda oscura - Assa Larsson
22. Barcelona ciudad - José Mª Sanz, Loquillo
23. L'home de la maleta - Ramón Solsona
24. Històries in_dependents. 10 exemples de superació - Joan Serra i Jordi Cabanas
25. Mujeres alteradas 3 - Maitena 
26. Te quise como sólo se quiere a los cabrones - J. Miguel Fonollosa
27.  El mundo de Sempé V1 - JC Sempé
28. El mundo de Sempé V2 - JC Sempé
29. El médico - Noah Gordon
30. Diari d'un forense. Anatomia de 10 crims reals - Clàudia Pujol
31. La fragilidad de la porcelana - Enrique Mochales
32. La puta feina - Matthew Tree
33. El salze cec i la dona adormida - Haruki Murakami
34. Firmin - Sam Savage 
35. Perros Dogs - Adriano Bachella
36. En l'escena del crim. 10 nous casos del forense Narcís Bardalet - Clàudia Pujol
37. Ja en tenim 30! - Eva Santana

Molt bon any 2012 a tots! I a llegir! ;-)

dimecres, 2 de novembre de 2011

Castanyera amb crisi

Després de tot un matí de dissabte tancada a la cuina fent els panallets (tradició familiar), ens ha vingut a visitar la iaia castanyera!




Molt simpàtica la pobre dona! La seva cara em sona... però no sé de què!
Ens ha explicat que aquest any, com tots, també està notant la maleïda crisi. Es veu que ha arribat una "moda" de fora, que desitja que sigui passatgera, se'n diu: Halloween. Està desesperada! I ha hagut de sortir al carrer juntament amb la seva estimada gosseta a demanar caritat.
Fins on arribarem?




Jo estic amb ella:
Visca la Castanyada!!

dimarts, 25 d’octubre de 2011

"Quin llibre és?" de JoMateixa



Gràcies a JoMateixa que va fer el joc de "Quin llibre és?" durant un periòde de temps, he guanyat aquest fantàstic llibre.
Ara començarà amb el mateix joc/concurs però combinat amb els Microcontes, feu una ullada i participeu!


Moltes gràcies, ens fas passar una bona estona jugant entre llibres.
:)

dimecres, 7 de setembre de 2011

the winner is...



Sóc una gran amant del cinema (hobby que comparteixo amb la meva parella) i l'altre dia vam participar en un concurs que organitzava Cameo des de la seva pàgina de Twitter. El concurs es basava en fer una Bio (Perfil) amb només 140 caràcters per la companyia cinematogràfica.

La millor Bio guanyava cinc pel·lícules en DVD a triar del seu extens catàleg (del qual les tenim gairebé totes), i els tres finalistes podien escollir una.

I si... VAIG GUANYAR JO!!

La meva proposta per la Bio, que la podeu veure AQUI va ser:

Comprometidos en ofrecerte el mejor cine independiente de autor en DVD y BD con la mayor calidad, respeto y amor por el séptimo arte. (bio vía )

Les meves escollides van ser:

- Ispansi.
- Las vidas posibles de Mr. Nobody.
- Los limoneros.
- Las 2 vidas de Andrés Rabadán.
- Nevando voy.

Ara a disfrutar-les! Però el millor, millor, millor... va ser guanyar a la meva parella! jijiji

dijous, 18 d’agost de 2011

Xin-xin!

Brindem!!! Que convido jo!!!



Un xin-xin per tots els nominats!!!

SILENCI QUE LES PARETS ENS PARLEN


divendres, 22 de juliol de 2011

Els temps no canvien


Ja fa dos mesos que estic a la nova feina i m'hi he adaptat molt bé.
Estan contents amb mi i m'ho diuen. I jo estic content amb ells.

He estat fins al dia d'avui treballant el millor que sé i donant el millor de mi. Aportant idees i posant el dia tota la paperassa acomulada. Dinamitzant tot el centre jo soleta. Al capdavant de tots els animadors i els auxiliars de geriatria, i per suposat, dels 65 usuàris. I no és feina fàcil.

I avui... després de dos mesos veient-nos les cares... em diuen que: "Mireia, per treballar a aquest centre millor que et treguis el piercing."
M'he quedat sorpresa. Sincerament, no és cap problema treure'm el piercing cada vegada que entri al meu despatx i posar-me'l cada vegada que surti. Però... cal?
Treballo igual amb o sense, sóc la mateixa persona amb piercing o sense. Fa 10 anys que porto aquest piercing al llavi i MAI he tingut cap pega enlloc, tot el contrari.

És més, és tant discret que han tardat 2 mesos en veure'l.

En fi... dilluns al entrar al despatx, el deixaré al bolso... i lluiré el meu millor somriure (però sense el piercing). 


(Avui ens ha deixat un dels grans.
Avui el món del Rock plora per tu Rober "Cantant i guitarrista dels Porretas".
Arreveure!)

dimecres, 13 de juliol de 2011

Que algú m'ho expliqui!

Fa dos mesets, que se'm va posar al cap canviar-me el mòbil. Volia un Samsung Galaxy S i vaig anar a la meva companyia (Orange) per veure si m'el regalaven amb els punts que tenia. Com que sóc una persona que faig servir molt el mòbil doncs tenia moooolts punts.

Què em van dir? Doncs excuses i més excuses. Que els punts ara no els podia tocar (perquè, si són meus?), que feia només un any que m'havia canviat el mòbil (i què, com si me'l vull canviar cada setmana!), que si PIM, que si PAM, que si allò, que si això... en fi, que  no estaven pas predisposats a negociar amb mi i deixar-me aquest mòbil bé de preu.

Què vaig fer? Com que no estic casada amb ningú, vaig anar a la botiga del davant (Yoigo) i els hi vaig dir que volia un Samsung Galaxy S. Amb 15 minuts m'ho van tenir arreglat, i amb 10 dies ja el tenia a les meves mans (i gratis!).

Els d'Orange els hi va faltar temps per acribillar-me a trucades, i llavors si que em donaven el mòbil i tot el què demanés, fins i tot em regalaven mig any de trucades... però ja era massa tard. Crec que era una bona clienta i hauríem pogut arribar a un acord.

No m'arrepenteixo gens del canvi, ha sigut per millorar. Tenia por de la cobertura, però en tinc a tot arreu, ja que fan servir les antenes de Movistar.
Què us sembla: La meva útlima factura d'Orange ha pujat a 129,80€ (només trucades), i la segona factura que he pagat de Yoigo ha pujat a 12,98€ (trucades + internet).
Perquè tanta diferència si faig exactament al mateix? I diria que encara truco més que abans, ja que estic lluny de la meva família i dels meus.

Colla de LLADRES!!

No sé si la veieu bé, però aquesta és la d'Orange:



I aquesta la de Yoigo:




Això si, no sé com he pogut viure fins ara sense el Samsung! És de luxe! :-)




dimecres, 15 de juny de 2011

Situant-me



Primer de tot us vull demanar disculpes perquè no tinc temps de res, ni de passar pels vostres blocs. Ja hi penso amb vosaltres però em sembla que algú m’està robant hores al dia.

M’estic situant, acostumant a aquest canvi que ha fet la meva vida. Estic feliç, molt feliç. Les coses em van bé, però com us dic, no tinc temps de res. Em falten hores al rellotge.
A la feina... hi ha moooolta feina. Com que no hi havia el perfil d’Educadora Social s’ha de fer absolutament tot (activitats, plantilles, horaris, memòria...) i sense tenir cap guia ni cap referent. Em deixen fer la meva, però no desconnecto molt, m’emporto la feina a casa (espero que a mida que agafi el ritme, no passarà). Però bueno... igualment estic sola com una mussola. I sincerament, m’encanta aquesta feina, hi disfruto fent-la.

Miro d’aprofitar una part de la tarda per anar a passejar, o a la platja, amb bici... miro de sortir una mica. Sort n’hi ha que la tramuntana s’ha acabat (per ara), perquè era per tornar-se lero! No sé pas com s’ho fan per anar ben pentinats! Hi ha d’haver algun truco, perquè jo semblo la bruixa de l’Alt Empordà!

I el tema d’estar sola... doncs em feia molta por, però hi estic agafant el gustillo. Faig completament la meva, procuro per mi, cuino per mi, penso només amb mi... millor que unes vacances! Jajaja. El què em costa és fer les coses sola: anar a comprar (sobretot roba), anar a banyar-me a la platja, anar a berenar a alguna terrassa o fer el got, passejar... són coses que sempre les he compartit amb algú. Però les faig. Avui mateix he anat a passar la tarda a la platja. M’he posat el biquini, he agafat la tovallola, la sombrilla... i cap a prendre el sol! I no us podeu fer la idea de la gent que hi va sola!!! Mai m’hi havia fixat! Per cert,  l’aigua estava boníssima!!! Demà hi tornaré, però amb un llibre a les mans. Em quedo parada que hi hagi tanta gent per tot arreu, sembla que ningú treballi. A Osona no es respira aquest ambient ni a ple agost. M’agrada.

 Un dels inconvenients que m’ha sortit, és que em trobo que haig de tractar amb molts francesos (veïns, clients a la feina, gent del carrer...) i l’anglès a vegades hi ajuda, però no gaire. I he estat buscant algú que em pogués donar classes particulars. I per sort he trobat una senyora francesa de Roses que em farà classes cada divendres a casa seu, començo el dia 1 de juliol! Ja en tinc ganes! És molt diferent comunicar-se amb un francès/a a la discoteca... que al dia a dia. I no m’agrada no poder entendre ni que no m’entenguin, i el millor remei ja que una bona part d’ells no en saben, és aprendre’l jo.

Espero que en 15 dies més, ja estaré instal·lada i ubicada completament.  Aquest dissabte mateix, m’en vaig a fer una excursió programada amb barco, a visitar totes les cales. El punt d’informació i la biblioteca semblen la meva segona casa, hi vaig per estar informada  de tot el què es faci pels voltants i així no perdre’m ni una. He canviat les activitats de muntanya, per les de platja, però també tenen el seu encant!! El què no puc substituir és l’embotit de Vic amb el peix de Roses... jejeje, aquests dos els vaig combinant depèn del dia! :)

Un petó a tots!


dilluns, 23 de maig de 2011

Temps de canvis



Qui m'ho hagués dit que la meva vida faria un gir inesperat. La veritat és que no em podia pas queixar pel tema feina, ja que en tenia i estava fixe des de feia anys. Llàstima de les últimes retallades i tot el què ha comportat que m'ha fet empipar una miqueta massa.

Com és habitual amb mi, faig les coses sense pensar (pim-pam), a vegades em surt bé i a vegades ben escaldada. Gràcies a tots els canvis a l'empresa que ens ha perjudicat a tots els treballadors, el dilluns sense pensar-m'ho vaig enviar per mail el meu currículum a un centre privat de molta anomenada a l'Alt Empordà. El dimarts mateix em trucaven interessant-se per mi i per tenir una entrevista. I el dijous, després d'una hora i quart d'entrevista, la feina era meva.

Va ser tot, dit i fet.

He canviat gairebé sense voler-ho, i m'he trobat que el canvi ha sigut més que positiu. Em reconeixen els estudis cursats amb tot el què això representa. M'incorporaré al centre el dia 1 de juny com a Educadora Social, formant part així, de l'equip directiu. I... tindré despatx!! No sabeu pas quina il·lusió em fa! I s'han acabat les guàrdies de caps de setmana, de festius... ara treballaré només de dilluns a divendres i amb un horari més que fantàstic.


Clar, que tot això té un preu. El preu que haig de pagar és deixar-ho absolutament tot, marxar de la meva estimada Plana de Vic, del meu poble que m'ha vist créixer, de la meva gent, els meus amics, la meva família... tot. No me'n vaig gaire lluny, només a 1:30h de camí, però se'm fa molt dur pensar-hi. No he viscut mai sola, lluny dels meus. No hi conec a ningú, no hi tinc ningú. Em fa por, por la soledat. Por arribar a casa i que no t'esperi ningú, i no tenir a ningú a qui esperar. 

No hi estic acostumada, necessito estar sempre amb gent. Però una oportunitat com aquesta, en aquests temps que vivim, no la puc deixar escapar.

És un canvi radical. Canvi de feina, canvi de companys, canvi de domicili, canvi de zona, canvi, canvi, canvi, canvi...


Pit i collons!