dimecres, 15 de juny del 2011

Situant-me



Primer de tot us vull demanar disculpes perquè no tinc temps de res, ni de passar pels vostres blocs. Ja hi penso amb vosaltres però em sembla que algú m’està robant hores al dia.

M’estic situant, acostumant a aquest canvi que ha fet la meva vida. Estic feliç, molt feliç. Les coses em van bé, però com us dic, no tinc temps de res. Em falten hores al rellotge.
A la feina... hi ha moooolta feina. Com que no hi havia el perfil d’Educadora Social s’ha de fer absolutament tot (activitats, plantilles, horaris, memòria...) i sense tenir cap guia ni cap referent. Em deixen fer la meva, però no desconnecto molt, m’emporto la feina a casa (espero que a mida que agafi el ritme, no passarà). Però bueno... igualment estic sola com una mussola. I sincerament, m’encanta aquesta feina, hi disfruto fent-la.

Miro d’aprofitar una part de la tarda per anar a passejar, o a la platja, amb bici... miro de sortir una mica. Sort n’hi ha que la tramuntana s’ha acabat (per ara), perquè era per tornar-se lero! No sé pas com s’ho fan per anar ben pentinats! Hi ha d’haver algun truco, perquè jo semblo la bruixa de l’Alt Empordà!

I el tema d’estar sola... doncs em feia molta por, però hi estic agafant el gustillo. Faig completament la meva, procuro per mi, cuino per mi, penso només amb mi... millor que unes vacances! Jajaja. El què em costa és fer les coses sola: anar a comprar (sobretot roba), anar a banyar-me a la platja, anar a berenar a alguna terrassa o fer el got, passejar... són coses que sempre les he compartit amb algú. Però les faig. Avui mateix he anat a passar la tarda a la platja. M’he posat el biquini, he agafat la tovallola, la sombrilla... i cap a prendre el sol! I no us podeu fer la idea de la gent que hi va sola!!! Mai m’hi havia fixat! Per cert,  l’aigua estava boníssima!!! Demà hi tornaré, però amb un llibre a les mans. Em quedo parada que hi hagi tanta gent per tot arreu, sembla que ningú treballi. A Osona no es respira aquest ambient ni a ple agost. M’agrada.

 Un dels inconvenients que m’ha sortit, és que em trobo que haig de tractar amb molts francesos (veïns, clients a la feina, gent del carrer...) i l’anglès a vegades hi ajuda, però no gaire. I he estat buscant algú que em pogués donar classes particulars. I per sort he trobat una senyora francesa de Roses que em farà classes cada divendres a casa seu, començo el dia 1 de juliol! Ja en tinc ganes! És molt diferent comunicar-se amb un francès/a a la discoteca... que al dia a dia. I no m’agrada no poder entendre ni que no m’entenguin, i el millor remei ja que una bona part d’ells no en saben, és aprendre’l jo.

Espero que en 15 dies més, ja estaré instal·lada i ubicada completament.  Aquest dissabte mateix, m’en vaig a fer una excursió programada amb barco, a visitar totes les cales. El punt d’informació i la biblioteca semblen la meva segona casa, hi vaig per estar informada  de tot el què es faci pels voltants i així no perdre’m ni una. He canviat les activitats de muntanya, per les de platja, però també tenen el seu encant!! El què no puc substituir és l’embotit de Vic amb el peix de Roses... jejeje, aquests dos els vaig combinant depèn del dia! :)

Un petó a tots!