dijous, 24 de febrer del 2011

Ipad vs Diari

Crec que on es posi un diari o un llibre de tota la vida... que es deixin estar de les noves tecnologies...


Però no m'hi jugo res, ja que sé que tard o d'hora jo també hi cauré...



dimecres, 16 de febrer del 2011

16.02


M'hagués agradat més penjar el cartell de: Tancat per Vacances... però així és la vida, quan menys t'ho esperes PATAPUM!

Diuen que les desgràcies mai venen soles, i és ben veritat. Aquest cop ens han arribat dues desgràcies juntes al preu d'una.

Hem començat amb mal peu aquest 2011, que de ben segur serà un any per recordar i em temo, que per no oblidar mai més.


Aquests dies estaré una mica desconectada del bloc (lògicament) i segur que tots m'entendreu.



Però recordeu, que en aquesta vida som tots una merda, viviu l'avui i disfruteu dels bons moments que ens dona la vida, els dolents ja venen sols.




divendres, 11 de febrer del 2011

Fins on arribarem?


Aquest vespre passat (o sigui ahir), més o menys a les 11 de la nit, mentres tots miràvem la televisió, els dos gossets que tenim es van desesperar a lladrar. No paraven de lladrar amb molta força i amb ràbia. Ens va estranyar moltíssim perquè mai s'han comprtat així. Els vam renyar i els vam fer callar. Tot i això no van quedar tranquils, constantment roncaven i ensenyaven les dents direcció a la porta.

No enteniem què passava i van donar la culpa a algun veï. Més tard vam marxar a dormir.

Aquest matí, quan ens hem llevat a primera hora, hem sortit per treure els gossets a passeig, hem vist que ens faltava la catifa de l'entrada de la porta. Que estrany.

M'he quedat blanca i tremolosa per uns moments... Merda! M'ha vingut el cap l'escena d'ahir a la nit. Els gossets ens avisaven que hi havia algun foraster a la nostre porta! Merda!

Entro corrents cap a casa una altre vegada. Vaig corrents a l'habitació dels meus pares per avisar'els que segurament ens han intentat robar (com a molts coneguts i veïns). Que ja els teniem a dins! I que gràcies els gossets van deixar-ho estar per no cridar l'atenció.

Pugem les escales amb el meu pare i anem cap a les golfes. Tot està potes enlaire, tot tirat per terra, tot trepitjat i rebuscat... Merda! Mentres nosaltres miràvem la televisió com encantats, teníem uns putus desgraciats remanant les nostres coses!

Fins on arribarem? Què collons volen trobar a una casa de gent treballadora? Si no tenim diners, ni joies... ni res de valor que els hi pugui interessar! L'únic de valor que tenim són les coses sentimentals, com per exemple els àlbums de fotos. Que hi ha crisis? Si! I nosaltres també la trobem la ditxosa crisis, però no anem a robar els altres treballadors. I si no ens podem permetre un bon tros de bistec, doncs ens menjem honradament un bon tros de pa!

Perquè no van a la casa del davant on hi viu un empresari? O a la casa del merda d'alcalde que tenim, que s'està construint una torre a Muntanyola? No... han d'intentar entrar a casa meva.

Tinc por, em causa pànic pensar que han estat tant a prop, a dins. Tornaràn?

Sempre tanquem totes les portes amb clau (és una mania)... però si entren als bancs, també poden entrar allà on vulguin.

Avui a primer hora he trucat a un meu parent que està ficat a la policia, m'ha fet la denúncia pertinent i diuen que els pròxims dies estaran molt el cas de casa nostre. Avui ve a dinar amb nosaltres perquè li expliquem tot amb pèls i senyals.

I el què sembla patètic... és que només trobem a faltar la merda de la catifa de la porta de l'entrada! Que trist!


(Sort dels gossets,
encara que siguin un chihuahua i un pinsher miniatura...
arriben a ser un dogo i un doberman i ni ho expliquen aquests malparits!)




Feliç Sant, Mama!

dilluns, 7 de febrer del 2011

El Reto 2011


Pels amants de la lectura, hi ha una mena de repte personal molt interessant a fer (El Reto 2011). Me n'he assabentat gràcies al blog de l'Amylois, i es veu que ja és el quart any consecutiu que es fa. Cada any hi ha un repte diferent, i aquest es tracta de "llegir-se" la taula periòdica dels elements (no us espanteu abans de mirar de què es tracta!). Us animo que llegiu les instruccions per poder-hi jugar correctament, la veritat és que és com una mena de sudoku original.

A mi, com que m'agrada molt llegir i sempre tinc un llibre entre les mans, m'he registrat sense pensar-m'ho dues vegades. No sé si aconseguiré fer el repte que proposen, però les ganes hi són. És un repte personal, no hi ha premis, el premi és la satisfacció d'aconseguir llegir el total de 30 llibres i d'omplir la taula periòdica abans que s'acabi el 2011.

Feu una ullada a la pàgina, ja que es poden trobar les respostes d'alguns dubtes que podem tenir al llarg del joc, un "foro" on deixar-hi els teus comentaris, i una mica d'ajuda per trobar les combinacions per la taula (aquest últim d'una altre pàgina).


Qui s'apunta a jugar al repte de la lectura?
;-)