dimecres, 16 de febrer de 2011

16.02


M'hagués agradat més penjar el cartell de: Tancat per Vacances... però així és la vida, quan menys t'ho esperes PATAPUM!

Diuen que les desgràcies mai venen soles, i és ben veritat. Aquest cop ens han arribat dues desgràcies juntes al preu d'una.

Hem començat amb mal peu aquest 2011, que de ben segur serà un any per recordar i em temo, que per no oblidar mai més.


Aquests dies estaré una mica desconectada del bloc (lògicament) i segur que tots m'entendreu.



Però recordeu, que en aquesta vida som tots una merda, viviu l'avui i disfruteu dels bons moments que ens dona la vida, els dolents ja venen sols.




12 comentaris:

Txisky ha dit...

Ja tens raó ja, petons!

Aris ha dit...

vaja! em deixes molt parat..ja ser que no et servira de gran cosa, però t'acompanyo amb el sentiment...espero que et passi aquesta mala ratxa...

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Tothom pot compendre que hi ha prioritats, coses veritablement importants.
T'acompanyo!

zel ha dit...

Jo també t'acompanyo, amb el que puc, que no és gaire, però he viscut uns mesos de pèrdues seguides, i t'entenc! petons!

garbi24 ha dit...

sap greu...agafat-ho bé...tot el que puguis. Una forta abraçada

Lansbury ha dit...

Un bes molt gran. Muas

Sirvi ha dit...

Ho sento molt. Em deia un amic que, lamentablement, és només en moments com aquest que ens adonem de la poco importància que tenen els nostres suposats "problemes" i de que, en realitat, ens estem perdent la vida per dedicar-los tanta atenció...

Una abraçada ben forta.

rits ha dit...

Meia, una abraçada ben gran!!!!

magazine.cat ha dit...

Ho sento molt, t’envio forces.

Cromlec ha dit...

Anims!!

Ironia ha dit...

Anim Meia, jo també estava desconnectat aquests dies, tenia la mare a la UCI, un infart cerebral, miraculosament "sembla" que s'en sortira... avui a començat a parlar.

No s'ho creuen ni els metges, porto quinze dies pensant que no la tornaria a veure.

Sigues forta.

jomateixa ha dit...

Ànims i espero que us canviï la sort...