divendres, 11 de febrer de 2011

Fins on arribarem?


Aquest vespre passat (o sigui ahir), més o menys a les 11 de la nit, mentres tots miràvem la televisió, els dos gossets que tenim es van desesperar a lladrar. No paraven de lladrar amb molta força i amb ràbia. Ens va estranyar moltíssim perquè mai s'han comprtat així. Els vam renyar i els vam fer callar. Tot i això no van quedar tranquils, constantment roncaven i ensenyaven les dents direcció a la porta.

No enteniem què passava i van donar la culpa a algun veï. Més tard vam marxar a dormir.

Aquest matí, quan ens hem llevat a primera hora, hem sortit per treure els gossets a passeig, hem vist que ens faltava la catifa de l'entrada de la porta. Que estrany.

M'he quedat blanca i tremolosa per uns moments... Merda! M'ha vingut el cap l'escena d'ahir a la nit. Els gossets ens avisaven que hi havia algun foraster a la nostre porta! Merda!

Entro corrents cap a casa una altre vegada. Vaig corrents a l'habitació dels meus pares per avisar'els que segurament ens han intentat robar (com a molts coneguts i veïns). Que ja els teniem a dins! I que gràcies els gossets van deixar-ho estar per no cridar l'atenció.

Pugem les escales amb el meu pare i anem cap a les golfes. Tot està potes enlaire, tot tirat per terra, tot trepitjat i rebuscat... Merda! Mentres nosaltres miràvem la televisió com encantats, teníem uns putus desgraciats remanant les nostres coses!

Fins on arribarem? Què collons volen trobar a una casa de gent treballadora? Si no tenim diners, ni joies... ni res de valor que els hi pugui interessar! L'únic de valor que tenim són les coses sentimentals, com per exemple els àlbums de fotos. Que hi ha crisis? Si! I nosaltres també la trobem la ditxosa crisis, però no anem a robar els altres treballadors. I si no ens podem permetre un bon tros de bistec, doncs ens menjem honradament un bon tros de pa!

Perquè no van a la casa del davant on hi viu un empresari? O a la casa del merda d'alcalde que tenim, que s'està construint una torre a Muntanyola? No... han d'intentar entrar a casa meva.

Tinc por, em causa pànic pensar que han estat tant a prop, a dins. Tornaràn?

Sempre tanquem totes les portes amb clau (és una mania)... però si entren als bancs, també poden entrar allà on vulguin.

Avui a primer hora he trucat a un meu parent que està ficat a la policia, m'ha fet la denúncia pertinent i diuen que els pròxims dies estaran molt el cas de casa nostre. Avui ve a dinar amb nosaltres perquè li expliquem tot amb pèls i senyals.

I el què sembla patètic... és que només trobem a faltar la merda de la catifa de la porta de l'entrada! Que trist!


(Sort dels gossets,
encara que siguin un chihuahua i un pinsher miniatura...
arriben a ser un dogo i un doberman i ni ho expliquen aquests malparits!)




Feliç Sant, Mama!

9 comentaris:

Txisky ha dit...

Sí que són malparits, sí. Al nostre bloc van sabotejar l'ascensor perquè els contractessim a ells!. I al pàrking han entrat 3 cops!.

garbi24 ha dit...

Ostres quin ensurt!!! cada dia estem més indefensos davant d'aquests malparits. No s'han emportat res perquè l'únic que busquen son diners o joies. Tranquil·la i si tens alguna assegurança fes-la servir...almenys del perdut treu el que puguis

Aris ha dit...

que fort! però pel que explica tothom, amb la crisi han augmentat aquest tipus de robatoris. Fa temps vaig conèixer un matrimoni de Banyoles que em van explicar que estaven farts, ell i tots els veïns, els havien entrat a les cases no sé quans cops, mentres dormen, buidaven tot el que troben, si no troben res et destrossen el que poden. S'havien gastat amb alarmes, reixes i seguretat tots els estalvis i ara no els entren però viuen en un bunker. Les portes les obren amb gats hidraulics de cotxes...

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Ostres, quin sustu...

GAIA ha dit...

Quin ensurt, sobretot perquè mentre rondaven per les golfes, vosaltres estàveu a casa. Imagina't si els haguéssiu sorprès, ves a saber el que hagués passat.
Conec un cas d'uns amics que mentre estaven a dormint, els lladres els hi anàvem rondant per l'habitació.

Amylois ha dit...

Després abandonen els animalets pobres, si donarien la vida per els seus amus...

Lale Mur. ha dit...

Mare meva, quin ensurt! Això va passar a la família de la meva tieta. Mentre dormien, algú havia entrat a la seva casa - al seu dormitori i havia agafat tots els diners que el seu marit tenia a les seves butxaques (les quals eren molt a prop al costat de la llit!) :(((

rits ha dit...

glups!!!
quina por! i si, no ho entenc, no hi ha excusa possible i et fan sentir petit i molt vulnerable.
molts ànims!

Lansbury ha dit...

Quina por, menos mal que teniu gossets, doneulis un premi als dos. Un bes molt fort espere que no torni a passar mai mes. Un bes molt molt fort.