divendres, 29 d’octubre del 2010

Entre tots... ho aconseguirem!




Amb la pell de gallina.

Si no hagués estat pel creuer...
jo també hi seria,
passejant pels meus carrers,
entre tots els meus amics

que durant el vídeo van sortint i sortint.

Us ha quedat genial!! Enhorabona!!

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Todo lo bueno... se acaba ):


Després d'una setmana de luxe a alta mar, ja tornem a ser aquí... però pensant en tornar a repetir-ho.

Hem disfrutat al màxim de cada racó del vaixell i, sobretot, amb les visites a terra.
Excursions i companyies inmillorables.

Dormiem molt poques hores perquè ho voliem disfrutar absolutament tot, tant la nit, com el dia.

Ens emportem molt bons records, experiències inoblidables, moltes rialles, emocions, bons tiberis, un excés de cocktails, balleruques a totes hores, companyies que difícilment oblidarem, concursos guanyats, complicitat amb els treballadors, gairebé 1300 fotografies... però sobretot ens emportem aquells 2 kilets de més per culpa del "todo incluido".

Puc estar molt contenta, ja que a dins del vaixell no em vaig marejar per a res, tot i que a la Nit de Gala vam trobar una forta tempesta a alta mar. Estàvem en alerta (ens ho van dir l'endemà) i costava lo seu aguantar-se dret a qualsevol racó. Si voliem desplaçar-nos anàvem d'un costat a l'altre del passadís, agafant-nos amb el què podiem... No us podeu pas arribar a imaginar el què s'arribava a moure!
Només el 15% dels passatgers vam poder baixar a sopar. La meva parella va ser un del 85% que no podia treure el cap de dins del WC. Una nit per recordar.

Puc dir i afirmar que han estat les millors vacances de la meva vida (i mira que cada any procuro fer un o dos viatges "importants").

Ara em toca tornar a la dura realitat i tornar a viure amb els peus a terra: tornar a fer-me el llit, servir-me jo mateixa el menjar, o aprendre que no puc (o no he de) beure cocktails a qualsevol hora del dia i sense pagar ni un duro.

Quina mè!

divendres, 15 d’octubre del 2010

Fins a la tornada


Si, demà és el gran dia!


Tinc una barreja de sentiments dins meu que no sé si són bons o dolents… però m’agraden.


Sé del cert, que els nervis no em deixaran dormir aquesta nit, però tant me fa, ja que l’alegria que sento és immensa.


Ara si que no m’avancen els segons del meu rellotge. A primera hora del matí ja vindrà el meu cunyat a portant-se direcció al Port de Barcelona.


Quan m’hi paro a pensar, se’m fica un nus a l’estómac al pensar que estarem rodejats d’aigua i a milers de milles de terra. Rodejats de 3.000 persones completament forasteres amb les que ho compartirem gairebé tot (taula, excursions, festes... les nostres vacances).


Em passen mil i un sentiments pel cap. Estic completament feliç.


Miro el meu company de reüll que prepara les últimes cosetes. Li demano què està pensant. I amb un somriure els llavis em diu:

-Amb la barra lliure de 24h diàries que tindrem!! I que aquesta serà l’ocasió de gravar-me fent un “baile de mierda”!!


Ell no sap que ben d'hora el matí el faré aixecar sí o sí del llit per poder visitar tot i més. (risa malvada)


Ens veiem a la tornada. Feu molta i molta bondat.

Nosaltres procurarem disfrutar el màxim.

Com que no us puc regalar una abraçada, us regalo aquest vídeo (m'encanta).


dimecres, 6 d’octubre del 2010

Vacaciones en el mar



Doncs si, ja estem a punt de marxa. Comença el compte enrere de les vacances tant esperades, ja que les del mes de juliol ja ni ens enrecordem.


Ens falten 10 dies per agafar les maletes i embarcar en un creuer pel mediterrani. És el nostre primer creuer i estem com dos nens petits amb un caramel a la boca.


Els dies passen lentament, les agulles del rellotge sembla que no avancin i la feina sembla que no s’acabi mai més. Tot se’m fa carregós i pesat. L’espera es fa eterna i ja ho tenim tot a punt, només falta posar-ho tot dins la maleta i tancar-la.


Portem un mes molt intens preparant-ho tot: passaports (ell el tenia caducat i jo ves a saber on), les excursions i rutes preparades, la paperassa que et cal, els vestits de gala pel sopar amb el capità, les disfresses per les nits temàtiques... i sobretot moltes ganes de disfrutar de la vida a alta mar i de despertar-te cada dia a un lloc diferent.

Bcn

Villefranche-Niza-Monaco

Livorno-Florencia-Pisa

Civitavecchia-Roma

Napols-Pomeya-Capri

La Goulette-Túnez

Navegació

Bcn


dissabte, 2 d’octubre del 2010

Silenci... Que les parets ens parlen


Estem d'inauguració!

Amb l'arribada del nou mes, també ha arribat un nou blog: Silenci... Que les parets ens parlen.
Estic il·lusionada amb aquest nou espai, ja que la idea ha estat a la meva ment des de molt el principi de començar amb el món del blog. Per fi, ara veu la llum.

Us faig 5 cèntims:
"Passejant pels carrers de qualsevol ciutat ens trobem diàriament amb un munt de cartells, pintades, senyals, pancartes, graffitis... que per algun motiu o altre ens fan desviar la nostre atenció cap a ells. Doncs són totes aquestes fotografies les que vull que formin part de Silenci... Que les parets ens parlen."

Com ja sabeu, sempre vaig amb la càmara de fotos al bolso, i sempre m'ha cridat l'atenció aquesta temàtica, o sigui que tinc un munt de fotografies gracioses, tristes, compromeses, divertides, sarcàstiques... per compartir amb tots vosaltres. Això si, també necessitaré la vostre ajuda per poder escoltar/veure moltes altres parets. Em podeu fer arribar les vostres fotografies (fetes per vosaltres mateixos) a mireia_ff@hotmail.com

Espero que passejar per aquest nou blog us sentiu com a casa i que podem compartir una bona estona.