dimecres, 15 de desembre de 2010

Doncs si, m'agrada!




No em mireu amb aquesta cara... no he matat a ningú, només m'agrada el Nadal!!


Què voleu que us digui... disfruto com una nena petita decorant tota la casa amb motius nadalencs, que si l'arbre, que si els ninotets, que si el calendari advent... total, només per 15 dies fa que les festes siguin més alegres. També m'agrada decorar la taula amb algun detallet festiu i així fer-la més vistosa.

Em diverteix cuinar (sempre m'ha agradat) i en aquestes dates no em suposa cap inconvenient ficar-me dins de la cuina. Ja tinc fins i tot el menú de cap d'any escollit. Es lleparan els dits!!

Dinars i sopars familiars? Tothom tremola quan és hora de parlar d'aquest tema. El què penso: és perquè fer el numeret si durant l'any no el fas. Jo faig els àpats només amb les persones (amics i familiars) més properes a mi, que durant els 365 dies de l'any són al meu costat. De què em serveix fer un sopar amb uns tiets llunyans que només veig un cop l'any? M'hi nego. Són festes per disfrutar amb els teus i no entenc perquè s'ha de fer tant espectacle.

Regals? Ui tant com si. Tothom qui em coneix sap que són una amant del consumisme i que el practico tot l'any. Però igual que amb el tema dels àpats, faig regal a qui realment vull, a les persones a les que estimo, no perquè sigui una obligació pel fet de ser Nadal. En aquest aspecte hi dedico molt de temps, ja que procuro fer un regal especial per a cada persona, mai demano la típica frase horrorosa: què vols que et regali? No. Un regal es fa voluntàriament i de cor, i es regala el què un vol regalar.

A més, sóc una persona que ho celebra absolutament tot, fins i tot les coses que per la majora són insignificants: aniversaris (familiars, amics... i fins i tot els dels gossets!!), sants, aniversari amb la parella, el dia que em vaig treure el carnet de conduir... ja ho veieu, ho celebro tot i més. Doncs perquè no haig de viure i celebrar el Nadal?

No tinc el Nadal com una obligació de sopar amb aquella pesada xerrameca, i després anar a casa de l'altre cosí fanfarró i fer un regal amb aquell amic borde... Fem simplement una festeta rodejada amb els meus, que en ves de crema catalana o de la mona de pàsqua, hi ha torrons sobre la taula.


Passeu, passeu... que veureu el piset...








7 comentaris:

òscar ha dit...

Es nota per les fotos que el Nadal t'agrada i, si t'he de dir la veritat, a mi també m'agrada molt. No sé ... :) ... potser tenim unes antenetes que ens surten del cap i la pell de color verd!

garbi24 ha dit...

Jo el que és el Nadal en el seu concepte no m'agrada, però el conjunt de festes, veure l'alegria dels nens, estar més estona tots junts,un viatget de fi d'any........si m'agrada, igual que la setmana santa o qualsevol altre conjunt de festes.

Sirvi ha dit...

Ui! Els sopars familiars... buf! Jo crec que són els culpables de que no m'agradi el Nadal; si fos només amb pares, germans i avis estaria encantada, però sempre hi ha un tiet/-a insuportable o cosins que no ho són gaire més... en fi. Gaudeix del Nadal, tu que pots!!!
Petonets!

Álvaro ha dit...

Coincideixo totalment amb el teu comentari: m'encanta el Nadal i tot el que comporta.

Així que estic encantat! I encantat, alhora, de que t'encanti també!

:P

Aris ha dit...

Jo en canvi, no m'agrada el nadal, ho sento, nosaltres fem sopar de nochevieja, dinar de nadal, dinar de sant esteve. No parem de menjar, em surten els torrons per les orelles.
Tot i amb això tens una casa molt bonica i tal com tu fas el nadal, regalant el que vols (nosaltres fem odioses llistes) sembla millor, però ja no puc canviar la meva familia.
Al meu bloc vaig escriure perquè odio el nadal
http://elmercatdesantantoni.blogspot.com/2010/12/odio-el-nadal.html

rits ha dit...

esclar que si!! visca el teu nadal.

A mi em provoca molts sentiments contradictoris. M'agrada, però em posa trista. M'agrada l'advent, però quan arriben les festes estic esgotada de Nadal. No sé com dosificar. No sé conservar l'alegria.

Espero que la teva se'm contagi!

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

I què?
Que no ens pot agradar, el Nadal?
I la setmana santa, i l'estiu, i Sant Jordi?
Qualsevol cosa que trenqui la rutina és bona, no?
Sí, ja ho sé, sóc molt rar...sóc optimista.