dijous, 28 de gener de 2010

Hi havia una vegada...



No som princeses d'un conte de fades,
però serem les putes reines del nostre destí.



dimecres, 27 de gener de 2010

Imagine =)

Vull compartir un vídeo amb tots vosaltres que m'emociona cada vegada que el veig, potser sóc més sensible amb aquest tema, ja que tinc dos cosins sords-muts, amb els que m'he criat i són com els meus germans. El llenguatge de signes està present a la meva vida diària. Espero que us agradi:





S'em posa la pell de gallina...

dilluns, 18 de gener de 2010

¡¡ S.O.S !!



M’encanten els animals, és més, des que tinc ús de raó que en tenim a casa. Actualment tinc dos ocellets, un aquari d’aigua calenta de 200 litres i dos gossets (un pinscher miniatura i un chihuahua "que són els reis de la casa").

No podria viure sense tenir animalons a prop meu.

Aquest amor i responsabilitat pels animals li volia transmetre a la meva parella i vam decidir adoptar dos gatets acabats de néixer que volien sacrificar. (Ara ja tenen 9 mesos.)

Bé... em sembla que vam adoptar a dos dimoniets enlloc de dos gatets! Podria estar hores explicant toooot el què ens arriben a fer...

En un principi ja vam començar amb mal peu, ja que ens els van donar com a dues gatetes. No sabíem que el sexe dels gats no es pot distingir fins al cap de mesos. I van resultar ser una gateta (Iona) i un gatet (Iris)!!!!

Collons! Ara què fotrem? Si, doncs caparem al gat.

Ja tenim un gat capat i amb nom de gata.

Tot s’ha de dir, un cop capat es comporta molt més bé, s’ha tornat més bo. Ara ja estem estalviant per poder operar també la gateta, a veure si així també millora el seu comportament i evitem que quan vagi en zel passi nits senceres miolant.



Tenim el sofà que sembla un col·lador ja que el fan servir de rascador, i mira que en tenen tres de rascadors, però no els hi agrada (tot i que ara estan començant a canviar aquests gustos). Per evitar-ho hem de tancar les portes del menjador perquè no hi tinguin accés.

La nostra habitació també ha d’estar ben tancada, ja que sinó el nostre llit és la seva sala de jocs, un es fica a dins dels llençols i comença a córrer, i l’altre per fora el mira d’atrapar, ja que només veu un bulto que es mou.

Quan es cansen de desfer el llit se’n van al suro que tenim penjat a la paret del despatx. Allà es posen tiessos com un cagarro i agafen d’una en una les xinxetes que hi tenim clavades, amb una traça...! Així que també hem de tancar el despatx.

Què deien? Que els gats no els hi agrada l’aigua? Doncs als nostres sí! Només fa falta que engeguem una aixeta o que ens vulguem ficar a dins la dutxa, que ja els tenim al darrera intentant entrar per jugar amb l’aigua. S’ho passen pipa intentant agafar el raig. Fins i tot es fiquen dins del water per poder jugar amb l'aigua! Grrrrr.

Quan no els sentim, ja pensem que alguna malifeta estan fent. Ens destrossen les plantes, les flors... i escampen la terra de les torratxes per tota la sala.

Només fem que anar netejant darrera d’ells. Són un corcó! (o nosaltres que no sabem educar aquests dimoniets que ens fan anar de bolit).

Quan arriba l’hora de fer el menjar és un turment! Tots dos al terra miolant com desesperats perquè volen del què estem cuinant. I quan em poso el davantal se m’enganxen a l’esquena per intentar desfer-me el llaç, clavant-me les ungles a l'esquena. I per no dir a l’hora d’estendre la roba... és impossible, s’agafen a tot el que penja! Ja pot estar al tanto el meu home! o_O

Aquests dos dimoniets poden amb nosaltres. Arribem cansats de treballar i tenim la casa potes amunt, com si tinguéssim dos crius.


Sort en tenen que els estimem tant!!!

I que a "vegades" es porten bé.





dijous, 14 de gener de 2010

Pa'reir

Sakamura, Corrales y los muertos rientes
Pablo Tusset


"... Cuando los 300 caballos blancos del Porsche relincharon subiendo la cuesta hacia la calle, tanto Corrales como el inspector Sakamura se quedaron unos segundos observando su trasera con matrícula andorrana.

- Buá: le he visto toa la blonda de las bragas...
- Una cosa sola: ¿Qué cosa es Bra Ga?
- Pues como los calzoncillos pero pa taparse el chochete...
- Aaaaah... Una cosa sola: ¿Qué es Cho Che Te?
- Joder, Maestro, parece que haya aprendido usté español con las instrucciones de un televisor... El chichi, la almeja. - Se situó el índice y el corazón sobre la boca e hizo vibrar la punta de la lengua entre ellos.
- Ah, sí: mucho chochete español... - dijo el inspector enrojeciendo un poco bajo su piel amarilla.
- Pero éste no es un chochete cualquiera: ésta es una hembra fina y con clase, no como esas guarras que enseñan las domingas por la playa. Pa chingar con una mujer así tiene uno que quitarse hasta los calcetines ..."