dimecres, 25 de juny de 2008

Nit de Sant Joan


La Nit de Sant Joan es presentava tranquil·leta. Un bon sopar a un restaurant que ens agrada molt i després anar a tirar els 50 € gastats amb tot tipus de petards a davant d'una foguera. En principi aquesta era la idea.

Després de sopar i de beure tot el vi de la casa amb el porró (s'ha de fer poble!) ens varem dirigir cap al cotxe. Però ja sabeu el tema mossos com va! i a més amb nosaltres que ens tenen fitxats! Doncs vinga! Vam agafar el cotxe i vam anar tot el recorregut per caminets de carro (que ens els sabem de memòria). El primer caminet que vam agafar el vam trobar tallat (hores més tard varem saber que era cosa dels mossos pk tots els cotxes s'escapaven per allà), doncs vam agafar el caminet de la dreta, on hi ha una riera. Però clar, no vam caure que aquests últims dies ha plogut moltíssim! En arribar davant la riera, primera i cap a diiiins! Vam poder sortir, però el cotxe s'hi va quedar...

1 hora esperant a la grua, que clar, com li dius on et trobes, si tens de referència: arbres, una riera i un camí de carro.

Un Sant Joan per recordar. Una anècdota més.
Tenim tots els petards encara per tirar, perquè després d'això se'ns va acabar la festa! Un cotxe xop. Però un record inolvidable, perquè aquest sant joan ha set especial, fantàstic i màgic.

6 comentaris:

Syl ha dit...

Jajajaja!!! Aquestes coses passen... Ara teniu el petard per a la propera revetlla la de Sant Pere o la de Sant Jaume... mi sé l´ordre.
La nostra revetlla no et pensis que anés millor... vàrem anar a casa de uns amics que inauguraven pis. una de les de la colla s´està separant des defa 7 mesos després de 12 anys de matrimoni i tres fills perque el seu marit li agraden massa les dones... porta banyes des de fa anys però ara el tio ha marxat a viure a Madrid amb la última adquisició i com li dóna llargues a la seva per separar-se... RESUMINT el tio vatenir la santa barra de presentar-se al sopar com si res, esvaposar fins el cul d´alcohol i va INTENTAR ser el bufón de la festa... EL MOLT KBRO, com si no passés res. TONTA ella per donar-li tanta corda i ell per ser tan fill de Puta... Em moro de ganes de fer l´entrada al meu Blog però no trobo correcte fer-ho així q em desfogo aki... Ganes de vomitar-li a sobre tenia!

_MeiA_ ha dit...

waw!
i la tia aguanta les banyes?¿
se'l deu estimar amb bojeria per aguantar aquest humiliació.

Stela ha dit...

Vaia... quin Kbro!

El meu Sant Joan passat per aigua, al poble n'hi havien focs i fogueres, però va ploure i com que estava una mica malalta ens vam quedar a casa.
Espero que l'any que ve si o celebrem!

Dani ha dit...

Vaya tela de sant joan... segur que no l'oblides. I molt bé això: a les adversitats, bona cara!! :P

_MeiA_ ha dit...

jeje,, segur k no loblido! això segur!
un pto

Álvaro ha dit...

Vaia història xD Veus, si t'haguéssis quedat a casa tot sol beven-te dos ampolles de cava i adurmin-te davant la televisió perquè a l'endemà tenies 2 examens, no t'hagués passat això (excitant el meu Sant Joan).

Ja tens una història més per explicar als teus néts quan te'ls asseguis a la falda.

Petons!