dilluns, 8 de juny de 2009

Cada cosa a la seva edat


En aquesta vida tot es basa en l'evolució. Tot, absolutament TOT evoluciona. I sincerament, sort n'hi ha.

Qui m'hagués dit anys enrere que en el dia d'avui, la cosa més important ja no seria el de decidir qui conduiria el cotxe al cap de setmana. O, que ja no m'omple sortir cada cap de setmana amb el primer antro amb música de pavelló, sinó que prefereixo que encara que m'hagi de gastar 100 euros, veure un espectacle/concert/teatre... que realment valgui la pena i es mereixi el meu temps. Prefereixo disfrutar del cap de setmana com mai, de viure'l. M'agrada passejar per la platja i menjar-me un gelat, descansar en una terrasseta i refrescar-me amb alguna birra. Poder-me ficar el llit i estar orgullosa que he disfrutat del dia. Fer una bona excursioneta i visitar racons nous. Programar una sortida amb antelació i sentir aquells nervis dins de l'estómac perquè se'ns acosta el dia de realitzar-la. I sobretot estar en bona companyia i poder mantenir una bona conversa que no sigui la conversa de sempre (batalletes d'adolescent).
Enrere han quedat aquelles nits de sortir per qualsevol lloc, de passar tot el cap de setmana dormint de cansament o de ressaca per la nit de festa. De no aprofitar res.

Enrere ha quedat tot això, com l'edat (ja que ho vaig fer a l'edat que tocava). He disfrutat molt, m'ho he passat genial fent totes les bestieses possibles. Però com entendreu, la gent evoluciona i amb vint-i-pico d'anys que tenim aquestes coses ja no ens aporten res d'interessant, busquem més. Busquem viure, mirar per un futur i portar endavant la nostre vida.
Mirem amb il·lusió aquest futur proper.

És una llàstima que hi hagi gent al nostre voltant que no ho comparteixi i que visqui encara igual que quan teníem 10 anys menys (tenint ja pèls blancs al cul, com diria un amic meu). Que trist que és que no puguin entendre que nosaltres si que hem evolucionat.

7 comentaris:

garbi24 ha dit...

I les coses que has d'anar deixant enrere , per passar a d'altres que et vindran més de gust . Això es vida .
No hi ha res de més mal veura que les persones fora de lloc .

Striper ha dit...

La vvida evoluciona tu evoluciones afortunadamenr. Petons.

Blú ha dit...

... és agradable, de tant en tant, aixecar-se un matí i observar que la vida que un viu ha canviat, però no cap a pitjor. No fa el mateix que abans, no surt tant, no beu tant, no desbarra tant, en general. No és un canvi a millor. Es un canvi a l'estabilitat que el propi cos demana, tant a nivell físic com psíquic.

Jo, que amb 15 anys no vaig fer les animalades pertinents, ara sento com unes ganes de fer bogeries, que dificilment podré compartir amb ningú. Només perquè no ho vaig fer quan tothom. La meva persona sembla que funciona diferent de la resta, però no per això pitjor o millor. Diferent, però totalment incompatible amb la massa social.

Syl ha dit...

Es molt fort pq ahir vaig escriure un missatge que "ha quedado en el olvido"... aquest PC té fantasmes...

Deia més o menys així: "mentre quan miris enrera no t´arrepenteixis d´alguna cosa que no has fet estàs evolucionant MOLT FAVORABLEMENT" (li pots dir al teu amic aquell del mail ;-P)
En quan al Blú, no és ni un bicho raro ni na de na... tinc un amic que es va casar molt i molt jove (als 20 anys més i poc més) ara en té quasi 50 i li encanta sortir per la nit... ell ja ho diu que està vivint la seva segona juventut ja que no havia fet mai el que està fent ara.
Així que cadascú és una persona diferent, menys mal!

_MeiA_ ha dit...

Garbi24: Jo també estic dacord amb tu, no hi ha res més patètic que veure persones fora del seu lloc. Si es veiguéssin amb els meus ulls...
L'estabilitat d'una persona és un canvi a millor, un canvi que s'ha de fer al moment just, quan toca, ni més aviat, ni més tard. El propi cos ja t'ho demana, i sinó t'ho demana, és per fer-s'ho mirar.

Striper: Sort en tenim que evoluciona tot, sinó alguna hora sortiriem al programa "Callejeros".

Syl: Doncs jo la veritat ho trobo una mica fora de lloc. És trist veure una persona de 50 anys fent coses o anar vestit com una persona de 20. Ara mateix em ve el cap Ana Obregon, jajajaj.
I si, tenim amics que com que no comparteixen el nostre pensament de fer altres coses alternatives diferents de quan teniem 15 anys, no ens "accepten", ens critiquen i mil coses més. Però també sort en tenim que a part d'aquesta gent, tenim amics que ens accepten i que comprenen les nostres decisions.
Sobretot hi ha una gran diferencia entre els dos bàndols: amics que tenen o han tingut parella, i amics solterons i que es quedaràn tota la vida per vestir sants.
Un petonàs reina! Espero que et trobis de maravella! Comença el compte enrera.

Syl ha dit...

Em sembla que ja estic de compte enrera... amb aquesta calda no tinc pràcticament forces per res!!!!!!!

Ara mateix marxo a buscar l´Alex a la guarde i anem cap al parque... però he de fer cuinetes, planxar, treballar, i ufffffffffff!!!!!! Quina muntanya més grossa se´m fa.

_MeiA_ ha dit...

Amb aquesta calor tot es fa gros... però paciència.
Un petonàs!