dilluns, 27 de juliol de 2009

Va de llegenda...

L'altre dia, llegint llegendes de diferents parts del món, em vaig trobar amb una de molt curiosa. La llegenda xina del perquè l'anell de compromís es posa al quart dit de la mà.

La llegenda diu que el dit gros representa els pares; el dit índex representa els nostres germans i amics; el dit cor ens representa a nosaltres mateixos; el dit anular representa a la nostre parella i el dit petit és la representació dels fills.

Per fer l'experiment, primer hem d'ajuntar les mans, palmell amb palmell, després col·locar el dit cor com es mostra a la fotografia:


En aquesta posició intentarem separar al mateix temps els dos dits grossos, que representen els pares. Veuràs que se separen, i això vol dir que ells no estaran amb tu el dia de la teva mort.

Farem el mateix amb els dos dits índexs, i veurem que també se separen, ens vol dir que els nostres germans i amics, agafaran camins diferents i faran la seva pròpia vida.

Intentarem separar els dits petits, i també se separen, ja que els fills creixen i algun dia marxaran.

Finalment, mirarem de separar els dits anulars, el qual representa la nostre parella, i et sorprendràs de veure que no els pots separar, ja que la teva parella lògicament és la que estarà sempre al teu costat, tant per les coses dolentes, com les bones... fins el dia de la mort.


Crec que és una llegenda per compartir, per ser explicada. La vaig trobar fantàstica i sobretot molt curiosa.

12 comentaris:

Sirvi ha dit...

Jolin! Mola mazo (encara sóc jove, jajajaja). En serio, és molt maca...

Un petó!

Ramon ha dit...

Pues sí, no els puc separar!!!

Ja tinc una cosa per explicar quan arribi a casa!!!

La sonrisa de Hiperión ha dit...

jajajaja mis dedosssssssss


saludos!

Ego ha dit...

Me parece una leyenda curiosa. He hecho la prueba con los dedos, y es cierto.
Un bexo mu gordo desde el dedo índice

Eli ha dit...

Força curiòs! Quina gràcia, oi?

;-D

AniD ha dit...

Ja la coneixia, es molt curiosa i... bonica.... encara que no crec que es tingui que fer diferencia amb les altres parts (familia, amics...), tot no ha de durar per sempre.

Es nota molt que no tinc parella,,, no? jajajajaj

_MeiA_ ha dit...

Anid: jejeej.. si tens tota la raó del món... no ha de durar sempre tampoc... però crec que si fas el pensament de casar-te amb una persona, o simplement anar-hi a viure... amb un primer moment penses que serà per tota la vida. Sino, ja no fas aquest pas. És de lògica que poden passar 1000 i 1 coses, i separar-te.

I si, es nota molt que estas solter! jajajaja. Però també és una bona etàpa de la vida, disfruta-la!

GAIA ha dit...

Home i qui es separa, que? Se li separen els dits de cop?
La veritat és que és curiosa i bonica
Petons

Bua ha dit...

És curiós, sí, Meia.
Però a la nostra societat no és real.
M'ha agradat conèixer això.
Salut!

rits ha dit...

molt curiós!!!
una llegenda per explicar!

ArcoIris ha dit...

Es una llegenda molt tendre...
Un beso

gerardeli ha dit...

Molt curiosa la llegenda. Qui la va inventar era molt imaginatiu.
M'ha agradat conèixer-la!!!