divendres, 25 de setembre de 2009

Crac-Crac

Luisito
Susanna Tamaro


"... -Ens hem d'imaginar la nostra vida com una caseta que construïm a poc a poc, maó a maó. El lloc on s'alçarà no és físic, sinó fet de temps. Ara sou aquí, després anireu a l'institut, fareu la mili. Alguns de vosaltres us posareu a treballar, d'altres anireu a la universitat. Fixeu-vos-hi, totes aquestes etàpes seran els maons que, any rere any, edificaran la vostra caseta ..."

[...]

"... Per no parlar de les magarrufes untuoses de la nora, que només pensava en la distribució del pis del qual un dia, n'estava segura, prendria possessió. Voltava com un mussol per les habitacions, xiuxiuejant al marit, totalment dominat:
-Aquí ampliarem la finestra, allà tirarem a terra aquesta paret i unirem aquesta habitació amb la de la vella.
Era això també el que li glaçava el cor, la idea d'haver engendrat fills i el fet de penedir-se'n ..."

3 comentaris:

garbi24 ha dit...

Ostres ...mala situació.....

GAIA ha dit...

Els problemes quotidians de moltes famílies

Syl ha dit...

Frase de lo sabías? Sí, sí lo sabía... però ja han passat uns dies des de el dia 11.

Smuack ;-)))))