dilluns, 29 de juny de 2009

Hasta los HUEVOS!


Com tothom, estic una mica fins els collons de treballar per pagar les factures, que si la hipoteca, que si els crèdits, que si la lletra del cotxe, el llum, l'aigua, la contribució, i un llarg etc. Però bueno, s'ha de pagar i punt. Però el què no estic disposada és pagar per res del què jo no n'hagi donat la meva autorització.

Estic indignada i moooolt enfadada perquè el mes passat, quan vaig rebre la factura del telèfon mòbil, vaig mirar com sempre el detall de les trucades i dels sms. I la meva sorpresa va ser veure una quantitat de missatges rebuts del 7837, dels quals me'ls cobraven a mi a 0.30 cèntims. Jo mai he enviat RES a cap numero per tenir una politono d'aquests horribles, ni he participat a cap concurs per guanyar un fantàstic Ferrari o un esplèndid viatge a la Conxinxina, ni res per l'estil. És més, no conec ningú que hagi guanyat cap premi enviant un simple missatget.

Doncs bé, vaig començar a rebre sms del 7837, del qual me informat i és una "empresa" anomenada MBlox, i pel simple fet d'obrir el sms et donen d'alta instentàneament, sense la teva autorització, només pel fet de llegir-el.
El més curiós d'això, és que les operadores n'estant MOLT al corrent, ja que després d'ensenyar que jo no enviava aquests sms i demostrar que me'ls cobraven a mi, i després de l'estúpida demostració, com art de màgia em van donar la solució: que amb un simple sms que em van dir em podia donar de baixa a aquesta estafa que mai em vaig donar d'alta.

En fi, ens volen xuclar la sang per tots costats, només falta que ens posem en pompa i que ens donin pel cul.

divendres, 26 de juny de 2009

Adéu Rei del Pop



50 anys, 45 anys de vida pública cantant com un mestre, després de la glòria de seguida va arribar el calvari, la seva decadència. La lluita per portar una vida normal, ell, que no va tenir res de petit, tenia mancança d'amor, en definitiva, mancança de tot, de tot el què pot desitjar un nen.
El van jutjar en vida i ara el segueixen jutjant un cop mort, apagueu les televisions i pareu l'orella per escoltar la seva música. Totes aquestes cançons quedaran per sempre més, el què no quedarà per la resta de la vida són els comentaris d'aquests que es fan anomenar "periodistes".

Hem tingut una gran pèrdua, ara mateix tot el món plora per tu.

Gràcies per l'art que ens has regalat!!




TicTac


Hablamos de matar el tiempo
como si no fuera el tiempo el que nos mata a nosotros.

dilluns, 22 de juny de 2009

Flash!



... Unas 1.000 personas mueren cada año a causa de los rayos ...

dijous, 18 de juny de 2009

Can Sopes


Us presento en Sopes!
Mira que en fa de temps que hi passo pel davant i mai m'hi havia aturat ni a mirar'el, és més, no sabia ni que existia. És ben bé que com més gran et fas, menys aprecies les petites coses que se't posen al davant.

L'altre dia una nena de 6-7 anys em va dir una mica molesta:
- Passes per davant de Can Sopes i no li pots donar menjar?!
- Què??????? (li vaig contestar ben estranyada, ja que no tenia ni idea de qui era aquella marreca i molt menys qui era el de Can Sopes!)

I va sé llavors quan el vaig conèixer, s'esperava impacient darrera d'aquella nineta.

És una pedra que sembla una cara i tots els nens es paren a donar-li menjar (fulles, herbes, trossos de pa...) i li refreguen per la boca, tan si vol, com si no vol.
Es veu que és un costum de tota la vida això d'alimentar'el. Els avis, els rebesavis... ja ho feien de petits.

I des de que el conec, és veritat que hi veig més d'un nen que s'hi para.

Per cert, no crec que passi mai gana, ja que pel què he pogut observar va tip com un berru, però si us ve de gust el podeu trobar a l'Esquirol, un poblet veí del meu.

Bon profit!!

dimecres, 17 de juny de 2009

Parpadea

La vida és com un obrir i tancar els ulls.

dimarts, 16 de juny de 2009

-_-


Passejant en una tarda de diumenge per Montgrony em vaig endinsar a dins d'una ermita. I ni més ni menys, em vaig trobar amb un tamboret fet amb parts del cos d'un animal. No entenc com hi pot haver gent tant sàdica i recargolada, que per fer "art" ha d'arribar al punt de matar a una pobre bestiola. I molt menys puc arribar a entendre com he trobat aquesta autèntica salvatjada a un espai destinat al culte.
En fi, si estigués a les meves mans, faria obres d'art amb més d'una persona.

divendres, 12 de juny de 2009

Un paso más


No perdiste a nadie:
El que murió, simplemente nos adelantó,
porque para allá vamos todos.

dijous, 11 de juny de 2009

Corb

Kafka a la platja
Haruki Murakami


"... -Senyor Hoshino.

-Què vol?

-En Nakata no és totxo, només. També està buit de dins. Ara me n'adono que sóc com una biblioteca sense llibres. Abans no era així. Abans tenia llibres a dins. He estat molt temps sense recordar-me'n, però ara sí que me'n recordo. Abans era normal, com tothom, però no sé què va passar que em vaig quedar com un recipient buit.

-Però senyor Nakata, si s'ho mira així tots ho estem, una mica buits. Mengem, caguem, fem una feina de merda cobrant una misèria i de tant en tant podem fer un clauet. No hi ha res més. Però, per molt que diguem, a vegades també ens passen coses interessants, com ara mateix. El meu avi sempre deia que la vida és divertida perquè res no va com t'imagines. I tenia part de raó. Si els Chunichi Dragons guanyessin tots els partits, ¿qui es miraria el beisbol? ..."

dilluns, 8 de juny de 2009

Cada cosa a la seva edat


En aquesta vida tot es basa en l'evolució. Tot, absolutament TOT evoluciona. I sincerament, sort n'hi ha.

Qui m'hagués dit anys enrere que en el dia d'avui, la cosa més important ja no seria el de decidir qui conduiria el cotxe al cap de setmana. O, que ja no m'omple sortir cada cap de setmana amb el primer antro amb música de pavelló, sinó que prefereixo que encara que m'hagi de gastar 100 euros, veure un espectacle/concert/teatre... que realment valgui la pena i es mereixi el meu temps. Prefereixo disfrutar del cap de setmana com mai, de viure'l. M'agrada passejar per la platja i menjar-me un gelat, descansar en una terrasseta i refrescar-me amb alguna birra. Poder-me ficar el llit i estar orgullosa que he disfrutat del dia. Fer una bona excursioneta i visitar racons nous. Programar una sortida amb antelació i sentir aquells nervis dins de l'estómac perquè se'ns acosta el dia de realitzar-la. I sobretot estar en bona companyia i poder mantenir una bona conversa que no sigui la conversa de sempre (batalletes d'adolescent).
Enrere han quedat aquelles nits de sortir per qualsevol lloc, de passar tot el cap de setmana dormint de cansament o de ressaca per la nit de festa. De no aprofitar res.

Enrere ha quedat tot això, com l'edat (ja que ho vaig fer a l'edat que tocava). He disfrutat molt, m'ho he passat genial fent totes les bestieses possibles. Però com entendreu, la gent evoluciona i amb vint-i-pico d'anys que tenim aquestes coses ja no ens aporten res d'interessant, busquem més. Busquem viure, mirar per un futur i portar endavant la nostre vida.
Mirem amb il·lusió aquest futur proper.

És una llàstima que hi hagi gent al nostre voltant que no ho comparteixi i que visqui encara igual que quan teníem 10 anys menys (tenint ja pèls blancs al cul, com diria un amic meu). Que trist que és que no puguin entendre que nosaltres si que hem evolucionat.

voti-voti-voti

Després de tot un cap de setmana fantàstic
(passejades vora el mar, el desitjat cucurutxo de cafè a Roses, de compres per Platja d'Aro, reunions familiars...),
vaig decidir sé una "bona" ciutadana i anar a votar, després de molts anys de no anar-hi, més que tot ho vaig fer per fer-te content! jejeje. Llàstima que els resultats no són del meu gust...
Les urnes, tant d'Empúriabrava com de Caldes de Malavella estaven bastant buides, segur que molta gent tenia coses més importants a fer que no perdre un diumenge esplèndid per anar a fer el numeret.


La lletra del la cançó val la pena:



dijous, 4 de juny de 2009

En algun lugar...


En Inglaterra:
El inglés abre la nevera, saca 2 huevos, los hierve 3 minutos, hace el té, desayuna y se va a trabajar.

En Italia:
El italiano abre la nevera, saca 2 huevos, panceta, prepara su capuchino, desayuna y se va a trabajar.

En España:
El español abre la nevera y no hay luz, se rasca los huevos, cierra la nevera, se toma un vaso de agua del grifo y regresa a la cama porque no tiene trabajo.

dimecres, 3 de juny de 2009

Bup-muuu


... "Neospora caninum" és un paràsit que els gossos poden transmetre a les vaques a partir dels seus excrements, provocant així l'avortament ...