dilluns, 18 de gener del 2010

¡¡ S.O.S !!



M’encanten els animals, és més, des que tinc ús de raó que en tenim a casa. Actualment tinc dos ocellets, un aquari d’aigua calenta de 200 litres i dos gossets (un pinscher miniatura i un chihuahua "que són els reis de la casa").

No podria viure sense tenir animalons a prop meu.

Aquest amor i responsabilitat pels animals li volia transmetre a la meva parella i vam decidir adoptar dos gatets acabats de néixer que volien sacrificar. (Ara ja tenen 9 mesos.)

Bé... em sembla que vam adoptar a dos dimoniets enlloc de dos gatets! Podria estar hores explicant toooot el què ens arriben a fer...

En un principi ja vam començar amb mal peu, ja que ens els van donar com a dues gatetes. No sabíem que el sexe dels gats no es pot distingir fins al cap de mesos. I van resultar ser una gateta (Iona) i un gatet (Iris)!!!!

Collons! Ara què fotrem? Si, doncs caparem al gat.

Ja tenim un gat capat i amb nom de gata.

Tot s’ha de dir, un cop capat es comporta molt més bé, s’ha tornat més bo. Ara ja estem estalviant per poder operar també la gateta, a veure si així també millora el seu comportament i evitem que quan vagi en zel passi nits senceres miolant.



Tenim el sofà que sembla un col·lador ja que el fan servir de rascador, i mira que en tenen tres de rascadors, però no els hi agrada (tot i que ara estan començant a canviar aquests gustos). Per evitar-ho hem de tancar les portes del menjador perquè no hi tinguin accés.

La nostra habitació també ha d’estar ben tancada, ja que sinó el nostre llit és la seva sala de jocs, un es fica a dins dels llençols i comença a córrer, i l’altre per fora el mira d’atrapar, ja que només veu un bulto que es mou.

Quan es cansen de desfer el llit se’n van al suro que tenim penjat a la paret del despatx. Allà es posen tiessos com un cagarro i agafen d’una en una les xinxetes que hi tenim clavades, amb una traça...! Així que també hem de tancar el despatx.

Què deien? Que els gats no els hi agrada l’aigua? Doncs als nostres sí! Només fa falta que engeguem una aixeta o que ens vulguem ficar a dins la dutxa, que ja els tenim al darrera intentant entrar per jugar amb l’aigua. S’ho passen pipa intentant agafar el raig. Fins i tot es fiquen dins del water per poder jugar amb l'aigua! Grrrrr.

Quan no els sentim, ja pensem que alguna malifeta estan fent. Ens destrossen les plantes, les flors... i escampen la terra de les torratxes per tota la sala.

Només fem que anar netejant darrera d’ells. Són un corcó! (o nosaltres que no sabem educar aquests dimoniets que ens fan anar de bolit).

Quan arriba l’hora de fer el menjar és un turment! Tots dos al terra miolant com desesperats perquè volen del què estem cuinant. I quan em poso el davantal se m’enganxen a l’esquena per intentar desfer-me el llaç, clavant-me les ungles a l'esquena. I per no dir a l’hora d’estendre la roba... és impossible, s’agafen a tot el que penja! Ja pot estar al tanto el meu home! o_O

Aquests dos dimoniets poden amb nosaltres. Arribem cansats de treballar i tenim la casa potes amunt, com si tinguéssim dos crius.


Sort en tenen que els estimem tant!!!

I que a "vegades" es porten bé.





6 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Be, almenys sabem que lo de les esgarrapades a l'esquena...es culpa dels gats en intentar descordar el davantal.....;).
Jo la veritat es que no podria, cada dia trobar-te tot regirat i haver d'anar tant en compte de tancar-ho tot i està sempre pendent de ells.

Cris (V/N) ha dit...

Em passa el mateix que tu, tot i que tinc dues gates.... una ja operada, i l'altra amb dos zels a damunt que no hi ha qui l'aguanti.... Ara, quan li marxi, a rascar-me la butxaca i a cal veterinari i de pas a veure si es calma i deixa de rosegar tot el que se li posi per davant..... sort de que ens els estimem com dius, si no .... :) Petons!!

_MeiA_ ha dit...

Garbi24: ajajajjaa, si, tenim una bona excusa quan anem ben esgarrapats! jajaja. I sincerament estem desitjant trobar la manera de que es comportin, ja que si, és un pal haber de tancar-ho absolutament tot quan no som a casa, sinó volem trobar tot el merder montat.

Cris: Uffff! sort que hi ha algú que té gats i li passa algu semblant a nosaltres!! perquè és comentar amb altre gent que en té, i ens miren malament i tot! ja que queden parats de que siguin tant dolents. =)

Sirvi ha dit...

Sí, els bitxos ja ho tenen, això. La Lola, la nostra gosseta, també té les seves cosetes... pero se'ls estima tant...

Si vols veure una monada de gatet, mira aquest video; és tan mono...

http://www.youtube.com/watch?v=CwFN4bl2wvA

_MeiA_ ha dit...

jajajja.. moooolt bo el vídeo!! si, és realment una monada!

rits ha dit...

ostres Meia, m'has fet riure tant!!! si fins i tot el meu gat sembla un angelet bufador al seu costat!!! (just ara el tinc a la falda,...cosa ben inusual...)

em sento molt identificada amb el sofà i l'hora de cuinar!!!

molts ànims, quan creixin una mica i dexin de ser nens, segur que anirà molt millor!!!