dimecres, 3 de febrer del 2010

Això si que és amor





Al final...
són les petites coses les que es recorden,
les petites imperfeccions,
les quals arriben a fer-se perfectes.

12 comentaris:

Unknown ha dit...

Nena!!!!! M´has fet plorar molt i molt amb aquest video, i de quina manera!!!!

_MeiA_ ha dit...

aiiiinssss...
no ets pas l'única... a mi també em va fer plorar!! és molt bonic.

Garbí24 ha dit...

Ostres si realment això es cert, aquesta dona val molt.

rits ha dit...

una declaració preciosa. no tinc paraules.

GAIA ha dit...

Hem d'aprendre a valorar les coses dels altres del dia a dia perquè quan ja no les tenim ens adonem de el molt que les trobem a faltar.

Striper ha dit...

Colllons nena ostres es masa de vertat m'agradat molt.

òscar ha dit...

Real o ficció, és una delícia.

Anònim ha dit...

Un vídeo dur i commovedor. Si fos real, l'enteresa que demostra aquesta dona seria digna d'admirar. Segur que algun cas real, per desgràcia, hi ha.

Dani ha dit...

se m'han escapat unes llagrimes, maquisssssim!! ^^

maite ha dit...

ayy si fossim capaços de fer humor en els funerals...el video toca la fibra de veritat, crec que es una campanya publicitaria, no se on ho vaig llegir
un petó

Cris (V/N) ha dit...

aissssssss MeiA.... m'has tocat la fibreta, eh? tens kleenex a mà? petons petits i concentrats :)

_MeiA_ ha dit...

Em sembla, que com diu la Maite, és d'una campanya publicitaria de l'India...

Seria fantàstic tenir el valor suficient per a fer un enterrament així.

M'agrada que us hagi agradat!

Petons!