dilluns, 15 de març del 2010

Les salen las tetas antes que los dientes


Els dies que cuido la nena donen per molt. L’espero davant de la porta de l’escola i tinc l’honor de veure a primera fila tota la lleonera que surt de dins. El què em sap molt greu és veure a un 20% de les nenes més grandetes (9-12 anys) que es perden tot l’encant que té això: el ser nena.


Van vestides com noietes de 18 anys, algunes fins i tot maquillades i pintorrades. Com si no tinguessin temps! Amb els seus talonets intenten cridar l’atenció dels nens, que ja pots comptar... encara surten amb els mocs penjant del nas i amb unes ganes boges de xutar la pilota.


Només van amb la càmera fotogràfica a sobre, tirant-se fotos del dret, del revés, fent morritus, apretant els pocs pits que tenen... i tot aquest book a davant d’un mirall de lavabo.


S’estan perdent una de les etapes més maques que hi ha, no la disfruten com toca. No m’atreveixo a donar la culpa a ningú, però segurament que més d’un la té. És trist veure a nenes que volen pensar i actuar com noietes, i no aixequen ni tres pams de terra (o millor dit, que no superen els dos dits de front).

9 comentaris:

Minnie ha dit...

Tens raó! no sé a què respon aquestes ganes de semblar més gran?serà pel que els hi transmet la societat?Només la part més fantàstica de passar de ser nena a ser noia, com si ser adolescent només tingués la part bona i divertida. La vida és llarga, en principi, no cal tenir pressa en ser més gran!

Alexandre Moreno ha dit...

És una gran reflexió la teva; no sé d'on dimonis ha sorgit el canvi, jo no sóc un adolescent, però tampoc un vell... I tant sols fa dotze anys que vaig deixar l'Institut (bé, dic sols, per tu potser són molts). I recordo, ara que he posat una foto de fons de pantalla, com anavem amb els amics... Semblem un grup de grunge, cabells llargs, roba sensa marca, ulleres a lo Lennon, gorres, i moltes ganes d'aprendre de la vida, de saber, de conèixer música, i viure sense lligams i amb llibertat... L'altre dia, al anar a l'Institut per un tràmit em vaig trobar això que tu dius: la societat tant parlant de feminisme i d'igualtat. Ha aconseguit nenes que es autoconsideren trossos de carn als dotze, nens que si la roba no és de marca, no volen sortir al carrer, tot i que estigui feta a la India per nens de sis anys per sis pessetes, i un gran etcètera... Que em fa pensar en si no seria millor tornar a ensenyar altre cop més grec, llatí, filosofia, psicologia, i literatura, en comptes de com fer anar un Mac.

Àlex.

Garbí24 ha dit...

El més greu de tot és que aquesta precocitat les pot portar a cometre errors de per vida, doncs com que els de la seva edat no els hi fan cas, comencen a abordar als més grans que aquests ja no xuten la pilota i si saben el que es fan. Creixen massa ràpid i amb impaciència, la culpa: des de petits tenen al davant seu massa informació que no son capaços de processar donada la seva infantesa interior.

Thera ha dit...

Totalment d'acord amb el que dius, s'estan perdent el millor, ser nenes. Jo crec que els influència molt l'entorn, les revistes infantils, la tele, la Hanna Montana i la roba de les grans superfícies, només cal anar al Zara, a l'H&M,... o similars per veure-ho. Estan immerses en un entorn gens adequat per nenes massa jovenetes que només volen ser grans i com els models que se'ls intenta vendre. Díficil sortir d'aquí!

GAIA ha dit...

Tristament molt cert. I no parlem de l'edat que comencen a tenir la seva primera experiència sexual....

rits ha dit...

estic completament d'acord amb tu. En conec unes quantes, i realment és molt trist. No sé què ha portat a aquestes exageracions.
De lolitas sempre n'hi hagut, però nenes de 10 anys jugant a ser el que no són, com adolescents de 15-16 anys,...fan patir i molt!!!

Per sort, encara hi ha moltes que disfruten de la seva infantesa plenament1!!

Cris (V/N) ha dit...

La meva en té 13, i em diu que a la seva classe, ja n'hi han que han "follat" (?????) i que fumen porros i tot.... jo intento dir-li que tot té el seu moment, que tant de bo el tema tabac no li digui res, i en el sexe, que no val la pena correr per tenir-lo, que després t'etiqueten del que potser no ets.... és molt i molt complicat.... espero que pugi tal i com va ara :)

Unknown ha dit...

Si! La veritat és que fa moltíssima pena... Em passa el mateix quan veig a les nenes que surten del cole... és que m´he de parar per a mirar be el que veig...
Nosaltres no erem així però és que ara amb Internet i totes les xarxes estan molt per davant del que estàvem nosaltres que no sabíem res de res.
Al meu cole cap nena venia pintada... erem nenes de veritat!!!!

Laia ha dit...

Es un fracàs més de la societat actual. Sembla que tinguem pressa per cremar etapes!