dimarts, 24 d’agost del 2010

Un altre més!

Aquest és el famós Riky


Com ja sabeu, em desvic pels animals. Des de petita que han format part de la meva vida.

Fa un mes que el meu tiet va trobar al jardí de casa seu una Carolina (també anomenada Ninfa). I va tenir la gran sort de poder-la caçar, ja que en llibertat no hagués sobreviscut.


Ara, a conseqüència del mal comportament de l’ocell, n’està fart. I com no, m’ho ha fet saber. I m’ha dit que si no la vull, doncs que li obra la porta i la deixa anar.


Ja em veus a mi, anant a comprar una gàbia, joguets, menjar... tot i més. I vinga, Carolina i jo cap a casa.


Buscant informació sé que és mascle, i li hem posat Riky. És molt dolent, molt agressiu, fa cada picada! A més, no para de cridar i cridar i cridar. Sort en té que ha anat a espetegar en bona casa i que no l’abandonarem mai tot hi sent mal educat.


Tinc molta paciència, d’això me’n sobre, i em pot costar molt o poc, però al final aconseguiré que es calmi i que es comporti. Que arribi a coneixem. Per ara ja he aconseguit tranquil·litzar-lo quan crida: em poso a xiular-l’hi cançons i para per escoltar-me.


No sé res sobre Carolines (si algú em pot ajudar...), la tinc des d’ahir a casa i avui m’he passat totes les hores lliures buscant informació. He llegit que són molt carinyoses amb els amos, que imiten sons, cançons, paraules, fins i tot ballen... El meu no, és molt dolent i només m’intenta mossegar. Tot el contrari del què diuen.


A veure si ens adaptem mútuament i podem conviure.


Espero que no em vingui cap familiar/amic amb algun animal abandonat, ferit o similar... perquè al final m’hauré de comprar una casa de pagès!

Ja que amb aquest, en Riky, és el quart animal que em quedo per causes alienes:

1er: Un canari que es diu Pelat, perquè té una malaltia que li cauen les plomes i està ben desplomat. Aquest fa potser 7 anys que el tinc i el vaig adoptar perquè el seu amo el volia aniquilar.

2on: Una cadernera, que la vaig agafar perquè estava molt ferida i tenia l’ala trencada. Ara està ben curada i ja fa 1 anyet que està amb mi.

3er: En Titus, la tortuga terrestre, d’un amic que es volia desfer d’ella perquè es canviava de ciutat i li feia nosa.

I ara en Riky, que segurament es va escapar o el van deixar anar per dolent.

*Els dos gossets que tinc i l’acuàri amb 5 peixos de més d’un pam, els tinc per voluntat meva.


Com diu el meu pare: Ets Santa Teresita de Jesús!!!!

6 comentaris:

rits ha dit...

guau!!!! déu n'hi dó quants animals!!!

De carolines, la càrol, la d'una de les meves millors amigues. Pósa-li Dreams, de Cranberries. A ella li encanta i fins fa poc, només sentir les primeres notes es posava a cantar (bé, a cridar!). Ara està velleta, i de fet aquest hivern va donar un susto molt gran. S'ha fet estimar molt tot i els crits.

és molt maco en riky!

Anònim ha dit...

El meu company de feina te una Carolina tb li ha trobat una novia pero per lo vist li te por jajja. Que bonics el d'ell li canta Paquito el Chocolatero.

Cris (V/N) ha dit...

Jo sóc més de gates, els ocellots no m'acaben de fer peça, ni les rates com a mascotes :) Un altre dia, agafa un peixet, menys problemes!!
Petons, muassssss!

Màrius ha dit...

Hola.
Ja volia fer-te un comentari ahir però no vaig tenir temps.
L'anella no et pot dir gran cosa, perquè és l'anella del criador, no són subjectes a cap normativa centralitzada tipus anellament científic ni res. Sols pots intentar d'anar a algun veterinari d'exòtics a veure si ell sap què vol dir l'anella -potser coneix el criador- però jo no hi confiaria gaire.
Els problemes que tens són lògics en un animal capturat de llibertat, a més, probablement qui el tenia ja el va alliberar pere tot el que expliques...
En fi, que com bé dius, paciència i et felicito pel teu amor als animals.
Jo també n'he adoptat un fa poc ;-)
N'estic molt content, avui l'hem tret en una excursió amb nens i ha estat un èxit.
Ens anem seguint!

GAIA ha dit...

M'encanten els animals de companyia (gats i gossos sobretot) però precisament els ocells no son de "mi santa devoción". No en se res.

òscar ha dit...

Contxos, en Riky és un "ocellot" de caràcter!

No entenc de carolines ni de cap mena d'animaló però el meu nen (12 anys ja fent el pajarruco) es relaxa quan li acaronem el cap.

Intentar-ho amb en Riky és, suposo, jugar-se acabar amb la ma com un formatge de Gruyere, oi? :)