I a bufar espelmes!

Avui, entre roses i llibres,
un servidora en fa 27.

Molt bona diada de St. Jordi a tothom!
I recordeu que a les dones també ens agraden els llibres,
i els homes les roses!

Ahh! i penjeu la senyera al balcó!

Nuevo inquilino

Us presento el meu nou company de pis:



Es diu Titus i té 15 anyets.
Li encanta entrar a fer el tafaner per tota la casa, però encara és una mica tímid.

Canvi de vida

Com ja haureu pogut comprovar, fa una temporada que estic bastant absent del blog. És a causa d’uns canvis que s’han anat produint a la meva vida.

Sóc una persona que no li agrada la monotonia i sempre busca coses noves i anar-se ampliant. I ara m’he ben emmerdat! Jajajaja. És un dir, ja que tot el què faig és perquè realment ho vull fer.

Doncs he començat un projecte que fa anys que em balla pel cap i ara em treu tot el temps del món.

Estic estudiant per treure’m les oposicions per treballar en el Cos de Tècnics Especialistes en Serveis Penitenciaris, però amb una dificultat, que ho haig de fer pel meu compte perquè aquest tipus d’oposicions es fan a 1:30h de camí de casa meva. I entre la feina i les meves altres obligacions no em puc desplaçar.

O sigui, que a les meves hores lliures, les dedico a estudiar o a fer esport, ja que també hi ha una fase de proves físiques.

Estic molt il·lusionada en aquesta nova fase de la meva vida.

** Procuraré passar aquesta setmana per tots els vostres blogs i possar-me una mica el dia de tots vosaltres!! Espero que em discolpeu.

Tranquilo pronto lloverá

Sort que ho ha fet aquesta nit... (de llover)

-_-

Les tardes de diumenge

Doncs si, aquest mes de març ha tocat anar a veure "A" El músical de Nacho Cano.
El final em vaig fer el carnet del Tr3s C, i la veritat és que ja el tinc amortitzat, en aquest espectacle ens van rebaixar el 40% i a sobre estavem a la primera fila. Fantàstic.

Vam disfrutar com nens petits. Encara que hi hagin dues escènes que et sents obligat a agafar un mocador per les llàgrimes que et cauen... és un músical molt còmic, amb molt d'humor... vaja, que rius com mai. Marxes del Teatre Apolo amb un gran somriure a la boca i sobretot havent vist el gran Nacho Cano.

Les salen las tetas antes que los dientes

Els dies que cuido la nena donen per molt. L’espero davant de la porta de l’escola i tinc l’honor de veure a primera fila tota la lleonera que surt de dins. El què em sap molt greu és veure a un 20% de les nenes més grandetes (9-12 anys) que es perden tot l’encant que té això: el ser nena.

Van vestides com noietes de 18 anys, algunes fins i tot maquillades i pintorrades. Com si no tinguessin temps! Amb els seus talonets intenten cridar l’atenció dels nens, que ja pots comptar... encara surten amb els mocs penjant del nas i amb unes ganes boges de xutar la pilota.

Només van amb la càmera fotogràfica a sobre, tirant-se fotos del dret, del revés, fent morritus, apretant els pocs pits que tenen... i tot aquest book a davant d’un mirall de lavabo.

S’estan perdent una de les etapes més maques que hi ha, no la disfruten com toca. No m’atreveixo a donar la culpa a ningú, però segurament que més d’un la té. És trist veure a nenes que volen pensar i actuar com noietes, i no aixequen ni tres pams de terra (o millor dit, que no superen els dos dits de front).

8 de març

Avui és el nostre dia... i què hi ha de diferent dels altres?

Ahh!! si!! és veritat... que avui ha nevat!!

Un gran Músical

El diumenge vam anar a veure el gran Músical de Mecano (Hoy no me puedo levantar) al teatre Tívoli de Barcelona, el qual estava de gom a gom. Un gran espectacle que no va deixar a ningú indiferent. El vam disfrutar com nens a la segona fila, cantant, ballant, aplaudint, i també s'ha de dir que alguna que altre llàgrima va caure. Feia temps que no disfrutava tant amb un espectacle. Us el recomano.

**Algu és soci del Tr3sC?
M'el recomaneu? Com us va a vosaltres?

Colla de "BERRUS"

El meu poble et multen si no reculls la merda del teu gos. És una iniciativa que la trobo fantàstica, ja que jo tota la vida he tingut gossos i mai a la vida he deixat rastre. Mai m’han hagut de cridar l’atenció. Però hi ha gentussa que només se la pot anomenar per un nom: GUARR@S!

Cada dia surto tres cops al dia a passejar els gossets i sempre trobes a un GUARR@ que intenta deixar la merda a la vorera, al parc o davant d’un portal. No ho tolero i sempre me’n vaig de dret cap a ells i els hi faig recollir. Són aquests GUARR@S els que ens perjudiquen als altres.

Ara bé, a part de trobar moltes cagarades de gossos quan vas passejant, també trobem molts gargalls, escopits, sipis... com li vulguis dir. Què passa aquí? Perquè amb aquests PODRITS no se’ls aplica també aquesta llei? No sé pas què trobo més asquerós, si una caca de gos o un gargall verd.

Molta gent té aquest fastigós costum... jo els agafaria i els hi cardaria unes multasses que quedarien secs de per vida!! GUARR@S! Més que GUARR@S!!

...Marina...

Marina
Carlos Ruiz Zafón


"... Només recordem allò que mai no ha succeït.

(...)

La joventut és una nòvia capritxosa. No sabem entendre-la ni valorar-la fins que se'n va amb un altre per no tornar més ..."