Tenim el costum de quan arribem a casa ens tanquem amb clau per dins. Ens sembla que així estem molt més segurs dins del nostre niuet... (tonteries i manies com altres).
Amb les presses de llevant-se d'hora, marxar cap a Temps de Flors de Girona, tirar totes les bosses d'escombraries (que si una de paper, que si una de deixalles, que si l'altre d'orgànic...), agafar la càmara de fotos, el mòbil, ulleres... Vale! Ja ho tenim tot! doncs PUM, tanquem la porta i a dins les meves claus posades al pany.
Ja l'hem liat! Tots dos amb cara de tontos i tancats a l'escala de l'edifici.
Sort en vam tenir, que tinc el costum de deixar alguna finestra oberta perquè es ventili mentres no hi som. Vam agafar una escala hiper-mega-llarga, i el meu cunyat es va enfilar, pujar com va poder la persiana (que estava abaixada) i cap a dins, donant idees de com ens poden fer una visita. Un bon espectacle amb molts espectadors, ja que va sé la distracció de tot el veïnat que tafanejava darrera les cortines.
Ara a vigilar que no ens torni a passar...
;-)
Donde estan las llaves matarile, rile, rile.
Donde estan las llaves matarile, rile ron.
Chin-Pon!
Donde estan las llaves matarile, rile, rile.
Donde estan las llaves matarile, rile ron.
Chin-Pon!
13 comentaris:
Jajaja es molt gracios pero sols et falta la direccio per a que et furten jajaja a mi tb ma pasat aixo de les claus pero jo he esperat a l'escala fins que aplegaren els pares :P i totes les veines dient mirala a la porta de casa quina llastima de xiqueta jajaa Bona aventura
nosaltres ens vam estrenar, mai ens havia passat.. jejeje
i vam pensar les mil i una abans de trencar el pany... ja que no ens sortia gaire barat...
;-)
pues va a ser que sí!! que el anonimo tiene forma de Dani XD
De moment pum pum, pum pum, pero a poc a poc...
M'en alegro molt Montse! ja ens aniràs explicant de mica en mica... ;-)
ahhh! i per cert... alguna foto també ha de caure!
Pues eso chinpon que va acabar be.
Vols dir que hi ha algu a qui no l'hi hagi passat això?
Una vegada vaig haver d'entrar a casa la meva veïna per fer la mateixa operació. Jo era petit i em podia escavollir més fàcilment per la persiana.
Striper: si que va acabar bé
Albert: Doncs jo amb 26 anys era el primer cop que em deixava posades les claus per dins del pany... el què m'havia passat algun cop és deixar-me'les a dins, però després no hi havia cap problema, perquè sempre hi ha algú o altre que en té alguna còpia.
VISTEME DESPACIO QUE TENGO PRISA... res més a afegir.
Però m´he imagínat l´escena... què bonica... segur que pots escriute un llibre sobre totes les coses q et passen.
Petons
Tothom en aquesta vida podria escriure un llibre sobre les coses que li passen, el dia té 24hores, depèn de com t'ho miris, moltes.
I si a més, li afegeixes que sempre estas fent cosetes, anant a un lloc a l'altre... és impossible que no passin coses, tan positives, com de negatives
A mi en un any m´ha passat dos vegades i el pitjor és que quan torno a casa estic amb l´Alex i no puc entrar a casa... (sort) que els sogres viuen a prop i d´aquesta forma vaig a casa d´ells a buscar un altre joc...
SUPERVIVÈNCIA
és que nosaltres ja teniem un altre joc de claus (les de l'Álvaro), però en aquell pany, si deixes les claus (les meves) posedes per dins, doncs per fora no pots obrir la porta... per això tot el xafarranxo...
;-)
si no hagués deixat una finestra oberta, haguéssim tingut de trucar el manyà de guardia per poder entrar
AIIIII jajaja
"eh' que me dezoriinooo x'DDD"
jajaj XD
"Les flors no les treien fins la setmana que ve, aixi que no feia falta tanta pressa" :)
Parlan de flors i coses xules,
diumenge si fa sol (que diuen que si) comentàvem que podriem anar a la platja amb bicicleta. Pot estar molt bé! Animeu-vos!! Ja ho acabarem de concretar de totes maneres ^_^
I AGAFEU CLAUS!!! :P
ahhh!! ho havia entès malament!! aquest diumenge 17 si que estem per Caldes!!
estarem a Manlleu el diumenge 24...
si feu alguna coseta ja ens avisareu!
Publica un comentari a l'entrada