dijous, 11 de juny del 2009

Corb

Kafka a la platja
Haruki Murakami


"... -Senyor Hoshino.

-Què vol?

-En Nakata no és totxo, només. També està buit de dins. Ara me n'adono que sóc com una biblioteca sense llibres. Abans no era així. Abans tenia llibres a dins. He estat molt temps sense recordar-me'n, però ara sí que me'n recordo. Abans era normal, com tothom, però no sé què va passar que em vaig quedar com un recipient buit.

-Però senyor Nakata, si s'ho mira així tots ho estem, una mica buits. Mengem, caguem, fem una feina de merda cobrant una misèria i de tant en tant podem fer un clauet. No hi ha res més. Però, per molt que diguem, a vegades també ens passen coses interessants, com ara mateix. El meu avi sempre deia que la vida és divertida perquè res no va com t'imagines. I tenia part de raó. Si els Chunichi Dragons guanyessin tots els partits, ¿qui es miraria el beisbol? ..."

4 comentaris:

Striper ha dit...

No se si sempre divertida al menys amb certa intriga.

DANI ha dit...

No se si en certs moments es pot considerar que la vida es una merda. El que si es cert, es que mai res no va com t'imagines.

Petons enmerdats ;))))

Unknown ha dit...

jajajajaja! Part de veritat si que hi ha en aquesta ressenya.
Ja t´has llegit un altre?????? Coi!!!!

kakihara ha dit...

mmm... tinc previst començarlo a llegir la setmana que ve. El recomanes?