divendres, 23 d’octubre del 2009

En aquellos tiempos...


Fa temps vaig descobrir a Joshua Hoffine, un dels millors artistes que hi ha alhora de reflexar les pors infantils.

De petita em feia molta por pujar a les golfes de casa sola i de nit, com també de baixar al garatge. Ara, no puc dir que li tingui por, però si que encara em fa un cert respecte.
Quan anava a dormir, intentava que cap de les meves extremitats sobressortissin del llit, per por als possibles "gremlins" que es poguessin amagar a sota i així evitar que em mosseguessin o que m'estiressin cap amb ells.
Quan em quedava sola a casa i volia anar d'una habitació a l'altre, encenia tots els llums i feia tot el trajecte corrents, per evitar que el "personatge" que m'estava esperant darrera d'una porta no tingués temps de reaccionar.

Actualment, de totes aquestes pors infantils només en conservo el record i gràcies a les fotografies d'en Hoffine, aquest vespre quan tanqui el cotxe dins del garatge, em farà caminar depressa, mirant de tant en tant cap endarrere amb un únic soroll de fons: el "clonck-clonck" dels meus talons.

14 comentaris:

òscar ha dit...

Jo tenia por d'una iaia que, camí d'escola i quan passava davant de la porta de la seva casa, es dedicava dir-me frases perilloses de l'estil "bon dia ninet".

Garbí24 ha dit...

tots em passat per les pors infantils, i saps que? allà on hi ha hagut...sempre i queda.

Cris (V/N) ha dit...

Meia, suposo que com diu en garbi, tot n'hem tingut i encara jo procuro que els peus no surtin per baix dels llençols alguna vegada.... o si estic sola a casa em tanco amb clau.... En fi, quién dijo miedo? :) Gràcies per compartir vivències!

Striper ha dit...

Jo crec que també en tenia perop noles recordo gaire.

GAIA ha dit...

Jo quan m'anava a dormir solia mirar a sota el llit.

Dylan Forrester ha dit...

Interesante blog.

Saluditos...

Lázarus ha dit...

Conservamos todos nuestros miedos infantiles pero ahora preferimos llamarlos " fetiches ".

Sirvi ha dit...

A mi també em passava tot això, però jo era més retorçada; com que em feia por anar la primera a l'habitació (i la meva germana no hi anava mai abans que jo, perquè ho savia i volia deixar-me en evidència), jo anava corrents a l'habitació, encenia el llum per tal que la meva germana pensés que jo ja hi era i hi anés també i, després d'encendre el llum m'amagava COMPLETAMENT A LES FOSQUES al lavabo per donar-li temps a arribar a l'habitació... XDDDDDDD

Petons!

rits ha dit...

jo tb en tenia d'aquestes pors de petites. Durant una temporadeta dormir es va convertir en un autèntic malson.

Però alguna cosa m'ha quedat i diguem que les pelis de por no m'agraden gens.

rits ha dit...

jo tb en tenia d'aquestes pors de petites. Durant una temporadeta dormir es va convertir en un autèntic malson.

Però alguna cosa m'ha quedat i diguem que les pelis de por no m'agraden gens.

Ironia ha dit...

"intentava que cap de les meves extremitats sobressortissin del llit"

Noia, lo dels gremlins em pasaba a mi tambe, ...gremlins, aliens, munchis, critters, goulies,.. exactament com ho descrius, ni que fos ple estiu treia un dit a fora!. O_o

Thera ha dit...

Jo de petita, de vegades em feien anar cap al tard, a les set de la tarda a l'hivern, quan era fosc al carrer, a comprar una mica de farina, uns ous, oli,...a la botiga del poble i havia de passar per sota el castell i la veritat és que mai he tornat a córrer tan depressa!!!! Tenia taaanta por!!!!! No por de trobar-me ningú, jo sentia sons i passes, però de fantasmes i monstres ;)

Anònim ha dit...

...de petit em fèien por les ombres que no comprenía...
...ara em fa por Esperanza Aguirre..
....uuuuhhhh, mamaaaa pooor!...

;)

Unknown ha dit...

Jo també tinc pors a les nits...
Quan pujo les escales del jardí dels meus pares m´imagino que hi ha algú esperant, entre altres coses...
Però de petita BUFFF no puc explicar totes les coses!