dijous, 17 de març de 2011

ni PUTA gràcia


Ahir el matí, direcció cap a la meva feina, vaig viure una situació... com ho diria... una mica "violenta".

Anava a pas lleuger, amb ganes d'arribar al centre. Del meu braç esquerra i penjava la meva bata blanca d'infermera, ben posadeta vigilant que no s'arrugués. De la meva mà dreta hi penjava una bossa plena de medicaments de tot tipus, ja que m'havia tocat a mi anar-els a buscar a la farmàcia. El meu pensament només estava concentrat dins del meu bolso, pensant amb l'entrepà de pernil salat que m'esperava menjar entre pacient i pacient.

De reüll, em vaig adonar que tenia un cotxe que anava al meu mateix pas, però a uns dos mentres darrera meu. Que estrany! Vaig continuar el meu camí i vaig fer com si res.

Total, si passava alguna cosa estava ben bé el centre del poble.
Aquest cotxe, un cotxe de color negre atrotinat i vell, em va avançar i es va parar a uns 5 metres més endavant que jo. Tot s'ha de dir, mai em fio de cap desconegut, ni de la meva pròpia ombra! El conductor, un home sol d'uns 35 anys, va obrir la finestra del copilot i va esperar que jo arribés a la mateixa altura que ell. En el fons... vaig pensar, que debia ser un pobre home que es debia haver perdut.

Em va cridar, no m'hi vaig acostar gaire a la finestreta del cotxe, des d'una distància prudencial vaig esperar a veure quin carrer em demanava. Sense solta ni volta, em va demanar si treballava en aquells moments (aquesta pregunta em va desconcertar). Jo, amb el meu posat més borde vaig contestar que si, assenyalant bata i la bossa plena de medicaments, vaig començar a caminar per marxar. I ell, sense cap mirament de res, em va proposar que m'oferia un treball per a mi, que li faltaven noies pel seu negoci, que era un negoci que estava creixent per moments i que donava molts i molts beneficis... Tot i així li vaig dir que no m'interessava. Finalment, em va dir que volia noies pel seu servei de barra!!! Com?? Què m'està proposant?? Fer de...??

Mai a la vida m'havia passat una situació així. Em vaig mirar de dalt a baix a veure si la vestimenta que portava podia semblar provocativa o insinuar alguna cosa que no vull... però què va! Pobre de mi anava vestida amb uns texans desgastats i una brusa de coll alt!! Serà berro el tiu!! El vaig engegar amb tota la meva mala educació que puc gastar, i amb moltes ganes de posar-li els ous per corbata i el vaig fer marxar amb la cua entre les cames.

Vaig agafar el telèfon i corrents vaig trucar a la meva parella. Alarmada i disgustada pel què m'havien ofert feia pocs segons. Quan li vaig explicar, s'ho va agafar rient i fent bromes. Ja us podeu fer una idea de les bromes que li van sortir de la boca. I li van faltar cames per anar-li a explicar a la familia i amics! (homeeeeeees......)

No ho sé, però jo ho trobo molt fort aquesta situació. El què em sap greu és no haver-li agafat la matricula del cotxe d'aquell malalt mental. I perquè collons em va haver de parar a mi?? que en faig la cara o què?? Malparit! Si pobre de mi, si en aquells moments només pensava amb el meu entrepà de pernil salat que portava dins del bolso!

13 comentaris:

Xavier Muniesa ha dit...

Quina mala sombra, quin disgust, quina poca dignitat cap a les persones. Aquest individu deu tenir la convicció que totes les dones són com la seva mare...

Cromlec ha dit...

Segur que no era del teu poble. Si el tornes a veure, pots penjar cartells pel poble amb la matriculka del cotxe avisant a les noies del poble de la presenciua d'aquest element.

Per un altre cantó, no has de permetre que et faci sentir malament, ni has de mirar com anaves vestida. Vas vestida com et surt d'allà i cap home te el dret d'insinuar-te res per la teva forma de vestir.

El millor que pots fer es agafar-t'ho com una anecdota, desagradable, per anèctoda.

Anims

garbi24 ha dit...

pitjor hauria estat que li hagues proposat a una altre i a tu no t'hagués dit res......senyal que va veure bon ganao.....
Quins cullons que té la gent, no sé on anirem a parar.

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Sí, sí, una anècdota, però no cal oblidar que malgrat que la porstitució no està tipificada com a delicte, el proxenetisme sí.
De manera que aquest personatge estava cometent un delicte, encara que de forma molt hàbil ho deia amb metàfores i de paraula.
No s'hi pot fer res, només el que vas fer.

Aris ha dit...

pots mirart'ho d'una altra manera: et vas salvar d'una bona, potser volia algu més que donarte feina a una barra d'aquelles...hi ha una web de la Guardia Civil on explicant quantes noies han desaparescut per una escena similar a la que expliques!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

La realitat supera la ficció...Que bé que tot hagi quedat en un ensurt...

magazine.cat ha dit...

Cuidat que volta cada element pel mon que fa esfereir.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Uf, quin sustu.
Pensa que com a mínim anava vestit i no es feia "treballs manuals" mentre parlava amb tu, que d'aquests també n'hi ha!
(ecs quin fàstic!)

zel ha dit...

Home, jo si que li hauria agafat la matrícula, i segur que el denuncio... quin cabronàs!

GAIA ha dit...

Jo, de segur que agafo la matrícula i el denuncio. Potser un espant el tindria...

rits ha dit...

entenc el teu disgust. I tb que no et donés temps d'agafar la matrícul·la.

no, no és normal, ni lògic que passin aquestes coses.

ara, a oblidar-ho el més ràpid possible1

Eli ha dit...

Deunidó!!!
Ostres...!!! bufff....
Ja veus però, que aquest negoci, no li veu afectada la crisi.. l'ofici més antic no es veu afectat ...

Be, menys mal que s'ha quedat només en un ensurt!
;-D

Amylois ha dit...

No se si aquest home s'ha insinuat, o s'ha tocat els collons mentre t'ho deia, pero treballar a una barra no es indigne.
A menys que la feina sigui a un burdel i tu una tapa per servirse hahahahaha.
Ser cambrera no es dolent, es fotut, pero no dolent.
Com que no m'ha pasat, no emb sembla per tant....
Un petó.