Ahir, vaig anar a veure un documental al centre comunitari, amb companyia de dos amics (Carme i Caro), ja que durant tot aquest mes s'ha celebrat la 12a Mostra de Cinema Documental de Vic. Aquesta edició va d'artistes singulars i la projecció que vaig anar a veure és "Crumb" de Terry Zwigoff (EUA, 1994). Aquesta pel•lícula és un retrat magistral de la personalitat obsessiva i excèntrica de Robert Crumb, un genial dibuixant de còmics i un dels pilars de la cultura underground. On ens deixa a conèixer les seves fantasies, obsessions i a la seva família.
Robert Crumb és realment friki. Físicament és clavat a com ell es dibuixa, i totes les seves pors, fòbies i vicis que representa a les seves historietes són reals. Té fixació pels culs grans, està obsessionat pel sexe i reconeix obertament que es masturba de 4 a 5 cops al dia.
Ens presenta a la seva família, la qual també participen en aquest documental (menys les germenes, les quals no hi van voler participar). Tot i que és un personatge rar, sembla el més "normal" de la família. La seva mare és viuda, germans super medicats i amb diferentes disfuncions, i les seves ex-novies tampoc eren gaire corrents (s'ha de dir, que Crumb ha set un inmens cabró amb les dones).
Ha set un documental molt interessant, una autobiografia molt ben aconseguida, molt sincera. Dura dues hores, però realment val la pena si t'agrada aquest dibuixant.
2 comentaris:
La veritat es que mai no he sabut trobar-li la gràcia a les historietes d'aquest home. Li reconec un munt de virtuts, es un dels pioners del còmic independent americà i es molt valent en posar les seves paranoies, pero sempre em tira enrere el to egocèntric (i bastant masclista) de les histories.
Tot y això tinc bastant interès en veure el documental, sembla molt interessant i les altres pelis deldirector an agradat.
la veritat que és diferent... i molt i molt masclista.
però sap dibuixar molt bé, i plasmar les seves paranoies perfectament. es fa entendre.
el seus dibuixos són el seu reflexa.
ell és així, una persona tota curiosa i diferent.
mira't el documental, val molt la pena
Publica un comentari a l'entrada