dimecres, 14 de maig del 2008

Imagina


Imagina que las personas nunca hablan directamente contigo, pero conversan de ti en tu presencia.
Imagina que los niños se burlan de ti en la calle y que los adultos te miran y hablan en voz baja a tus espaldas.
Imagina que las personas te toman por el brazo y te sacan a la calle sin decirte nunca a dónde te llevan.
Imagina que no te está permitido ir a ninguna parte solo.
Imagina que los profesores siempre te hacen preguntas tontas como "¿qué color es éste?" o "¿señala tu nariz", aun cuando tienes 18 años o más.
Imagina que tus intentos de hacer algo siempre son interrumpidos por personas que lo hacen por ti.
Imagina que estás enfermo, pero que nadie se da cuenta.
Imagina que oyes constantemente a las personas discutir acerca de lo que no puedes hacer.
Imagina que eres un adulto, pero todos se refieren a ti como a un niño.
Imagina que las personas están siempre diciéndote que hacer, pero nunca conversar contigo.
Imagina que las personas solo esperan una conducta inadecuada de ti.
Imagina que nunca te este permitido tomar la más pequeña decisión personal.

Este es el mundo de las personas con discapacidad intelectual, autismo y problemas de conducta. Yo con toda probabilidad, me comportaría inapropiadamente, como lo hacen muhcas personas con discapacidad intelectual.

Como educadora de disminuidos psíquicos, os invito a reflexionar sobre el tema. No sé si és un tema muy lejano, pero estaria bien ponerse en su lugar.

7 comentaris:

Unknown ha dit...

Sabes, en alguna de estas frases me he sentido identificada y se me han puesto los pelos de punta... Qué horror! No hace falta ser un disminuido psíquico para tener estas "paranoyas"... por eso creo que estuve de baja 5 meses... diagnóstico Depresión por estrés !!!! No está mal...

Unknown ha dit...

Otra cosa... este cuadro me recuerda a "El grito" de E. Munch.

_MeiA_ ha dit...

Como bien dices, no hace falta ser disminuido psiquico para tener estas "paranoias", todos las tenemos, el que pasa que ellos las tienen más pronunciadas y cuestan más de controlar.

un besote syl

kakihara ha dit...

Jo crec que casi tots hem passat per aquestes situacions quan érem nens o adolescents y tothom et parla com si fossis retrassat o haguessis de demostrar nosequé a la vida per prendre't en serio. Tots ens hem sentit amb ganes de donar-li una patada a les normes socials a causa d'això (i de fet la majoria li he donat patades).

El principal problema es que quant sóm grans i no tenim aquesta pressió tendim a generar aquesta actitud de forma expontania. Com un tic. Perquè es la forma com ens he criat i s'ha de fer un esforç intel·lectual molt gran per anar en contra de l'actitud que et sembla natural.

Pero mereix la pena ferho,no tinc ganes de tornar a pasar la vergoña que una gent a la que has tractat d'imbecil et demostrin a la llarga que tu eres l'imbecil (juntament amb la gent que et reia les gràcies).

Se que me ne anat del tema una mica, però es que realment he tingut molt poc contacte amb disminuits psiquics.

_MeiA_ ha dit...

la majoria de persones no ha tingut gaire contacte amb els disminuits psiquicis... és un món bastant desconegut...
encara seguim sent els que tenim contacte, els que treballem amb ells o els familiars. Però hem millorat, pk fa anys que només eren els familiars, ja que eren persones que les tenien tancades amb clau i pany a casa.

Unknown ha dit...

Alguna vegada, al súper, m´he trobat a un grup de disminuits amb els seus acompanyants... llavors estava de baixa maternal i anava amb el bebé a comprar. La veritat és que més d´un s´apropava a l´Alex a dir-li cosetes... no em feia res que li diguessin coses... també ho fan les àvies, altres nens, etc. Això si, em va donar la sensació que a les acompanyants els hi feia cosa que s´apropessin a l´Alex... potser ho feien per mi no ho sé i deien "deja al bebé que está durmiendo", un dia vaig contestar "No, no está durmiendo".
Fa temps que no coincideixo amb ells.

_MeiA_ ha dit...

Saps què passa... a mi molts cops tb em fa por que s'acostin amb nens petits, pk molts dells són agressius, i sempre ataquen els més indefènsos... segurament deuria ser això.. si s'hagués apropat algun nanu que no fos agressiu, segur que no haguéssin dit res...
és el què penso jo, però clar, no sé