dimecres, 25 de març de 2009

KiEt

Quiet
Màrius Serra



"... Un nen que no camina ni gateja ni somica ni riu, que no diu mama ni papa ni caca ni piu, un nen, doncs que no aixeca el cap ni que li posin una mamella al front, ¿com collons no ha de presentar cap signe mèdic d'anormalitat?... "


"... La fragilitat de mon fill tendeix a l'infinit. En un incendi no podria fugir del foc. En una evacuació massiva no mouria ni un dit. No beuria ni que es deshidratés, perquè no sap agafar res amb les mans. No tancaria els ulls davant de cap barbàrie, perquè gaudeix de la valentia infinita dels ignorants. Ni tan sols sabria expressar repulsa o demanar ajuda. Els perills que assegen el comú dels mortals són, en el seu cas, perills de mort ..."


"... No me'n recordo pas, de com es diu la mare.
No me'n recordo pas, de com es diu el pare.
No me'n recordo pas, de com es diu ma germana.
Com que no me'n recordo de res, tampoc no me'n puc oblidar.
Qui no recorda, no oblida.
Qui no oblida, recorda.
Qui recorda, oblida.
Qui oblida, no recorda.
Qui no recorda, no oblida.
Estimo, però no ho recordo.
M'estimen, i no ho oblido.
Mai no cauré en l'oblit ..."

6 comentaris:

Striper ha dit...

Hola guapa prenc nota de la proposta. Petons.

òscar ha dit...

és la segona o tercera recomanació del llibre que veig. tot i que els dos llegits d'en màrius serra em van decebre una mica (ablanatanalba i farsa) amb aquest, d'una temàtica força diferent, tornaré a intentar-ho

bon dimecres meia!!!

Stela ha dit...

Jo ara també estic amb aquest dels Homes que no sabien estimar les dones

a veure com acaba ;))

Syl ha dit...

Ja vaig veure a les notícies quan s´estava fent el llançament del llibre...
Es molt i mol dur?????

_MeiA_ ha dit...

Òscar: jo ha set el primer llibre que he llegit d'aquest autor, i la veritat és que és molt ràpid de llegir, i a més és interessant perquè ell és el pare d'aquest nen.

Syl: No és dur, és la pura realitat. M'ha agradat perquè amb aquest nen he vist reflexat molts dels meus alumnes que he tingut els anys que he estat treballant amb aquest camp, tant a l'escola especial com a la residència.

Lansbury ha dit...

Ais el apuntare a la llista de llibres per llegir pero no se quan tindre el plaer. Un bes molt gran