dissabte, 7 de març de 2009

Un ramet de lliris


Por mi parte han de disculparme,
pero yo no tengo tiempo para hacerme viejo.
Con su permiso.



En un dia com avui, de fa exactament 5 anys, ens vas deixar.
Però pensa que sempre estàs en boca,
en memòria i en el record de tots nosaltres.
Encara tens les teves cosetes el lloc on les vas deixar.




T'estimem iaia!


4 comentaris:

Lastienditas ha dit...

Ohhhhh! (Corazoncito encogido)

Albert ha dit...

EStarà ben contenta la teva avià allà on sigui al veure aquest post.

Syl ha dit...

Un petonàs per a tu els teus i els lliris són preciosos... ja me´n recordo de un altre post que aquestes flors li encantaven a la teva àvia...
Segur que allà on estigui està veient com ets de feliç amb la teva vida i està molt i molt contenta per això.

P.D. Sembla una tonteria però per a Carnestoltes l´Alex anava de pirata i vaig posar-li un mocador al cap que era d´ella, és de seda, però no em va importar. Vaig pensar "La Ita estarà contentíssima si veu que l´ALex porta alguna cosa d´ella..."

_MeiA_ ha dit...

Moltes gràcies!

Si, els lliris li agradaven molt, al seu jardí hi tenia lliris, i sempre que en podia fer un ram ens els portava... i és una flor que em recorda a ella.

Syl: segur que li hagués encantat posar-li ella mateixa el mocador de seda, el més bo que tingués a l'armari.