divendres, 29 d’agost del 2008
De mayor quiero ser...
Aquest vídeo me l'ha passat una persona fantàstica, moltes gràcies Cristina Esquís!
De fet és ben cert, tothom voldria tornar a ser un nen, amb l'experiència actual. És que no tenen cap problema, el problema més greu és triar en què volen jugar, en canvi, nosaltres n'estem carregats: crèdits, hipotèca, responsabilitats laborals, socials, mal de caps... buff! i ho transportem durant tot i tot l'any. I esperem amb candaletes els 15 dies de vacances, els quals volem desconectar absolutament de tot, però tot i així, els problemes no se'n van, sinó que venen dins la maleta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Me ha encantado!
Aunque ya te diré yo lo feliz que estará Alex en cuanto lo dejemos en la guardería... llorará mucho y se me encoge el corazón sólo de pensarlo porque no me gusta nada oírle llorar.
vaya! pero es normal que llore al principio... pero piensa que una vez se cierre la puerta se lo pasaré en grande con todos sus amiguitos!
no me acuerdo, pero por lo que me dice mi madre, yo era una fresca de pequeña, me dejó el primer dia en el cole, ella pensando que lloraría un montón.. y me fui corriendo a jugar en el patio enorme que habia con otros niños...
Aix quanta raó. Tots voldriem de tant en tant poder fer com abans, i agafar-nos tres mesos de vacances (més les de nadal, setmana santa...) i no tenir més preocupacions que les de passar-nos-ho bé.
Enrera queden aquests dies, però, d'entre tant maldecap, preocupacions i estrés, sempre hi ha una escletxa per la que entra claror i fa que ens n'adonem que el pas dels anys també ens ha portat coses bones.
I algunes de molt valuoses. ;)
si.. hem d saber apreciar cada moment, ja que tots els moments tenen el seu encant...
i més ara...
Publica un comentari a l'entrada