dimarts, 26 d’agost del 2008

(sÓlo) Para mujeres


Este verano, iba a pasar algunas horas en la biblioteca de Rosas, i buscando sin buscar nada encontré un libro de la lengua Esperanto, dónde este me llevó a otro, de otra lengua que no había escuchado nunca a hablar: el Nushu (lengua de mujeres s.III).

Parece que fue creado por mujeres no escolarizadas, rurales y sometidas a las estrictas y duras normas de la sociedad patriarcal china.
Estas mujeres vivían oprimidas y no se podían comunicar abiertamente entre ellas. Con todo lo que les venía detrás: obligadas a casarse jóvenes, a tener un montón de críos, ser obligatoriamente amas de casa... la vida de casada se convertía en un verdadero infierno.
El Nushu era la lengua que utilizavan libremente entre ellas, la única forma de escapar de la cruda i dura realidad, de contar sus sueños, intimidades, deseos, emociones...

Realmente muy triste vivir de esa manera, ocultando toda tu forma de ser y sólo pudiendo escapar de la realidad con el habla.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Sorprenent! Fantàstica aquesta troballa...
Mmmmm...com va el tabac?

Kisses!

_MeiA_ ha dit...

per ara molt bé! gràcies! ja et dic, el fotut serà el cap de setmana... però entre setmana m'hi puc estar...

;)

Unknown ha dit...

Quina llàstima haver d´arribar a aquests extrems... d´això ja fa molt de temps!!! Però desafortunadament actualment hi ha ètnies on la dona és un 0 a l´esquerra (ablació, casar nenes que es queden embarassades de seguida, i una llarga llista)
Segueix fent entrades d´aquestes! M´agraden!

_MeiA_ ha dit...

si.. és patètic, però encara queden moltes i moltes coses a altres cultures i fins i tot a la nostre que han de millorar... però temps al temps...