Ipad vs Diari

Crec que on es posi un diari o un llibre de tota la vida... que es deixin estar de les noves tecnologies...


Però no m'hi jugo res, ja que sé que tard o d'hora jo també hi cauré...

16.02

M'hagués agradat més penjar el cartell de: Tancat per Vacances... però així és la vida, quan menys t'ho esperes PATAPUM!

Diuen que les desgràcies mai venen soles, i és ben veritat. Aquest cop ens han arribat dues desgràcies juntes al preu d'una.

Hem començat amb mal peu aquest 2011, que de ben segur serà un any per recordar i em temo, que per no oblidar mai més.


Aquests dies estaré una mica desconectada del bloc (lògicament) i segur que tots m'entendreu.



Però recordeu, que en aquesta vida som tots una merda, viviu l'avui i disfruteu dels bons moments que ens dona la vida, els dolents ja venen sols.

Fins on arribarem?

Aquest vespre passat (o sigui ahir), més o menys a les 11 de la nit, mentres tots miràvem la televisió, els dos gossets que tenim es van desesperar a lladrar. No paraven de lladrar amb molta força i amb ràbia. Ens va estranyar moltíssim perquè mai s'han comprtat així. Els vam renyar i els vam fer callar. Tot i això no van quedar tranquils, constantment roncaven i ensenyaven les dents direcció a la porta.

No enteniem què passava i van donar la culpa a algun veï. Més tard vam marxar a dormir.

Aquest matí, quan ens hem llevat a primera hora, hem sortit per treure els gossets a passeig, hem vist que ens faltava la catifa de l'entrada de la porta. Que estrany.

M'he quedat blanca i tremolosa per uns moments... Merda! M'ha vingut el cap l'escena d'ahir a la nit. Els gossets ens avisaven que hi havia algun foraster a la nostre porta! Merda!

Entro corrents cap a casa una altre vegada. Vaig corrents a l'habitació dels meus pares per avisar'els que segurament ens han intentat robar (com a molts coneguts i veïns). Que ja els teniem a dins! I que gràcies els gossets van deixar-ho estar per no cridar l'atenció.

Pugem les escales amb el meu pare i anem cap a les golfes. Tot està potes enlaire, tot tirat per terra, tot trepitjat i rebuscat... Merda! Mentres nosaltres miràvem la televisió com encantats, teníem uns putus desgraciats remanant les nostres coses!

Fins on arribarem? Què collons volen trobar a una casa de gent treballadora? Si no tenim diners, ni joies... ni res de valor que els hi pugui interessar! L'únic de valor que tenim són les coses sentimentals, com per exemple els àlbums de fotos. Que hi ha crisis? Si! I nosaltres també la trobem la ditxosa crisis, però no anem a robar els altres treballadors. I si no ens podem permetre un bon tros de bistec, doncs ens menjem honradament un bon tros de pa!

Perquè no van a la casa del davant on hi viu un empresari? O a la casa del merda d'alcalde que tenim, que s'està construint una torre a Muntanyola? No... han d'intentar entrar a casa meva.

Tinc por, em causa pànic pensar que han estat tant a prop, a dins. Tornaràn?

Sempre tanquem totes les portes amb clau (és una mania)... però si entren als bancs, també poden entrar allà on vulguin.

Avui a primer hora he trucat a un meu parent que està ficat a la policia, m'ha fet la denúncia pertinent i diuen que els pròxims dies estaran molt el cas de casa nostre. Avui ve a dinar amb nosaltres perquè li expliquem tot amb pèls i senyals.

I el què sembla patètic... és que només trobem a faltar la merda de la catifa de la porta de l'entrada! Que trist!

(Sort dels gossets,
encara que siguin un chihuahua i un pinsher miniatura...
arriben a ser un dogo i un doberman i ni ho expliquen aquests malparits!)




Feliç Sant, Mama!

El Reto 2011

Pels amants de la lectura, hi ha una mena de repte personal molt interessant a fer (El Reto 2011). Me n'he assabentat gràcies al blog de l'Amylois, i es veu que ja és el quart any consecutiu que es fa. Cada any hi ha un repte diferent, i aquest es tracta de "llegir-se" la taula periòdica dels elements (no us espanteu abans de mirar de què es tracta!). Us animo que llegiu les instruccions per poder-hi jugar correctament, la veritat és que és com una mena de sudoku original.

A mi, com que m'agrada molt llegir i sempre tinc un llibre entre les mans, m'he registrat sense pensar-m'ho dues vegades. No sé si aconseguiré fer el repte que proposen, però les ganes hi són. És un repte personal, no hi ha premis, el premi és la satisfacció d'aconseguir llegir el total de 30 llibres i d'omplir la taula periòdica abans que s'acabi el 2011.

Feu una ullada a la pàgina, ja que es poden trobar les respostes d'alguns dubtes que podem tenir al llarg del joc, un "foro" on deixar-hi els teus comentaris, i una mica d'ajuda per trobar les combinacions per la taula (aquest últim d'una altre pàgina).


Qui s'apunta a jugar al repte de la lectura?

;-)

És indignant!

Visc i treballo en un poble de la comarca d'Osona, però des de fa 6 anys em vaig comprar el què se'n diria el meu "apartament de soltera" a Empuriabrava.

Ara, la Llei de Costes, ja ha tancat l'expedient on dicta que TOTS els amarratges i els embarcadors d'Empuriabrava seran de domini públic, a més, les finques que queden arran dels canals quedaran afectades per una servitud de trànsit de sis metres. Què vol dir això? Doncs que tots els propietaris tindran les mans lligades per actuar en aquesta franja de sis metres (no podràn fer-hi obres, ni vendre l'habitatge...), encara que legalment no perden la propietat de la casa. Aquesta afectació creua jardins privats, piscines, habitacions, llits, cuines...

He tingut la sort que per un PAM (si, si!! per una merda de pam!!!) no sóc una de les 5.000 persones afectades per aquesta llei.

És indignant que després de tots aquests anys (algunes de les finques afectades tenen més de 50 anys!), on els propietaris tenen les seves escriptures en regla (firmades pel contratista, pel notari), tenen els papers corresponents... on han pagat SEMPRE les seves contribucions, els impostos... On moltes de les vivendes han passat de pares a fills i amb la suor que comporta moltes vegades pagar una hipoteca. Ara, després de tots aquests anys que l'Estat s'ha embutxacat diners d'aquests treballadors sense posar-hi cap pega, els hi diuen que se'ls hi quedarà una part del seu habitatge i que formarà part del domini públic. Ahhh! i això si!! que continuïnt pagant, que és el seu deure!

Sort que no he estat una de les afectades, perquè sinó hagués estat portada de tots els diaris i revistes!! Colla de malparits!!

Galetes i ulleres

Aquesta tarda tenim convidats a casa i sempre m'agrada fer alguna coseta. Avui toca unes miques de "galatones" per acompanyar el cafè. Espero que entre rialla i rialla vinguin de gust.

La veritat és que són molt fàcils de fer i queden boníssimes!

Visca el règim!

Bones Festes!

Molt bones festes!!

Jo les disfrutaré com una nena petita acompanyada de tots els meus!

:)

Ja la tinc!

Com cada any m'he palplantat sense cap mania al despatx de la meva jefa per demanar-li la panera de Nadal (tot s'ha de dir, a part de que hi ha molt bon rotllo entre les dues, també tinc un morro que me'l trepitjo.) Sóc de les que penso que: qui no plora, no mama.

A diferència d'altres anys que sortia del despatx amb un pernil o lot sota el braç, aquest només he pogut sortir amb cara de circumstància, pel fet de que com hi ha crisi, no hi ha panera (ni sopar de Nadal).

Sense pensar-m'ho gaire, tant bon punt he sortit del despatx he marxat a autoregalar-me'n una. Què collons! "Al mal tiempo... buena cara!" I a més, he treballat com una burra tot l'any i me la mereixo!

Sefuela

Estic una mica preocupada. M'acaben d'enviar un e-mail informant d'una nova malaltia anomenada Sefuela. El què més m'angustia és que començo a patir alguns dels seus símptomes. Dilluns mateix aniré a demanar hora al meu metge de capçalera perquè em faci una bona revisió i que em digui si això pot ser greu.

Us passo el mail que m'han fet arribar perquè hi doneu una ullada:



NUEVA ENFERMEDAD: SEFUELA
La Sefuela es una nueva enfermedad aun no aceptada por la ciencia médica. Mientras tanto, millones de personas que padecen este mal, esperan la aprobación de la Organización Mundial de la Salud, para que estudie y se encuentre la cura para esta mortal enfermedad que cada día es adquirida por miles de personas.
Por favor, es muy importante hacerse este auto-examen ante la aparición de la Sefuela. El diagnóstico a tiempo puede ayudarnos a combatirla.

Sintomas que definen la aparición de esta patología:
1. Si un café te produce insomnio.
2. Si una cerveza te lleva directo al baño.
3. Si todo te parece muy caro.
4. Si cualquier cosa te altera.
5. Si todo pequeño exceso provoca aumento de peso.
6. Si el chorizo te cae pesadísimo, el picante te irrita y el ajo se te repite.
7. Si la sal te sube la presión arterial.
8. Si en una fiesta pides la mesa lo más lejos posible de la música y de la gente.
9. Si al atarte los zapatos te produce dolor de espalda y cintura.
10. Si la TV te produce sueño.

Todos estos síntomas son prueba irrefutable que padeces de Sefuela.

¡¡SE-FUE-LA juventud!!

Doncs si, m'agrada!

No em mireu amb aquesta cara... no he matat a ningú, només m'agrada el Nadal!!


Què voleu que us digui... disfruto com una nena petita decorant tota la casa amb motius nadalencs, que si l'arbre, que si els ninotets, que si el calendari advent... total, només per 15 dies fa que les festes siguin més alegres. També m'agrada decorar la taula amb algun detallet festiu i així fer-la més vistosa.

Em diverteix cuinar (sempre m'ha agradat) i en aquestes dates no em suposa cap inconvenient ficar-me dins de la cuina. Ja tinc fins i tot el menú de cap d'any escollit. Es lleparan els dits!!

Dinars i sopars familiars? Tothom tremola quan és hora de parlar d'aquest tema. El què penso: és perquè fer el numeret si durant l'any no el fas. Jo faig els àpats només amb les persones (amics i familiars) més properes a mi, que durant els 365 dies de l'any són al meu costat. De què em serveix fer un sopar amb uns tiets llunyans que només veig un cop l'any? M'hi nego. Són festes per disfrutar amb els teus i no entenc perquè s'ha de fer tant espectacle.

Regals? Ui tant com si. Tothom qui em coneix sap que són una amant del consumisme i que el practico tot l'any. Però igual que amb el tema dels àpats, faig regal a qui realment vull, a les persones a les que estimo, no perquè sigui una obligació pel fet de ser Nadal. En aquest aspecte hi dedico molt de temps, ja que procuro fer un regal especial per a cada persona, mai demano la típica frase horrorosa: què vols que et regali? No. Un regal es fa voluntàriament i de cor, i es regala el què un vol regalar.

A més, sóc una persona que ho celebra absolutament tot, fins i tot les coses que per la majora són insignificants: aniversaris (familiars, amics... i fins i tot els dels gossets!!), sants, aniversari amb la parella, el dia que em vaig treure el carnet de conduir... ja ho veieu, ho celebro tot i més. Doncs perquè no haig de viure i celebrar el Nadal?

No tinc el Nadal com una obligació de sopar amb aquella pesada xerrameca, i després anar a casa de l'altre cosí fanfarró i fer un regal amb aquell amic borde... Fem simplement una festeta rodejada amb els meus, que en ves de crema catalana o de la mona de pàsqua, hi ha torrons sobre la taula.

Passeu, passeu... que veureu el piset...