I Dalí m'ha ensenyat Cadaqués.
El seu Cadaqués, la seva platja on el temps es para, els rellotges es fan tous,
el mar està viu, les gavines volen sosegades, tot té com un alé d'irrealitat...
de somni...
Les cases sorgeixen de les roques com fantasmes que s'enlairen i es queden
suspesos al cel, per esperar-te, per quan vulguis tornar.
Este fin de semana me he dado un pequeño capricho, algo que hacia tiempo que no hacia y que hechaba tanto de menos! Ir a la Costa Brava. Lugar al que adoro, al que estoy enamorada. Ha sido un fin de semana de "relax", bueno, entre comillas porque hemos recorrido: Roses, Empuriabrava, Llançà, Cadaqués, Port de la Selva, St.Pere de Rodes, Portlligat... con solo 2 días! ju-ju-jususpesos al cel, per esperar-te, per quan vulguis tornar.
Tenia un antojo enorme de respirar tranquilidad, la brisa del mar, el ambiente veraniego... en fin, canviar de aires, ahora si que he recargado pilas!
.JPG)
4 comentaris:
Buf.. és on estiuejo. M'encanta l'alt empordá!
Vaya tute t'has pegat de viatjar el cap de setmana, no us deu haver donat temps de res!
siii! si tot allò m'ho conec molt més bé que la plana de vic! jejeje... tb és allà on estiuejo cada estiu.. i tenim un apartament allà dalt... que des de que tinc ús de raó els meus pares m'hi han portat.. jejej
comparto tu enamoramiento :D
jejej,, es que es genial!
mmm.. lo compartimos?¿ jajja
un beso Karma
Publica un comentari a l'entrada