dilluns, 7 d’abril de 2008

Piensa que...


El día más bello, hoy
La cosa más fácil, equivocarse
El obstáculo más grande, el miedo
El mayor error, abandonarse
La raíz de todos los males, el egoísmo
La distracción más bella, el trabajo
La peor derrota, el desaliento
Los mejores maestros, los niños
La primera necesidad, comunicarse
La mayor felicidad, ser útil a los demás
El misterio más grande, la muerte
El peor defecto, el mal humor
El ser más peligroso, el mentiroso
El sentimiento más ruin, el rencor
El regalo más bello, el perdón
Lo más imprescindible, el hogar
La ruta más rápida, el camino correcto
La sensación más grata, la paz interior
El arma más eficaz, la sonrisa
El mejor remedio, el optimismo
La mayor satisfacción, el deber cumplido
La fuerza más potente, la fe
Los seres más necesitados, los padres
Lo más hermoso de todo, el amor

8 comentaris:

Dani ha dit...

Hola!!

Quasi en totes estic amb tu. Bastantes al 100%, altres potser trobaria millor... :-p.

La distracción más bella, el trabajo
¿eingh? Hi han cose millors per distreures. ;-)

La fuerza más potente, la fe
...en un mateix. ;-)

Salut!

Dani

_MeiA_ ha dit...

bones Dani!
Això és depent de com tu miris... per mi la feina que faig mencanta... és anar al meu lloc de treball i desconectar de tot.. tinc la gran sort de treballar amb el què magrada, és veritat que poca gent ho pot dir, però tinc molta sort amb aquest especte.
I sem cauria la casa al damunt si no anés a treballar, masses hores...

vinga, un petonàs molt fort, i merci per passar per aqui,, torna quant vulguis!

muaks

Dani ha dit...

Pro no em negaràs que no es millor anar a la muntanya o la platja, a gaudir de la natura, o passar una bona estona amb els amics. o no? :-p.

A mi també m'agrada la meva feina, pro m'agrada més altres distraccions.

Ara em pica la curiositat de saber de que treballes...

Petons.

Dani ha dit...

Dani:Ara em pica la curiositat de saber de que treballes...

Parlo sense llegir. Ja he vist el teu perfil, i alla ho posa... :-p

_MeiA_ ha dit...

jejejj,, si, sóc educadora de disminuits psíquics...
tens tota la raó, que hi han moltes més activitats més satisfactòries que el treballar... però el treballar és una necessitat que s'ha de cobrir... obligatòria... i com que s'ha de fer, val més disfrutar treballant, que no està amargat treballant... és un punt de vista...

un ptnas!

Dani ha dit...

Pro rao a tu tampoc et falta ;-), a la feina s'ha de gaudir, si no malament. Si gaudeixes tant és fantastic.

La meva ex va estar una epoca treballant amb disminuits i tot i que era molt agraits (clar que sempre pot dependre del cas) a vegades se li feia una mica dur, clar que ella era al principi quan encara no havia acabat la carrera i era auxiliar de educadora, en un centre on depenent del cas feien més de cuidadora que d'educadora.

Com es que posas recursos humans al sector? No seria millor posar educadora? Per curiositat, vas estudiar educació social?

_MeiA_ ha dit...

és una feina dura.. molt dura.. a més jo estic amb discapacitats psiquics profunds i greument afectats... però bueno...

i tu a què et dediques?¿

Dani ha dit...

Aixo no t'ho dire per aki.... :-p. Es broma...

Jo sóc informatic, acabant la carrera i per desgracia encara de becari... però despres de un parell de feines de programador web ara he trobat una feina una mica més burocratica, treballant per la generalitat redactant metodologies, processos, etc... de projectes. Encara no porto ni dos messos però pinta bé.

petons

PD - Ara t'agrego