diumenge, 20 d’abril de 2008

NitS de coNcer-TilLus


El divendres va ser nit de concerts, només en diré un, el que em va agradar. Són Manos de Topo i la veritat és que és un grup o que t'agrada molt, o no t'agrada gens, no hi ha terme mig.
No acaben de ser contes per a adults però tampoc són únicament cançons. Ni molt menys són un grup que pugui deixar indiferent. Manos de Topo és un peculiar conjunt de músics pop que es dediquen a plorar mentre entonen les seves lletres, que sempre són la combinació exacta entre tragèdia i ironia, la mesura justa per poder riure per sota el nas en més d'una ocasió.
I quan una cançó ja s'ha entristit prou, aleshores és el moment de fer aparèixer una secció de vents, uns violins o una simple harmònica. I sembla que siguem al final d'una pel·lícula d'aquelles que no acaba gaire bé però que et deixa el somriure marcat per la resta del dia. Potser per aquest motiu també utilitzen unes castanyoles.
La seva fórmula és simple: una oda constant al desamor. Tot i així, sempre acaben anant més enllà i descrivint, potser criticant, petits moments de la vida de cadascú, d'aquells que algun dia ens adonem que també passen a la resta de la gent.



I la nit del dissabte va tocar anar a veure un molt bon amic que feia actuació: en David Caro. Va estar molt bé, molta festa i molt familiar tot. Un concert instrumental de música tradicional. Genial.

3 comentaris:

RAÚL ha dit...

muy peculiares, sí. diferentes. ILIKEIT!

Dani Moreno ha dit...

Gràcies per la felicitació! Doncs regalar no res...ara kuan et fas gran nomes fan que donarte diners pq et compris coses i la celebració doncs mira be...sempre van be akestes coses...ara, la que vaig fer amb els amics, a partir de una certa hora no recordo res, deu ser normal...vagi bé i un petó

_MeiA_ ha dit...

Raúl:
Marcan diferecia, pero estan muy bien. Y a parte son muy, pero que muy simpaticos en persona.

Dani Moreno:
Jajajaj, si que és normal això de que no recordis alguna part de la nit!
Ufff.. a mi em toca daqui dos dies...